0
Opinió
PROFESSOR DE POLÍTICA ECONÒMICA DE LA UB (1967-2016) - 10 setembre 2023 2.00 h

DE MEMÒRIA

La Constitució del 1928

- PROFESSOR DE POLÍTICA ECONÒMICA DE LA UB (1967-2016)

Des que Joa­quim Roy, el 1986, publicà –des de Miami (Flo­rida), on inves­ti­gava- el recull La Cons­ti­tució cata­lana de l’Havana i altres escrits de Josep Conan­gla i Fon­ta­ni­lles, han anat apa­rei­xent estu­dis sobre el pro­jecte de cons­ti­tució d’una Cata­lu­nya inde­pen­dent apro­vat el 1928 (en una assem­blea de cata­lans cele­brada a l’Havana i pre­si­dida per Fran­cesc Macià) i sobre la per­so­na­li­tat del seu prin­ci­pal redac­tor: Josep Conan­gla (Mont­blanc, 1875 - l’Havana, 1965).

Vist amb una certa pers­pec­tiva, els 36 títols amb 302 arti­cles d’aquesta cons­ti­tució sus­ci­ten mol­tes lec­tu­res. Se’n podria fer una d’econòmica. D’entrada, 12 dels 36 títols (un terç, doncs) són de temàtica econòmica: de “La marina mer­cant” (títol 19) a “Del deute naci­o­nal” (títol 35).

Con­sell d’Estat i d’Eco­no­mia Naci­o­nal.

Ara fixem-nos en el que es pot con­si­de­rar que són apor­ta­ci­ons noves. El títol 23 pre­senta la cre­ació d’una macroins­ti­tució nova: el Con­sell d’Estat i d’Eco­no­mia Naci­o­nal. For­mat per repre­sen­tants de les prin­ci­pals orga­nit­za­ci­ons econòmiques públi­ques i pri­va­des, aquest con­sell havia de sug­ge­rir, pro­po­sar i posar en marxa tot tipus d’ini­ci­a­ti­ves.

Indústries noves.

Alguns exem­ples: pri­mer, gene­rar “faci­li­tats per a la intro­ducció i desen­vo­lu­pa­ment d’indústries noves” i, alhora, “estu­dis per a la cre­ació o l’apli­cació de pro­gres­sos mecànics i científics a les indústries naci­o­nals” (arti­cle 199 del títol 29). Una cons­ti­tució, doncs, que cri­dava a inno­var en la indústria.

Caixa Naci­o­nal.

Un altre exem­ple. La cre­ació d’una asse­gu­rança social con­tra totes les for­mes de pèrdua de la pari­tat de tre­ball. Perquè aquesta asse­gu­rança fun­cionés, calia el que la cons­ti­tució ano­me­nava Caixa Naci­o­nal, que esta­ria diri­gida per sin­di­cats i gre­mis obrers, patrons i estat (títol 31, arti­cle 201) i finançada a par­tir dels per­cen­tat­ges dels sala­ris i dels bene­fi­cis pro­po­sats pel Con­sell d’Eco­no­mia Naci­o­nal. Una caixa pública d’asse­gu­ran­ces, doncs, amb uns objec­tius defi­nits i amb una direcció publi­co­pri­vada.

Cases higièniques.

Un altre exem­ple. La cons­ti­tució del 1928 pre­veia la cons­trucció de cases higièniques bara­tes i de bar­ris jar­dins. La fórmula pro­po­sada per finançar-les era el “paga­ment suc­ces­siu del preu de cost de cada casa per llo­guers men­su­als” (títol 31, arti­cle 201). El que no s’hi deia és què podrien fer amb la seva casa els nous pro­pi­e­ta­ris, quan ho fos­sin. Els bar­ris jardí eren a la cons­ti­tució. La Casa Bloc del GATC­PAC del 1934, no. En les dècades següents, les dues opci­ons (la ciu­tat difusa i la ciu­tat com­pacta), segui­rien camins paral·lels.

Par­ti­ci­pació en els bene­fi­cis.

La cons­ti­tució del 1928 con­cre­tava el “dret de la dependència i el per­so­nal obrer de tota com­pa­nyia o negoci supe­rior a 100.000 pes­se­tes de capi­tal a par­ti­ci­par en els bene­fi­cis líquids dels patrons” (punt 17, arti­cle 201, títol 31). La par­ti­ci­pació en els bene­fi­cis de les grans empre­ses havia d’esde­ve­nir, així, cons­ti­tu­ci­o­nal en una Cata­lu­nya inde­pen­dent.

Vacan­ces paga­des.

S’hau­ria de com­pro­var, però, és ben pos­si­ble que el text cons­ti­tu­ci­o­nal del 1928 fos un dels pri­mers que ins­ti­tuia les “vacan­ces amb salari, dis­tribuïdes durant qua­tre set­ma­nes l’any”. L’agost no havia de ser un mes buit a la ciu­tat ni un mes ple a ves­sar als llocs de vacan­ces.

Guar­de­ries, i Lactància.

El punt 9 de l’arti­cle 201 esta­blia “guar­de­ries per a cri­a­tu­res de famílies obre­res”. I, el punt 10, “des­cans de mitja hora de cada tres de tre­ball per a les tre­ba­lla­do­res que neces­si­ten aten­dre la lactància del seu fill”.

Josep Conangla i Fontanilles

El montblanquí Conangla i Fontanilles, el principal redactor de la Constitució de l’Havana, havia decidit viure a Cuba després d’haver sofert –des del bàndol espanyol- els horrors de la guerra que acabaria amb una Cuba independent (sota la tutela dels Estats Units).

A Cuba, amb d’altres, Conangla esdevingué un ferm partidari de la lluita per a la construcció d’una Catalunya amb un estat independent. Treballà com a periodista, assagista i editor. Del 1909 al 1933, s’ocupà de la revisió de les actes del Diari de Sessions de la cambra cubana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Francesc Roca Rosell
Altres articles de l'autor

Publicat a