Lleal Tulsà Assessors. L’any passat es van nacionalitzar a Espanya 181.581 persones estrangeres residents, de les quals 157.415 van ser obtingudes per residència i 23.558 van ser per opció, segons revela l’estadística d’adquisicions de nacionalitat espanyola de residents del 2022, publicada per l’Instituto Nacional de Estadística. Per fer-se una idea del que aquesta xifra significa, estem parlant de quasi la mateixa quantitat de persones que habiten la comarca del Gironès.

L’any 2021 es van nacionalitzar 144.012 persones, i un any abans, el 2020, en van ser 126.266. Veiem, doncs, un increment exponencial en el nombre  de persones que sol·liciten la nacionalitat espanyola. Però, com és aquest fet?

La nacionalitat per residència es pot aconseguir segons el nombre d’anys que s’està establert en territori espanyol, legalment i de forma continuada. Majoritàriament, les peticions són de fills o filles dels pares i mares que han aconseguit  la nacionalitat per residència, a la qual també s’hi poden acollir fins als 20 anys.

La persona que adquireix la nacionalitat espanyola podrà mantenir la seva d’origen si hi ha un conveni de doble nacionalitat, com passa amb alguns països iberoamericans.

L’obtenció de la nacionalitat espanyola comporta una sèrie de beneficis per a qui l’adquireix. En primera instància, el més notable és poder-se oblidar de renovar cada dos per tres el permís de residència.

Aquest és un moment de risc i inseguretat per a moltes persones que han de fer front a aquesta situació, ja que en cada renovació, generalment, cal acreditar que es compleixen una sèrie de requisits imprescindibles, com ara els relacionats amb el temps de cotització a la Seguretat Social, els terminis d’absència en territori espanyol o la no tinença d’antecedents penals.

A partir d’aquí, l’obtenció de la nacionalitat espanyola obre un gran ventall de possibilitats, com ara l’accés a càrrecs de l’administració pública i el fet de poder-se presentar a convocatòries; residir i treballar en qualsevol país de la Unió Europea o viatjar fins a 150 països sense necessitat de tramitar un visat. La nacionalitat facilita el reagrupament de familiars a través del règim comunitari i també s’obté el dret al vot i a poder ser elegit en eleccions autonòmiques.

Espanya és un dels països europeus que ha concedit més nacionalitzacions en els últims anys, i tot i que el Codi Civil parli de deu anys de residència per poder sol·licitar la ciutadania espanyola com a regla general, el cert és que la major part d’immigració que hi ha a Espanya, originària de països de l’Amèrica Central  i del Sud, només necessita dos anys de residència en territori espanyol. El mateix succeeix amb nacionals d’origen de països com Andorra, les Filipines, Guinea Equatorial i Portugal.

Tot i això, cal ser conscients que l’augment de les naturalitzacions de les persones estrangeres a través de la nacionalitat espanyola està generant importants distorsions estadístiques, sobretot en aspectes com el padró d’habitants, dades procedents del Ministeri de Treball i Economia Social, o en aquelles relacionades amb la natalitat. Les xifres dels nacionalitzats queden difuminades entre les reals de la població immigrant a Espanya, i compliquen la tasca de valorar de manera més aproximada el pes real de la immigració i la diversitat al territori.