“Estem estu­di­ant encara què ha pas­sat”, asse­nyala amb un posat un xic greu Fran­cesc Pica­nyol, gerent de la firma de joie­ria Majo­ral, en referència al 20% de crei­xe­ment de l’any pas­sat. El 2022 l’empresa cata­lana va ven­dre joies per valor de 2.350.000 euros, i el fort salt expe­ri­men­tat recorda massa els que la com­pa­nyia va tenir entre els anys 2007 i el 2012, quan anava com una moto, i que final­ment va aca­bar amb una fre­nada en sec i un dràstic ajust de l’orga­nit­zació.

En cap cas volen caure en el mateix. És un període d’infaust record a Majo­ral, i no tant pel sotrac econòmic, sinó perquè es va inter­pre­tar, en certa manera, com un càstig diví a la gestió de l’èxit que s’havia fet traint uns prin­ci­pis fun­da­ci­o­nals mai escrits.

Per enten­dre bé la rellevància d’aquesta des­lle­ial­tat, cal remun­tar-se als orígens, a la For­men­tera dels anys setanta, con­ver­tida en un refe­rent del movi­ment hippy. Atrets per aquell cor­rent de lli­ber­tat i amb la volun­tat de rein­ven­tar-se pro­fes­si­o­nal­ment en plena crisi del petroli, a l’illa s’hi va ins­tal·lar la pare­lla for­mada per Enric Majo­ral i Dolors Balles­ter, tots dos de Saba­dell, que van començar a dis­se­nyar i ven­dre joies d’una manera auto­di­dacta. “Sem­pre s’han sen­tits uns intru­sos en el sec­tor de la joie­ria”, reco­neix Pica­nyol, que afe­geix que segu­ra­ment també ho són en el món dels nego­cis. Aque­lles pri­me­res joies ins­pi­ra­des, com encara ara, en la Medi­terrània que es venien a For­men­tera, després ho van fer a Bar­ce­lona i a poc a poc i gràcies als pre­mis i als reco­nei­xe­ments inter­na­ci­o­nals, en molts altres llocs del món, espe­ci­al­ment als Estats Units. És quan tot comença a adqui­rir una dimensió per a la qual no esta­ven pre­pa­rats i dema­nen con­sell a experts en estratègia empre­sa­rial sobre com coman­dar l’èxit, que els reco­ma­nen apro­fi­tar el vent de cua per prémer l’acce­le­ra­dor. S’opta per un model híbrid de boti­gues pròpies, mul­ti­marca i franquícies, d’algu­nes de les quals també eren socis. Un des­ple­ga­ment que amb la crisi es revela del tot insos­te­ni­ble.

Va ser un punt d’inflexió, i l’orga­nit­zació va optar per can­viar radi­cal­ment de rumb i abraçar els prin­ci­pis de l’eco­no­mia del bé comú, un model més cons­ci­ent de les exter­na­li­tats de l’acti­vi­tat, que fuig de la maxi­mit­zació del bene­fici indi­vi­dual i advoca pel guany col·lec­tiu. Majo­ral va començar inves­ti­gant l’ori­gen de l’or i l’argent que feien ser­vir com a matèria pri­mera i van des­co­brir que com­prar-ne als mer­cats no ofe­ria la garan­tia d’una pro­cedència neta (medi­am­bi­en­tal­ment o soci­al­ment), per això ara els com­pren a una coo­pe­ra­tiva d’una comu­ni­tat colom­bi­ana, que tenen un model d’extracció neta que és com­pa­ti­ble amb el cul­tiu del cafè tra­di­ci­o­nal. Ara l’or i l’argent tenen el segell Fair­mi­ned, que en cer­ti­fica l’ori­gen res­pon­sa­ble, però és més d’un 10% més car: “Inte­ri­o­rit­zar els cos­tos de fer les coses bé repre­senta un gran esforç per a una pime, i de moment no tenim cap avan­tatge fis­cal”, es lamenta Pica­nyol.

Per sort, el preu no és una vari­a­ble que els faci per­dre com­pe­ti­ti­vi­tat en el mer­cat. Ho saben perquè han entre­vis­tat setanta-cinc dels seus cli­ents i gai­rebé tots han res­post afir­ma­ti­va­ment a la pre­gunta de si con­ti­nu­a­rien com­prant les seves joies si es veies­sin obli­gats a apu­jar-ne els preus per assu­mir cos­tos. De moment, no ho han fet i els res­ten de la par­tida de màrque­ting, segons explica el direc­tor gene­ral. De fet, pen­sen que el crei­xe­ment del 20% del 2022 pot estar rela­ci­o­nat amb l’aposta per fer bé les coses, i això no els amoïnaria tant.

Majo­ral també s’ha adhe­rit al codi de bones pràcti­ques del Res­pon­si­ble Jewelry Coun­cil i acaba de pas­sar una audi­to­ria externa del Bé Comú, en què ha acon­se­guit 270 punts d’un total de 1.000 pos­si­bles: “No és una mala nota per a un pri­mer balanç”, pun­tu­a­litza.

El pas següent serà esta­blir uns indi­ca­dors interns per moni­to­rar el crei­xe­ment. L’objec­tiu és que l’any 2026 es pugui tenir un con­trol més gran de les vari­a­bles de dimensió de la com­pa­nyia. Fins ales­ho­res, s’ha obert un debat intern sobre quina és la grandària òptima que l’empresa hau­ria d’asso­lir per tenir capa­ci­tat de fer les coses que es volen fer.

Entre aques­tes coses hi ha la volun­tat d’agru­par les dues boti­gues de Bar­ce­lona en una de sola i ubi­car-la en un lloc emblemàtic. Actu­al­ment tenen esta­bli­ments pro­pis a For­men­tera (2), Eivissa i Bar­ce­lona (2). En aquests comerços i a la botiga en línia es con­cre­ten el 80% de les ven­des; el 20% res­tant és en joie­ries mul­ti­marca d’Espa­nya i de fora, i des­taca la venda en gale­ries d’art als Estats Units.