La IA no substituirà els assessors... ara com ara

“Quan un cli­ent em dema­nava que li pla­ni­fiqués com que­da­ria finan­ce­ra­ment un cop jubi­lat, el citava tres o qua­tre set­ma­nes després, per tenir temps de fer càlculs i esce­na­ris. Ara, amb l’ajuda d’un ins­tru­ment d’intel·ligència arti­fi­cial, tinc la res­posta en cinc minuts.” Davant aquesta rea­li­tat que comença a qua­llar, les pri­me­res anàlisis i opi­ni­ons sobre l’afec­tació de la IA en els asses­sors i con­se­llers finan­cers posen en qüestió la per­vivència o no a mitjà ter­mini d’aquests pro­fes­si­o­nals, un cop aquesta tec­no­lo­gia esti­gui implan­tada i tes­tada ple­na­ment. El mes pas­sat, en aques­tes matei­xes pàgines de L’Econòmic, feia una pri­mera nota d’avís de la importància que adqui­rirà la IA en els ser­veis finan­cers i, par­ti­cu­lar­ment, en l’asses­so­ra­ment (“La intel·ligència arti­fi­cial i la inversió”, 10 setem­bre). Alguns lec­tors s’han posat en con­tacte i m’han fet obser­va­ci­ons molt interes­sants que m’han fet deci­dir a escriure aquesta mena de segona part de forma con­se­cu­tiva. Qui signa no és cap expert en IA, però estic con­vençut de la seva trans­cendència en el futur dels ser­veis finan­cers. Una opinió està con­sen­su­ada: l’adopció de la IA arri­barà (està arri­bant) molt més ràpida­ment del que va tri­gar l’adopció plena d’inter­net, dels nave­ga­dors d’inter­net o de la banda ampla. No serà qüestió d’anys ni de lus­tres, sinó de mesos i, com a molt, d’un parell d’anys. Per tant, millor que reco­ne­guem com abans millor la revo­lució que sig­ni­fi­carà, abans que ens la tro­bem ple­na­ment a sobre.​Tenim algu­nes cer­te­ses: la capa­ci­tat de la IA gene­ra­tiva com el ChatGPT i altres LLM (large lan­guage models) de pro­ces­sa­ment de llen­guatge natu­ral (NLP) en el trac­ta­ment de grans quan­ti­tats de dades finan­ce­res, en el seu apre­nen­tatge i en la capa­ci­tat d’eme­tre con­tin­guts, com ara con­sells finan­cers, pre­vi­si­ons, anàlisis i indi­ca­ci­ons per ges­ti­o­nar car­te­res ara ja és immensa. Una segona cer­tesa és que la inte­gració de la IA en els ser­veis finan­cers can­viarà radi­cal­ment la manera de fer les coses en aquest sec­tor, i en tants d’altres. Per fi l’asses­so­ra­ment finan­cer que emeti la IA pot ser per­so­na­lit­zat si dis­posa de les dades (alerta amb la pri­va­ci­tat!) dels cli­ents, però la IA no és capaç (fins quan?) de fer dues coses: intro­duir ele­ments de suport emo­ci­o­nal que s’han de tenir en compte en el tracte i con­sell a cada indi­vidu, i pos­si­ble­ment tam­poc té la capa­ci­tat d’auto­ve­ri­fi­car els out­puts de la IA, la plena fia­bi­li­tat dels seus imputs i els dis­po­si­tius (impres­cin­di­bles) de ciber­se­gu­re­tat a imple­men­tar. Con­vençuts d’aquesta rea­li­tat i cons­ci­ents que els avenços d’aquesta tec­no­lo­gia són impa­ra­bles i molt ràpids, els asses­sors tenen dues opci­ons. Poden igno­rar-los en espera que el mer­cat els per­meti estar vius un temps inde­ter­mi­nat, o bé poden entrar-hi per, pri­mer, trac­tar d’adap­tar la funció de l’asses­sor tra­ient el màxim par­tit de la IA i, segon, con­cen­trar-se en els limi­tats brots de super­vivència que com hem dit es tro­ben a mati­sar la IA amb els ele­ments emo­ci­o­nals i psi­cològics de l’asses­so­ra­ment finan­cer que podem apor­tar. I això tot espe­rant que les pre­ferències actu­als dels cli­ents canviïn i optin per exi­gir aquest toc humà (amb el con­seqüent major cost). No podem ser gaire opti­mis­tes en relació amb l’acti­tud de la cli­en­tela. Fins ara, un ser­vei limi­tadíssim, de pura assig­nació d’actius a través d’algo­rit­mes pri­mi­tius, com els ano­me­nats robo­ad­vi­sors, ha rebut una bona aco­llida mal­grat l’escassa uti­li­tat que ofe­reix. D’altra banda, el cobra­ment directe per l’asses­so­ra­ment s’ha mos­trat molt difícil, i els cli­ents asses­so­rats han pre­fe­rit majo­ritària­ment pagar indi­rec­ta­ment a través de retro­ces­si­ons de les comis­si­ons dels pro­duc­tes subs­crits que les ges­to­res paguen als asses­sors. Amb això volem dir que, amb una IA que podrà sub­mi­nis­trar con­sells molt com­plets basats en la potència de la seva tec­no­lo­gia, els cli­ents difícil­ment esta­ran dis­po­sats a pagar per l’acom­pa­nya­ment humà que, cer­ta­ment, millo­rarà l’asses­so­ra­ment, però no sabem si de manera prou per­cep­ti­ble per a l’inver­sor mitjà. Les pri­me­res enques­tes fetes entre inver­sors nord-ame­ri­cans sobre la seva pre­dis­po­sició a uti­lit­zar o no la IA per rebre con­sells i ges­ti­o­nar les seves finan­ces per­so­nals no són nega­ti­ves. La tec­no­lo­gia, i en par­ti­cu­lar quel­com tan potent com els bots d’IA, gene­ren, almenys ini­ci­al­ment, una certa pre­venció. Les enques­tes indi­quen que només un terç dels enques­tats estan dis­po­sats a rebre asses­so­ra­ment finan­cer d’un ins­tru­ment d’IA com aquest, però les res­pos­tes pequen encara de la infor­mació poc vali­dada que encara tenim. De com trans­me­tem a par­tir d’ara els nous con­cep­tes de la IA, els seus grans avan­tat­ges –però també algu­nes debi­li­tats impor­tants–, i de com cana­lit­zem al nos­tre favor les opor­tu­ni­tats que ofe­reix, dependrà el man­te­ni­ment o no de mol­tes pro­fes­si­ons, entre d’altres la d’asses­sor finan­cer. La IA no subs­ti­tuirà els asses­sors... ara com ara.