“Quan un client em demanava que li planifiqués com quedaria financerament un cop jubilat, el citava tres o quatre setmanes després, per tenir temps de fer càlculs i escenaris. Ara, amb l’ajuda d’un instrument d’intel·ligència artificial, tinc la resposta en cinc minuts.” Davant aquesta realitat que comença a quallar, les primeres anàlisis i opinions sobre l’afectació de la IA en els assessors i consellers financers posen en qüestió la pervivència o no a mitjà termini d’aquests professionals, un cop aquesta tecnologia estigui implantada i testada plenament. El mes passat, en aquestes mateixes pàgines de L’Econòmic, feia una primera nota d’avís de la importància que adquirirà la IA en els serveis financers i, particularment, en l’assessorament (“La intel·ligència artificial i la inversió”, 10 setembre). Alguns lectors s’han posat en contacte i m’han fet observacions molt interessants que m’han fet decidir a escriure aquesta mena de segona part de forma consecutiva. Qui signa no és cap expert en IA, però estic convençut de la seva transcendència en el futur dels serveis financers. Una opinió està consensuada: l’adopció de la IA arribarà (està arribant) molt més ràpidament del que va trigar l’adopció plena d’internet, dels navegadors d’internet o de la banda ampla. No serà qüestió d’anys ni de lustres, sinó de mesos i, com a molt, d’un parell d’anys. Per tant, millor que reconeguem com abans millor la revolució que significarà, abans que ens la trobem plenament a sobre.Tenim algunes certeses: la capacitat de la IA generativa com el ChatGPT i altres LLM (large language models) de processament de llenguatge natural (NLP) en el tractament de grans quantitats de dades financeres, en el seu aprenentatge i en la capacitat d’emetre continguts, com ara consells financers, previsions, anàlisis i indicacions per gestionar carteres ara ja és immensa. Una segona certesa és que la integració de la IA en els serveis financers canviarà radicalment la manera de fer les coses en aquest sector, i en tants d’altres. Per fi l’assessorament financer que emeti la IA pot ser personalitzat si disposa de les dades (alerta amb la privacitat!) dels clients, però la IA no és capaç (fins quan?) de fer dues coses: introduir elements de suport emocional que s’han de tenir en compte en el tracte i consell a cada individu, i possiblement tampoc té la capacitat d’autoverificar els outputs de la IA, la plena fiabilitat dels seus imputs i els dispositius (imprescindibles) de ciberseguretat a implementar. Convençuts d’aquesta realitat i conscients que els avenços d’aquesta tecnologia són imparables i molt ràpids, els assessors tenen dues opcions. Poden ignorar-los en espera que el mercat els permeti estar vius un temps indeterminat, o bé poden entrar-hi per, primer, tractar d’adaptar la funció de l’assessor traient el màxim partit de la IA i, segon, concentrar-se en els limitats brots de supervivència que com hem dit es troben a matisar la IA amb els elements emocionals i psicològics de l’assessorament financer que podem aportar. I això tot esperant que les preferències actuals dels clients canviïn i optin per exigir aquest toc humà (amb el conseqüent major cost). No podem ser gaire optimistes en relació amb l’actitud de la clientela. Fins ara, un servei limitadíssim, de pura assignació d’actius a través d’algoritmes primitius, com els anomenats roboadvisors, ha rebut una bona acollida malgrat l’escassa utilitat que ofereix. D’altra banda, el cobrament directe per l’assessorament s’ha mostrat molt difícil, i els clients assessorats han preferit majoritàriament pagar indirectament a través de retrocessions de les comissions dels productes subscrits que les gestores paguen als assessors. Amb això volem dir que, amb una IA que podrà subministrar consells molt complets basats en la potència de la seva tecnologia, els clients difícilment estaran disposats a pagar per l’acompanyament humà que, certament, millorarà l’assessorament, però no sabem si de manera prou perceptible per a l’inversor mitjà. Les primeres enquestes fetes entre inversors nord-americans sobre la seva predisposició a utilitzar o no la IA per rebre consells i gestionar les seves finances personals no són negatives. La tecnologia, i en particular quelcom tan potent com els bots d’IA, generen, almenys inicialment, una certa prevenció. Les enquestes indiquen que només un terç dels enquestats estan disposats a rebre assessorament financer d’un instrument d’IA com aquest, però les respostes pequen encara de la informació poc validada que encara tenim. De com transmetem a partir d’ara els nous conceptes de la IA, els seus grans avantatges –però també algunes debilitats importants–, i de com canalitzem al nostre favor les oportunitats que ofereix, dependrà el manteniment o no de moltes professions, entre d’altres la d’assessor financer. La IA no substituirà els assessors... ara com ara.