Recent­ment, el Banc d’Espa­nya ha publi­cat el deute propi de cadas­cuna de les regi­ons de l’Estat espa­nyol mesu­rat en per­cen­tatge res­pecte al PIB. Aquest deute és qua­li­fi­cat des de fa anys com a molt ele­vat en el cas d’algu­nes regi­ons, com ara Cata­lu­nya. Ara bé, sota el meu punt de vista, la dada del deute propi de cada regió no s’ha de veure de manera des­con­tex­tu­a­lit­zada, sinó en relació amb els comp­tes de cada regió. És a dir, la dada del deute propi de cada regió no té sen­tit si no es vin­cula amb el dèficit o el superàvit fis­cal inter­re­gi­o­nal de cadas­cuna de les regi­ons.

El gràfic adjunt mos­tra la inter­re­lació entre el nivell de deute de cada regió expres­sat en per­cen­tatge del seu PIB al tan­ca­ment del pri­mer tri­mes­tre del 2023, i el saldo fis­cal inter­re­gi­o­nal de cada regió obtin­gut pel sis­tema de flu­xos mone­ta­ris cor­res­po­nent a l’any 2005, l’únic ofi­cial i publi­cat pel govern d’Espa­nya el 2008.

Comen­cem per la con­clusió final: les regi­ons amb més dèficit fis­cal inter­re­gi­o­nal tenen un major nivell de deute propi, com és el cas de Cata­lu­nya, el País Valencià i Múrcia; i les regi­ons amb més superàvit fis­cal inter­re­gi­o­nal tenen un nivell de deute menor, com en els casos d’Extre­ma­dura, el Prin­ci­pat d’Astúries, Galícia i Cas­te­lla i Lleó i també Anda­lu­sia, Cantàbria i Aragó.

Ja ho deveu haver deduït. Aque­lles regi­ons a les quals el sis­tema de finançament regi­o­nal vigent els força a un dèficit fis­cal inter­re­gi­o­nal perquè apor­ten més del que reben, només dis­po­sen de l’endeu­ta­ment per obte­nir els recur­sos que neces­si­ten si volen man­te­nir un cert nivell de com­pe­ti­ti­vi­tat fis­cal.

A l’altra banda, les regi­ons bene­fi­ci­a­des pel sis­tema de finançament regi­o­nal actual que per­ce­ben més o molt més del que apor­ten poden man­te­nir un endeu­ta­ment reduït, perquè l’apor­tació extra de recur­sos els per­met un nivell de deute més reduït en major o menor mesura. Un cas atípic seria el de Cas­te­lla-la Manxa.

I un cas a part és el de Madrid, amb un dèficit fis­cal inter­re­gi­o­nal sig­ni­fi­ca­tiu i un nivell d’endeu­ta­ment baix mal­grat apre­ci­a­bles des­comp­tes en els impos­tos trans­fe­rits. No hi ha cap dubte, doncs, que l’efecte capi­ta­li­tat sobre el seu PIB, un tema que mai s’ha estu­diat –o que mai s’ha publi­cat– crea un efecte posi­tiu que li per­met un endeu­ta­ment reduït.

I com a casos equi­li­brats, els del País Basc i Navarra, amb un nivell baixíssim d’endeu­ta­ment. (Estu­dis poste­ri­ors asse­nya­len que les dues regi­ons hau­rien dei­xat de banda el dèficit fis­cal inter­re­gi­o­nal un cop l’Estat els van trans­fe­rir les com­petències pen­dents i els ingres­sos fis­cals cor­res­po­nents).

Con­tem­plant el gràfic, es pot enten­dre que els dife­rents governs ante­ri­ors i poste­ri­ors a l’any 2008 s’hagin negat a publi­car les balan­ces fis­cals inter­re­gi­o­nals, que mos­tren amb tota la cru­esa la rea­li­tat d’Espa­nya: unes regi­ons auto­sos­te­ni­bles i unes altres que depe­nen de les ces­si­ons del sis­tema de finançament regi­o­nal. El més sor­pre­nent és que en les que patei­xen els efec­tes del sis­tema gai­rebé no es parla del tema.