Als anys cin­quanta, quan es va dis­se­nyar el sis­tema de jubi­lació, l’espe­rança de vida era de 60 anys. Els que arri­ba­ven als 65, i es jubi­la­ven, cobra­ven la pensió durant uns pocs anys fins a la seva mort. Avui, però, tot ha can­viat molt. Segons l’Ides­cat, l’espe­rança de vida és de 84 anys, i això té mol­tes con­seqüències, per exem­ple que impacta en l’estat del benes­tar (sis­tema de salut, pen­si­ons...). Avui ja hi ha 2.008.607 per­so­nes de més de 60 anys, que repre­sen­ten el 25% dels cata­lans, i, per sort, molts tenen bona salut.

Es tracta d’un feno­men d’abast glo­bal i, per exem­ple, als Estats Units, una ter­cera part de les per­so­nes segueix tre­ba­llant entre cinc i deu anys més després dels 65 anys. Un estudi de Har­vard mos­tra que els sèniors que tre­ba­llen millo­ren subs­tan­ci­al­ment la seva salut. I en seguir tre­ba­llant con­ti­nuen con­tri­buint al sis­tema de pen­si­ons i el fan més via­ble. Una crítica és que els sèniors que con­ti­nuen tre­ba­llant poden treure opor­tu­ni­tats als joves que també tenen dret a poder desen­vo­lu­par la seva car­rera pro­fes­si­o­nal. Però les empre­ses que apro­fi­ten el talent sènior diuen que millo­ren la seva com­pe­ti­ti­vi­tat en apro­fi­tar l’experiència i el com­promís dels sèniors. Com diu un pro­verbi ale­many: “Els arbres més vells donen els fruits més dolços.” Per tant, el repte és apro­fi­tar el talent sènior i al mateix temps no treure opor­tu­ni­tats als joves. Un exem­ple que va en aquesta línia és el pro­grama d’apro­fi­ta­ment del talent sènior que es va posar en marxa a la UPF. Les per­so­nes que s’hi acu­llen poden seguir tre­ba­llant (nor­mal­ment a temps par­cial) men­tre cobren la pensió, però per no treure opor­tu­ni­tats als joves, els sèniors no per­ce­ben retri­bució a menys que amb les seves acti­vi­tats la uni­ver­si­tat generi ingres­sos addi­ci­o­nals. D’aquesta manera, la uni­ver­si­tat i la soci­e­tat es bene­fi­cien del talent sènior, per exem­ple, amb publi­ca­ci­ons o men­to­ratge als joves que comen­cen i, al mateix temps, poden seguir sen­tint-se útils. Aquest pro­grama, que està tenint molt bona aco­llida, és només un exem­ple. Caldrà seguir inno­vant per no mal­ba­ra­tar el talent extra­or­di­nari dels sèniors, bus­car un millor equi­li­bri entre les dife­rents gene­ra­ci­ons i, al mateix temps, fer sos­te­ni­ble l’estat del benes­tar. I per asso­lir-ho, caldrà superar pre­ju­di­cis, com l’eda­tisme que dis­cri­mina els més grans. És una altra de les mol­tes for­mes de dis­cri­mi­nació que pateix la soci­e­tat actual, i cal seguir tre­ba­llant per superar-la.