Gran angular

El preu de l’oli no recula

Malgrat les pluges de finals d’estiu, la collita d’enguany es preveu gairebé tan escassa com ho va ser l’anterior

L’increment del gas i dels fertilitzants ha disparat els costos de producció
Mai s’havien vist dues collites seguides d’olives tan baixes al país
Antoni Galceran
Àrea Oli d’oliva de la FCAC
La demanda del producte de més qualitat només ha baixat un 1,4%
DÍdac Cervera
EAE Business School

“El nos­tre pro­blema ja és estruc­tu­ral. L’any pas­sat no hi va haver bona collita, i no tant per la sequera com per una mala flo­ració. L’oli­vera és un arbre mil·lenari perquè davant de les difi­cul­tats cli­ma­tològiques, se salva l’arbre abans que el fruit, però el seu punt feble és la flo­ració”, explica Fran­cesc Escoda, quarta gene­ració de la micro­em­presa fami­liar Olis Escoda, que ja acu­mula 135 anys d’història ubi­cada a Gines­tar, a la Ribera d’Ebre.

Si en el moment de flo­rir es pro­du­ei­xen tem­pe­ra­tu­res extre­mes, “que és el que va pas­sar el març del 2022, que vam patir un punt de molta calor”, la flor pateix, com l’any pas­sat, quan “tres quar­tes parts de la flor es van socar­rar”. Aquesta situ­ació, sumada a la sequera per­sis­tent, va fer que la pro­ducció de l’any pas­sat fos la més minsa mai vista en el sec­tor”, afe­geix Escoda, que augura que la collita d’enguany “pot­ser serà una mica millor, però des­as­trosa igual, perquè tot i tenir un 30 o 40% més d’oli­ves gràcies a les últi­mes plu­ges, encara que­da­rem lluny de les mit­ja­nes habi­tu­als”.

Antoni Gal­ce­ran, res­pon­sa­ble de l’oli d’oliva de la Fede­ració de Coo­pe­ra­ti­ves Agràries de Cata­lu­nya (FCAC) con­firma que la collita del 2022 va ser la pit­jor dels dar­rers quinze anys. “A Cata­lu­nya, la pro­ducció es va situar en 15.000 tones, una mica més de la mei­tat de les 31.000 tones de mit­jana. I la pre­visió és que enguany sigui una mica millor, però també que­darà lluny d’aquesta xifra”, i rebla que “mai s’havien vist dues colli­tes segui­des tan bai­xes”.

La man­cança de matèria pri­mera pro­voca l’incre­ment del preu de l’oli, “tot i que se n’hagi com­prat a Por­tu­gal, Tunísia o el Mar­roc, i tenint en compte que l’Estat espa­nyol n’és el pri­mer pro­duc­tor mun­dial”, asse­gura Gal­ce­ran.

A l’Estat es pro­du­ei­xen al vol­tant de 1.400 tones anu­als d’oli, apro­xi­ma­da­ment la mei­tat de la xifra que s’obté mun­di­al­ment. La cli­ma­to­lo­gia va cau­sar una dava­llada impor­tant en la pro­ducció esta­tal, “que va ser de 660 tones el 2022 i que enguany serà de poc més de 700”, alerta Gal­ce­ran.

Tem­pesta per­fecta.

El sec­tor pateix, ja que ara per ara les expor­ta­ci­ons són molt limi­ta­des i la demanda interna ha bai­xat con­si­de­ra­ble­ment. El preu n’és el res­pon­sa­ble. L’oli d’oliva verge extra va pas­sar de cos­tar de mit­jana 5,22 euros el litre el gener pas­sat a 7,43 euros aquest setem­bre. El preu de l’oli d’oliva verge va fluc­tuar dels 4,95 euros el gener a 7,84 euros el setem­bre. I pel que fa a l’oli d’oliva refi­nat, el que més es con­su­meix, va anar de 4,76 euros el gener a 7,43 euros el setem­bre. Aga­fant tan sols l’agost pas­sat, res­pecte al mateix mes de l’any ante­rior, el cost de l’oli es va dis­pa­rar un 62,3%.

Com­pa­rant aques­tes xifres amb les de l’any pas­sat, la diferència és encara més pro­nun­ci­ada: el litre d’oli d’oliva verge extra se situ­ava a 3,09 el gener i va aca­bar l’any a 5,07 euros. La pro­porció con­ti­nua en les qua­li­tats infe­ri­ors.

“Ens agra­da­ria dei­xar clar a l’opinió pública que els pro­duc­tors no s’estan enri­quint, ja que els cos­tos de pro­ducció també s’han incre­men­tat moltíssim, men­tre que la matèria pri­mera s’ha reduït molt”, afirma Gal­cerán, que explica que a l’Estat “es con­su­mei­xen de mit­jana 10 litres d’oli per per­sona i any, que vol dir que amb l’aug­ment de preus ara es paguen 3 euros més per per­sona i mes que abans. No és poc però tam­poc estem par­lant d’un preu inas­su­mi­ble, almenys per a la majo­ria”.

Tant l’oli­vera de secà com de la de reg de suport estan patint l’escas­se­dat d’aigua. Les pro­duc­ci­ons més afec­ta­des són les del Baix Ebre-Montsià, l’àrea més pro­duc­tora del país, gai­rebé tota de secà. A Cata­lu­nya, hi ha gai­rebé 100 coo­pe­ra­ti­ves dedi­ca­des a l’oli, de les quals surt el 72% de la pro­ducció total.

“L’aug­ment de preus dels fer­ti­lit­zants i del gas, que és l’ener­gia que s’uti­litza per pro­duir oli, han fet incre­men­tar con­si­de­ra­ble­ment els cos­tos de pro­ducció i, com a con­seqüència, els preus del pro­ducte”, cer­ti­fica Dídac Cer­vera, pro­fes­sor de l’EAE Busi­ness School i doc­tor en Ciències Soci­als. Segons indica, les famílies amb ren­des bai­xes són les que estan bus­cant alter­na­ti­ves a aquest enca­ri­ment, optant bàsica­ment per subs­ti­tuir l’oli d’oliva pel de gira-sol o de soja. “La demanda d’oli de qua­li­tat extra s’ha mos­trat inelàstica, amb un des­cens en les ven­des de tan sols l’1,4%.”

Cer­vera creu que aquesta és una bona opor­tu­ni­tat perquè entrin al mer­cat altres olis, com els vege­tals, “perquè les expec­ta­ti­ves no són bones i, al final, l’oli d’oliva de qua­li­tat serà un pro­ducte de luxe”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.