Fer sos­te­ni­ble el trans­port de per­so­nes i mer­ca­de­ries -res­pon­sa­ble del 27% de les emis­si­ons de gasos amb efecte d’hiver­na­cle a l’Estat espa­nyol- és un dels rep­tes de més enver­ga­dura que hi ha plan­te­jats en l’actu­a­li­tat per abor­dar l’emergència climàtica i, no obs­tant això, els pro­gres­sos són escas­sos al davant de la dimensió del des­a­fi­a­ment.

La des­car­bo­nit­zació del trans­port exi­geix un canvi estruc­tu­ral que topa amb una gran resistència de la indústria, men­tre que la digi­ta­lit­zació, que és l’altra gran palanca de trans­for­mació perquè actua sobre l’eficiència en els des­plaçaments, encara no ofe­reix solu­ci­ons a l’altura del que se n’espera. “Estem en la bona direcció, però lluny dels objec­tius, i no és un pro­blema de tec­no­lo­gia”, asse­nyala Jorge Gar­ces, direc­tor asso­ciat de Solu­ci­ons IT d’Ama­deus, la mul­ti­na­ci­o­nal que desen­vo­lupa tec­no­lo­gia per a la indústria turística.

De moment, no té con­creció pràctica però sí nom: l’objec­tiu que tot­hom per­se­gueix es diu MaaS (Mobi­lity as a Ser­vice), i sig­ni­fica que tots els modes de trans­port, ja siguin públics o pri­vats, pas­sa­ran a estar inte­grats en una pla­ta­forma, de forma que l’usu­ari pugui pla­ni­fi­car, reser­var i pagar el seu viatge en una mateixa apli­cació. D’aquesta manera, la inter­mo­da­li­tat i el trans­port col·lec­tiu gua­nyen com­pe­ti­ti­vi­tat. “El repte majúscul és posar a remar tot­hom a l’una: ope­ra­dors de trans­port, ges­to­res d’infra­es­truc­tu­res, admi­nis­tra­ci­ons, asse­gu­ran­ces de viatge i pla­ta­for­mes tec­nològiques”, afe­geix Milena Niko­lic, direc­tora de tec­no­lo­gia a Train­line, una apli­cació de venda de bit­llets de tren.

Ali­near els interes­sos de tot­hom és missió de l’admi­nis­tració pública, espe­ci­al­ment l’euro­pea, que ha d’esta­blir una agenda comuna, estàndards i impul­sar ins­tru­ments com­par­tits. A Europa hi ha un cen­te­nar de cer­ca­dors de viat­ges per a pas­sat­gers, però no n’hi ha cap que tin­gui un perímetre d’actu­ació que aple­gui tots els països i tots els mit­jans de trans­port. Això suposa que per pla­ni­fi­car un iti­ne­rari dins del con­ti­nent cal visi­tar diver­sos cer­ca­dors i fer-s’ho un mateix. “Hem de pro­por­ci­o­nar al pas­sat­ger solu­ci­ons porta a porta i que ell pugui triar la millor opció en funció de la seva como­di­tat, del preu o de la sos­te­ni­bi­li­tat”, ha afir­mat l’euro­di­pu­tat ale­many Jan-Chris­toph Oet­jen, vice­pre­si­dent de la comissió de trans­ports i turisme, que recent­ment ha par­ti­ci­pat en unes jor­na­des orga­nit­za­des per Adi­gi­tal (Aso­ci­ación Española de la Eco­nomía Digi­tal) a Bar­ce­lona.

En paral·lel al tre­ball de la Comissió, a Espa­nya el Con­sell de Minis­tres va donar llum verda el desem­bre del 2022 al pro­jecte de llei de mobi­li­tat sos­te­ni­ble per a la seva apro­vació defi­ni­tiva aquest any, però la con­vo­catòria d’elec­ci­ons ha dei­xat la tra­mi­tació en sus­pens. La llei pro­mou, d’una banda, la inter­mo­da­li­tat i els mit­jans col·lec­tius, tant de per­so­nes com de mer­ca­de­ries, a banda de l’elec­tri­fi­cació dels vehi­cles i de donar suport a les ciu­tats perquè siguin més habi­ta­bles; de l’altra, se cen­tra en la digi­ta­lit­zació, cre­ant espais inte­grats de dades de mobi­li­tat, donant cober­tura legal a un sand­box (banc de pro­ves per afa­vo­rir la inno­vació) i obli­gant els ope­ra­dors de trans­port i infra­es­truc­tu­res de mobi­li­tat a digi­ta­lit­zar les dades: “Encara hi ha com­pa­nyies d’auto­bu­sos que es limi­ten a pen­jar els hora­ris dels ser­veis al suro de l’estació i que ni tan sols tenen web”, ha expli­cat la secretària gene­ral de Trans­ports i Mobi­li­tat del govern espa­nyol, María José Rallo.

Poder con­so­li­dar dades de tots els ope­ra­ris i ofe­rir-les en temps real genera un conei­xe­ment que fa avançar el sis­tema. Ajuda els poders públics a ori­en­tar les seves polítiques de mobi­li­tat; als pri­vats, a cer­car noves opor­tu­ni­tats de negoci, i als usu­a­ris a millo­rar la seva experiència i a tenir infor­mació més subs­tan­cial per pren­dre deci­si­ons, tant qual la xarxa fun­ci­ona bé com quan falla. “Què passa quan hi ha endar­re­ri­ments o quan hi ha can­cel·laci­ons de tra­jec­tes? Un dels rep­tes és que amb les dades podem afron­tar millor aques­tes qüesti­ons, anti­ci­pant-nos o ofe­rint alter­na­ti­ves als usu­a­ris”, ha mani­fes­tat Marc Oomen, gerent de polítiques a EU Tra­vel Tech, que repre­senta les com­pa­nyies de tec­no­lo­gia del viatge a Europa.

L’admi­nis­tració pública ha de fer part del viatge cap al MaaS, però el sec­tor pri­vat, també. En aquest sen­tit, cal superar la resistència a com­par­tir infor­mació: “Les com­pa­nyies pen­sen que el pas­sat­ger els per­tany”, és la lamen­tació de Gar­ces. Lògica­ment el MaaS can­via el marc de rela­ci­ons actual donant lloc a noves interac­ci­ons i nous actors, i això no acaba d’agra­dar tot­hom. I això mal­grat que molts diuen que posen el cli­ent al cen­tre del negoci: “Si això fos veri­tat, molts can­vi­a­rien amb l’usu­ari, però no ho fan”, insis­teix Gar­ces.

Un altre ele­ment que no faci­lita les coses, aquest cop des del cantó ins­ti­tu­ci­o­nal, és que la mobi­li­tat sos­te­ni­ble és d’una trans­ver­sa­li­tat que acaba depe­nent de diver­ses car­te­res minis­te­ri­als i depar­ta­men­tals. “La mobi­li­tat està molt repar­tida”, ha dit Rallo.