Pot­ser és massa aviat per ava­luar si la intel·ligència arti­fi­cial (IA) trans­for­marà a mitjà ter­mini la indústria de la inversió o si, al con­trari, ja anem tard. Com remarca un dels més prolífics autors i blo­guers sobre IA, Eli­e­zer Yudkowsky, “el perill més gran de la IA és que la gent cre­gui massa aviat que entén en què con­sis­teix”.

En tot cas, es parla tant dels ris­cos i les mera­ve­lles de la IA que comença a ser hora que elu­cu­brem sobre com podria (i com no podria) inci­dir en les prin­ci­pals tas­ques vin­cu­la­des a la inversió: l’anàlisi finan­cera, la gestió de car­te­res i l’asses­so­ra­ment i pla­ni­fi­cació finan­cera per­so­nal, i sobre els efec­tes que podria tenir en els inver­sors.

Enten­guem abans de tot que podem fer referència fins ara (i pro­ba­ble­ment durant força temps) només a la intel·ligència arti­fi­cial “tra­di­ci­o­nal” o “limi­tada” (IA) mate­ri­a­lit­zada, per exem­ple, en els bots com el ChatGPT d’Ope­nAI, en con­tra­po­sició a l’encara hipotètica intel·ligència arti­fi­cial gene­ral (IAG) o forta (IAF), aque­lla que emu­la­ria la com­prensió i apre­nen­tatge de l’ésser humà, encara a les bece­ro­les, si bé en fase de recerca inten­siva.

Tor­nant als efec­tes en les prin­ci­pals tas­ques finan­ce­res; pri­mer, en l’anàlisi d’inver­si­ons o l’anàlisi finan­cera tras­lla­dada a empre­ses, vehi­cles d’inversió o car­te­res, és molt pos­si­ble que puguem assis­tir a un apro­fun­di­ment i sofis­ti­cació de les apli­ca­ci­ons actu­als que, a través del trac­ta­ment mas­siu de dades, afa­vo­rei­xin la feina dels ana­lis­tes amb una potent interacció de dades i esce­na­ris. Cer­ta­ment el “toc humà” d’un bon ana­lista seguirà sent impres­cin­di­ble, però el suport a l’anàlisi que ofe­rirà serà molt impor­tant, així com la faci­li­tat que per­metrà per acce­dir a l’anàlisi a asses­sors i inver­sors.

En segon lloc, la gestió de car­te­res. Cer­ta­ment, també en aquest àmbit el poten­cial de la IA a curt ter­mini podria ser extra­or­di­nari, però la millora en els ren­di­ments de les car­te­res ges­ti­o­na­des sota paràmetres d’IA no serà tan òbvia quan la IA esti­gui gene­ra­lit­zada. La gestió activa de car­te­res amb el suport d’IA pot tenir avan­tat­ges com­pe­ti­tius ini­ci­als, però podrien esde­ve­nir irre­lle­vants quan una majo­ria de ges­tors com­par­tei­xin una meto­do­lo­gia equi­va­lent. També en aquest àmbit, avui dia no podem pre­veure quan la IA podria començar a subs­ti­tuir emo­ci­ons, biai­xos per­so­nals posi­tius (espe­rem que sí que ajudi a superar els con­duc­tu­als o nega­tius), i la pre­visió, encara que sigui només pre­ven­tiva, dels ano­me­nats “cig­nes negres” o esde­ve­ni­ments ines­pe­rats i avui impre­vi­si­bles. La neces­si­tat de la intuïció per­so­nal en l’ope­ra­tiva de gestió encara reque­rirà l’ús del fac­tor humà sota la IA. Pot­ser en aquest comen­tari sobre la gestió de car­te­res toca esmen­tar que la con­si­de­ració de la intel·ligència arti­fi­cial com la gran tec­no­lo­gia dis­rup­tiva en aquests moments està empen­tant cap amunt les cotit­za­ci­ons borsàries d’un gran nom­bre d’empre­ses tec­nològiques madu­res i d’altres més recents, tan sols per l’expec­ta­tiva del negoci espe­rat en la IA.

Final­ment, en l’àmbit de l’asses­so­ra­ment i la pla­ni­fi­cació finan­cera –d’entre les tres, l’acti­vi­tat més vin­cu­lada a conèixer les carac­terísti­ques per­so­nals, objec­ti­ves i sub­jec­ti­ves de cada inver­sor– serà on pro­ba­ble­ment la IA pot que­dar més lluny de poder ofe­rir solu­ci­ons “autònomes o automàtiques” ente­ses sense la par­ti­ci­pació humana del pro­fes­si­o­nal. Sens dubte, la IA gene­ra­tiva o els bots podran ser revo­lu­ci­o­na­ris en faci­li­tar el tracte amb els cli­ents, donant-los infor­mació, expli­ca­ci­ons i, en gene­ral, arri­bant per a molts cli­ents a un ser­vei en què el pro­fes­si­o­nal per si mateix ara no pot arri­bar pels seus limi­tats recur­sos i temps. O fins i tot deter­mi­nant en el suport al pro­fes­si­o­nal en la selecció de pro­duc­tes o actius dins la seva labor d’asses­so­ra­ment, en què la IA pot jugar un paper molt útil La capa­ci­tat, d’entre l’uni­vers d’alter­na­ti­ves, per selec­ci­o­nar un pro­ducte o com­bi­nació de pro­duc­tes d’inversió per a un inver­sor per­so­na­lit­zat (aquest sí, defi­nit pel mateix asses­sor humà) serà una con­tri­bució for­mi­da­ble per al pro­fes­si­o­nal finan­cer i millo­rarà l’asses­so­ra­ment als inver­sors i la pla­ni­fi­cació de les seves finan­ces per­so­nals. En canvi, en el conei­xe­ment pro­fund de l’inver­sor i de les seves pre­ferències, la IA té i tindrà limi­ta­ci­ons i ris­cos equi­va­lents als que es detec­ten en medi­cina o en con­ducció autònoma. En defi­ni­tiva, la IA es pre­senta com un extra­or­di­nari suport a l’asses­so­ra­ment finan­cer per­so­na­lit­zat sense poder subs­ti­tuir-lo. Això sí, en espera de la IAG o la IAF.