Fa gai­rebé vint dies des de la mas­sa­cre que marca el pit­jor dia en la història d’Israel i ahir, per pri­mer cop, el pri­mer minis­tre Ben­ja­min Neta­nyahu va par­lar de ren­dició de comp­tes. “Tot­hom haurà de res­pon­dre a pre­gun­tes sobre l’atac”, va adme­tre Neta­nyahu amb relació als fets del 7 d’octu­bre: “Però això no serà fins després de la guerra.” Les parau­les de Neta­nyahu arri­ben en un moment en què alguns mit­jans de comu­ni­cació del país comen­cen a fer edi­to­ri­als molt durs que apun­ten con­tra el seu lide­ratge. El dis­curs del pri­mer minis­tre, això no obs­tant, va en la línia del que sosté una bona part de la soci­e­tat civil isra­e­li­ana, inclo­ent-hi les famílies de les vícti­mes, que al·leguen que ara no és el moment de bus­car res­pon­sa­bles.

Neta­nyahu, però, també va par­lar per mos­trar for­ta­lesa i deci­si­ons fer­mes. En un con­text en què algu­nes veus comen­cen a qüesti­o­nar la idoneïtat d’empren­dre una ofen­siva ter­res­tre men­tre la regió gua­nya tem­pe­ra­tura, el pri­mer minis­tre va afir­mar que el full de ruta no can­via: “Ens estem pre­pa­rant per a l’ope­ració ter­res­tre.” The Wall Street Jour­nal, un diari nord-ame­ricà, indica que Israel esta­ria espe­rant el llum verd dels Estats Units, men­tre la Casa Blanca acu­mula força mili­tar a la regió.

Men­tres­tant, les vícti­mes mor­tals a la franja de Gaza ja superen les 6.500 per­so­nes, a banda d’unes altres 1.500 que esta­rien des­a­pa­re­gu­des sota la runa. No hi ha pre­ce­dents de res igual. La dar­rera ofen­siva, del 2021, va dei­xar unes 250 vícti­mes mor­tals. Allò va arra­sar la salut men­tal del 90% dels infants de l’encla­va­ment. Costa ima­gi­nar l’impacte que pot tenir l’ofen­siva actual.

L’ofec inte­gral que Israel està per­pe­trant con­tra la franja, on resi­dei­xen més de dos mili­ons de per­so­nes, ha col·lap­sat per com­plet el sis­tema hos­pi­ta­lari, que esgota les últi­mes reser­ves de com­bus­ti­ble. Israel es mos­tra infle­xi­ble i els seus ali­ats que podrien fer d’àrbi­tre, prin­ci­pal­ment Joe Biden, no cre­uen que hagi arri­bat el moment d’alçar la veu con­tra el govern de Neta­nyahu.

Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal, però, sí que ho ha fet. “Decla­rar tot un ter­ri­tori objec­tiu mili­tar atempta con­tra la llei huma­nitària inter­na­ci­o­nal”, deia ahir Dona­te­lla Rovera, mem­bre de l’orga­nit­zació. I va anar més enllà: “Els qui llan­cen els atacs han de dis­tin­gir entre civils i objec­tius mili­tars.” Vio­lar aquest prin­cipi de dis­tinció, adver­teix, “és un crim de guerra”.

Israel vol pro­te­gir els ostat­ges que Hamàs alli­beri. Ho farà habi­li­tant un hos­pi­tal al qual els peri­o­dis­tes no tin­dran accés. Això arriba després que a part de la soci­e­tat isra­e­li­ana li hagi inco­mo­dat la inter­venció de Yoc­he­ved Lifs­hitz. La dona, de 85 anys, va decla­rar que els com­ba­tents de Hamàs la van col­pe­jar durant el segrest, però que després els van trac­tar bé i es van encar­re­gar que no els faltés res.