Política

Les bombes, el dolor i el mur humanitari no s’aturen

“Hi ha cap poder al món capaç d’atu­rar-ho?” Amb aquesta pre­gunta i l’eti­queta “crims de guerra”, la Mitja Lluna Roja feia anit una crida des­es­pe­rada. Una altra crida des­es­pe­rada. Segons aquesta enti­tat mèdica, que ges­ti­ona l’hos­pi­tal Al-Quds de la ciu­tat de Gaza, les auto­ri­tats isra­e­li­a­nes havien enviat una advertència que l’edi­fici podia ser bom­bar­de­jat. L’hos­pi­tal, expli­quen els seus ges­tors, atén més de 400 paci­ents i refu­gia 12.000 per­so­nes que han fugit de casa seva per sen­tir-se més segu­res entre les parets del cen­tre.

“Ins­tem la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal perquè actuï de manera urgent i eviti una catàstrofe com la de l’hos­pi­tal Bap­tista”, deia la Mitja Lluna Roja, amb referència al con­tro­ver­tit atac amb cen­te­nars de vícti­mes mor­tals con­tra un cen­tre mèdic a Gaza, l’auto­ria del qual con­ti­nua en dis­puta. “Eva­cuar és impos­si­ble”, diuen fonts de l’orga­nit­zació en decla­ra­ci­ons a El Punt Avui.

Més al sud, les úniques bones notícies que havien d’arri­bar a la Franja de Gaza no ho van fer. La presència a Egipte d’António Guter­res, secre­tari gene­ral de l’ONU, no va ser sufi­ci­ent perquè les parts impli­ca­des, sobre­tot Israel, fes­sin pos­si­ble l’entrada de vint cami­ons amb càrrega huma­nitària. A dins del sec­tor exis­teix el con­sens que els vint cami­ons són lluny de ser una apor­tació digna per a la situ­ació actual d’un ter­ri­tori on han cai­gut més de 10.000 bom­bes. Con­si­de­ren que una població amb més de dos mili­ons de per­so­nes que fa dues set­ma­nes que no reben les pro­vi­si­ons bàsiques per fer la vida pos­si­ble neces­si­ta­ria, pel cap baix, cent cami­ons dia­ris.

El pre­si­dent dels EUA, Joe Biden, va anun­ciar ahir al ves­pre que l’ajuda podria acce­dir a Gaza durant el cap de set­mana. Biden va asse­gu­rar que “l’asfalt [que dona accés a Rafah] ha de ser pavi­men­tat de nou perquè està en molt mal estat”, cal intuir que a causa dels bom­bar­de­jos isra­e­li­ans. És la ter­cera vegada que els Estats Units anun­cien que l’arri­bada d’ajuda huma­nitària a Gaza és immi­nent.

La descàrrega de míssils que sobre­vo­len el cel de Gaza sense parar des de fa catorze dies ha pro­vo­cat gai­rebé 4.000 vícti­mes mor­tals al petit encla­va­ment, i ha afec­tat també bona part del tei­xit d’infra­es­truc­tu­res que sos­te­nen el ter­ri­tori. “Aquest atroç càstig col·lec­tiu ha d’aca­bar”, deia a les xar­xes soci­als Paula Gil Leyva, cap de Met­ges Sense Fron­te­res a l’Estat espa­nyol. “Hos­pi­tals, clíniques i ambulàncies no poden con­ti­nuar sent un objec­tiu bèl·lic.” L’ONG va denun­ciar que les per­so­nes feri­des estan “en risc de morir en qüestió de poques hores” a causa de la impos­si­bi­li­tat de rebre atenció mèdica que pro­voca el setge total apli­cat per Israel.

Alli­be­ra­des dues ostat­ges

El por­ta­veu de la branca mili­tar de Hamàs, Abu Obeida, va anun­ciar ahir l’alli­be­ra­ment de dues ciu­ta­da­nes nord-ame­ri­ca­nes “per motius huma­ni­ta­ris” després de la medi­ació de Qatar. Les ostat­ges alli­be­ra­des són una mare i una filla, segons va con­fir­mar l’ofi­cina del pri­mer minis­tre isra­elià en un comu­ni­cat, resi­dents a l’estat d’Illi­nois, als Estats Units, i que havien viat­jat a Israel a visi­tar uns fami­li­ars al kibutz Nahal Oz, al sud del país. Les ostat­ges, segons ha deta­llat el Minis­teri d’Afers Estran­gers isra­elià, han estat tras­lla­da­des a la fron­tera isra­e­li­ana a través de la Creu Roja i s’han diri­git a una base mili­tar al cen­tre d’Israel.

A Egipte, milers de per­so­nes van par­ti­ci­par en pro­tes­tes de suport a Gaza. N’hi va haver al Caire, així com a la banda egípcia del pas de Rafah, on cen­te­nars de per­so­nes van mirar de fer pressió perquè es resolgués la paràlisi huma­nitària. Al front nord d’Israel, el con­tin­gent inter­na­ci­o­nal de sol­dats coor­di­nat per l’ONU que conté les ten­si­ons a la fron­tera isra­e­li­a­no­li­ba­nesa con­ti­nua atent als esde­ve­ni­ments. Ahir, una publi­cació de l’Agència de Notícies Naci­o­nal del Líban va adver­tir de la incursió al país de dos avi­ons de guerra isra­e­li­ans. Els jets mili­tars hau­rien pene­trat l’espai aeri libanès gai­rebé fins als subur­bis de Bei­rut.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.