Fa 35 anys es par­lava poc d’empre­ne­do­ria i gai­rebé gens d’inno­vació. A l’any 1988 els pro­fes­sors de la UPC Pere Escorsa i Cas­tells i Fran­cesc Solé i Pare­llada vam publi­car el pri­mer lli­bre sobre aquest tema: La inno­vació tec­nològica a Cata­lu­nya . “Inno­vació” s’uti­litza arreu, de vega­des de forma encer­tada, i de vega­des no tant.

La inno­vació és tot aquell canvi iden­ti­fi­ca­ble que es pro­du­eix en una orga­nit­zació i que té, directa o indi­rec­ta­ment, una influència posi­tiva en els resul­tats. La inno­vació es l’antítesis de les ocurrències: és allò que aporta valor afe­git, petit o gran, que s’incrusta en el sis­tema i el fa millor. És una idea que ha estat encer­tada, que el mer­cat ha vali­dat.

L’empre­ne­do­ria és l’acció que ens porta a assu­mir un risc i que es con­creta en la cre­ació d’una empresa o d’una acti­vi­tat. La pedra de toc de l’empre­ne­do­ria és el compte d’explo­tació, com ho és la uti­li­tat mesu­ra­ble en la inno­vació. Els dos con­cep­tes, “inno­vació” i “empre­ne­do­ria”, venen lli­gats per aquesta “male­dicció”: els dos, per fer honor al seu nom, han de demos­trar fefa­ent­ment que han estat útils.

Fa 25 anys que la UPC es va embar­car en la cre­ació del Pro­grama Innova amb una doble missió: crear un ser­vei per pro­moure la inno­vació i l’espe­rit empre­ne­dor i aju­dar els que volien que la seva recerca es trans­formés en una patent o en una empresa, i també fer la nos­tra uni­ver­si­tat més pro­pera a la soci­e­tat, per retor­nar-li els recur­sos que ens dona.

Vam posar tota la capa­ci­tat de la Uni­ver­si­tat a dis­po­sició de les ini­ci­a­ti­ves inno­va­do­res i empre­ne­do­res. Es van soli­di­fi­car els con­tac­tes entre la soci­e­tat i la uni­ver­si­tat amb l’objec­tiu de créixer ple­ga­des.

De seguida vam poder comp­tar amb l’ajut i la com­pli­ci­tat d’altres pro­gra­mes que es van anar cre­ant a les altres uni­ver­si­tats i també amb l’ajut de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques que, tot i que mai ens van donar tot el que neces­sitàvem –pot­ser no ho tenien–, van ser partícips de la revo­lució silen­ci­osa del canvi tec­nològic i de la inno­vació, varen ser còmpli­ces. Ens varem sen­tir força acom­pa­nyats.

25 anys després del nai­xe­ment del Pro­grama Innova, avui Ser­vei de Gestió de la Inno­vació de la UPC, s’han creat 500 patents, han nas­cut més de 100 spin-off deep tech, s’hi ha asses­so­rat més de 400 empre­ses de base tec­nològica, i s’han gene­rat més de 5.000 llocs de tre­ball d’alta qua­li­fi­cació. Xifres sufi­ci­ents i experiències de sobres per poder dir que el Pro­grama Innova no va ser una ocurrència.

Dar­rere del Pro­grama Innova de la UPC hi ha, per exem­ple, el nai­xe­ment de Frac­tus (1999), el sis­tema d’ante­nes dels mòbils uti­lit­zats a tot el món; BCN 3D (2001) que fabrica impres­so­res 3D d’escrip­tori, o de Nice­fruit (2003), que comer­ci­a­litza fruita con­ge­lada que manté pro­pi­e­tats orga­nolèpti­ques del pro­ducte, entre d’altres grans empre­ses. I per ano­me­nar-ne de més recent cre­ació, el pro­grama també està dar­rere del sor­gi­ment de Mitiga Solu­ti­ons, Cbi­o­tex, Rob­sur­gi­cal, Honext, Beyond-you o Zym­bol.

Empren­dre i inno­var estan en l’ADN de les per­so­nes, de totes, i en el de les orga­nit­za­ci­ons i de les empre­ses. Estan, per tant, també en l’ADN del pro­fes­so­rat, de l’estu­di­an­tat i del per­so­nal d’admi­nis­tració i ser­veis de la Uni­ver­si­tat. Com tot a la vida, es pot raci­o­na­lit­zar, orga­nit­zar i trans­me­tre. Aquesta és la feina d’una uni­ver­si­tat i un dels com­pro­mi­sos soci­als de la UPC.