Empreses

Recuperar biodiversitat a l’ecosistema marí

Ocean Ecostructures dissenya estructures per recuperar la biodiversitat al mar en instal·lacions com ports, plataformes petrolieres o parcs eòlics marins

Col·labora amb diversos centres tecnològics i universitats

A mar, l’acció de l’home, mit­jançant la pesca o la cons­trucció d’infra­es­truc­tu­res com ports i pla­ta­for­mes off-shore pot esde­ve­nir un dany gai­rebé irre­pa­ra­ble en els seus eco­sis­te­mes, si no s’implan­ten solu­ci­ons rege­ne­ra­ti­ves com les que pro­posa Ocean Ecos­truc­tu­res perquè torni a flo­rir la bio­di­ver­si­tat marina.

Perquè el medi marí recu­peri les seves cons­tants vitals, Ocean Ecos­truc­tu­res ha dis­se­nyat uns esculls arti­fi­ci­als coberts de car­bo­nat càlcic que atre­uen la flora i faura marina i així imi­ten l’efecte d’allot­ja­ment de bio­di­ver­si­tat dels coralls marins. És una tec­no­lo­gia versàtil, que s’ins­tal·la fàcil­ment i que així mateix es pot lle­var sense com­pli­ca­ci­ons si convé rea­lit­zar algun tipus de tasca a la infra­es­truc­tura. Són peces d’un metre d’amplada per 1,40 d’alt que s’ins­tal·len a par­tir de les bati­me­tries que es rea­lit­zen a les ins­tal·laci­ons marítimes.

Ocean Ecos­truc­tu­res va néixer el 2017 sota la fèrula Seas­tai­na­ble Ven­tu­res, una pla­ta­forma d’ini­ci­a­ti­ves en eco­no­mia blava. Com explica la seva direc­tora d’ope­ra­ci­ons i cofun­da­dora Mireia de Mas, “l’objec­tiu de la nos­tra tec­no­lo­gia rege­ne­ra­tiva, ano­me­nada Lifeskin, és trans­for­mar infra­es­truc­tu­res gri­ses en bla­ves, parets nues que en poc temps allot­gen vida”. Això sí, “sem­pre pre­ser­vant la iden­ti­tat dels eco­sis­te­mes, i allà on hi havia gorgònies, es recu­pe­ra­ran gorgònies, i no pas posidònies, per posar un exem­ple”. A més, com remarca De Mas, “a banda d’ofe­rir la tec­no­lo­gia, també ens res­pon­sa­bi­lit­zem del moni­to­ratge i de repor­tar-ne els resul­tats”.

La tec­no­lo­gia d’Ocean Ecos­truc­tu­res pri­mer al llarg d’aquests pri­mers anys d’acti­vi­tat s’ha anat ins­tal·lant en ports i mari­nes, en espais por­tu­a­ris com Palamós, Bar­ce­lona o Tar­ra­gona, fins a com­ple­tar-ne tretze a l’àmbit de tot l’Estat. Ocean Ecos­truc­tu­res vol ampliar l’abast d’imple­men­tació d’aquesta tec­no­lo­gia, i ara la vol intro­duir a l’uni­vers off-shore, de pla­ta­for­mes ubi­ca­des al bell mig de l’oceà. En aquest sen­tit, està tre­ba­llant amb Rep­sol per esti­mu­lar la bio­di­ver­si­tat a l’entorn marí que envolta les pla­ta­for­mes petro­li­e­res, i amb l’engi­nye­ria cata­lana X1Wind, que dis­se­nya aero­ge­ne­ra­dors flo­tants. La firma cata­lana ja ha ins­tal·lat cent uni­tats d’aquests esculls, i 450 més estan en vies de nego­ci­ació. Per al 2030, la pre­visió és asso­lir les 30.000 infra­es­truc­tu­res ins­tal·lades. Per tirar enda­vant els seus pro­jec­tes, basats en una intensa tasca de recerca, Ocean Ecos­truc­tu­res ha obert una roda de finançament per 1,5 mili­ons d’euros. L’empresa, com diu Mireia de Mas, “se sent afor­tu­nada de tenir bons com­panys de viatge, científics del CSIC, UPC, Eure­cat o Lei­tat, que ens han permès avançar de manera endreçada”. En aquest sen­tit, l’empresa par­ti­cipa en pro­jec­tes de la UE com Effec­tive, de res­tau­ració del capi­tal natu­ral blau del Medi­ter­rani, o Next­float, de desen­vo­lu­pa­ment de l’ener­gia eòlica marina. També està invo­lu­crada en el pro­jecte Oasis, de Ports de l’Estat, de trans­for­mació dels ports en agents de rege­ne­ració de la bio­di­ver­si­tat al medi marí.

Un dels dar­rers pro­jec­tes, Seas­lag, és el millor reflex del seu cons­tant afany d’obte­nir tro­ba­lles mit­jançant l’R+D. Amb el suport d’Acció, que ha apor­tat un finançament de 392.000 euros a través del pro­grama Nuclis de R+D empre­sa­rial, Ocean Ecos­truc­tu­res està tes­tant al port de Vila­nova i la Geltrú la pos­si­bi­li­tat de dis­se­nyar les estruc­tu­res de rege­ne­ració d’eco­sis­te­mes amb resi­dus i sub­pro­duc­tes de la indústria siderúrgica i agro­a­li­mentària. Amb res­tes d’escòria blanca que no apro­fita la indústria siderúrgica o clo­ves d’ou o de bival­ves com mus­clos i ostres que no tenen apro­fi­ta­ment en el sec­tor ali­men­tari, per posar alguns exem­ples, es pot donar lloc a un nou con­glo­me­rat, que esdevé “un subs­trat natu­ral per desen­vo­lu­par estruc­tu­res que afa­vo­rei­xen la for­mació de nous hàbitats per a les espècies mari­nes, i també reduïm la pet­jada de car­boni”. Un cop se superi aquesta fase, l’any vinent s’impri­mi­ran els dis­senys defi­ni­tius dels esculls amb tec­no­lo­gies 3D.

Objectiu: protegir el 30% dels oceans

Ocean Ecostructures no seria l’únic exemple d’empresa que proposa una tecnologia disruptiva per tenir cura del medi marí i assolir la fita de protegir el 30% dels oceans d’aquí al 2030 que s’han marcat diverses institucions multilaterals. Amb més de deu anys d’experiència, ECOncrete ha patentat una tecnologia de formigó biopotenciador que estimula biodiversitat, captura CO2 i a més a més pot exhibir un rendiment superior al que ofereix el formigó més convencional. I cal recordar que al món, el 70% de les estructures marítimes estan construïdes amb formigó. La missió d’Underwater Gardens consisteix a restaurar ecosistemes marins a gran escala, alhora que promou destinacions turístiques de costa sostenibles. La seva tecnologia Life Reef Technologies és un protocol de disseny que és suportat per algoritmes paramètrics pensats per optimitzar les condicions d’assentament d’organismes bentònics al fons del mar. Hom projecta graus de tolerància de l’ecosistema, i s’intervé d’acord amb projeccions de canvis de temperatura o acidificació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.