“Quan volem com­prar una sim­ple ham­bur­guesa tro­bem milers d’opi­ni­ons d’usu­a­ris, però ens endin­sem en un desert quan el que bus­quem són opi­ni­ons al vol­tant del procés d’empren­dre o l’empre­ne­do­ria en si, a no ser que siguis a Sili­con Valley, que evi­dent­ment són reco­ma­na­ci­ons que estan molt allu­nya­des del nos­tre eco­sis­tema.” Aquesta reflexió la com­par­teix Jorge Araujo Muller, un dels tres socis fun­da­dors de NoBulls­hit Com­pany. La firma cre­ada ara fa tot just un any, té com a objec­tiu for­jar una comu­ni­tat híbrida per ampli­fi­car la intel·ligència col·lec­tiva i impul­sar els empre­ne­dors i els seus equips. La comu­ni­tat, que ara té 25 mem­bres però aspira a arri­bar a 50 en breu, els orga­nitza tro­ba­des pre­sen­ci­als i vir­tu­als per tras­pas­sar conei­xe­ments i con­sells reals sobre experiències vis­cu­des entre empre­ne­dors. La comu­ni­tat va adreçada a tres per­fils de futurs empre­sa­ris: els que encara només tenen una idea, els que estan vali­dant la idea al mer­cat i els que ja l’han vali­dat i estan esca­lant el seu equip.

Entre els mem­bres i també amb xer­ra­des d’externs es com­par­tei­xen les erra­des i els èxits acon­se­guits en les eta­pes iniciàtiques perquè els empre­ne­dors apren­guin de les vivències dels i així poder fer sos­te­ni­ble la seva empresa. “Està pro­vat per milers de empre­ne­dors d’èxit que fer-ho acom­pa­nyat d’una comu­ni­tat aug­menta sig­ni­fi­ca­ti­va­ment la pro­ba­bi­li­tat de tri­om­far”, diu Araujo.

Segons dife­rents estu­dis, empren­dre mai havia estat tan fàcil ni tam­poc mai abans hi havia hagut un per­cen­tatge de joves tan alt que con­si­de­ra­ven l’empre­ne­do­ria com una opció de futur. Però empren­dre i fer-ho amb èxit, i fins i tot sobre­viure, és molt difícil. De fet, es cal­cula que només una de cada deu empre­ses de nova cre­ació superen els pri­mers dos anys de vida. I soci­al­ment es per­den milers de mili­ons en empre­ses que fra­cas­sen. “NoBulls­hit Com­pany vol ser el cata­lit­za­dor que encén la revo­lució empre­ne­dora. Volem mode­lar un eco­sis­tema més salu­da­ble on els actius dels empre­ne­dors són apro­fi­tats i mag­ni­fi­cats”, diu Jorge Araujo, que hi afe­geix: “Aspi­rem a crear més empre­ses camell que empre­ses uni­corn.”

La comu­ni­tat busca, doncs, un model d’empre­ne­do­ria basat no tant en el crei­xe­ment ràpid i a tota costa (uni­corns), sinó en un model d’empresa camell, és a dir, que no neces­siti tant finançament extern, que sigui sos­te­ni­ble, que creixi, però amb visió de con­tinuïtat a llarg ter­mini. “Per això els mem­bres han de man­te­nir una filo­so­fia com la nos­tra, en aquest món, i en aquest con­text volem pres­cin­dir de la pres­su­po­sició que sense un inver­sor no pots empren­dre”, hi afe­geix.

La inno­vació en aquesta comu­ni­tat es basa en el fet que es paga una quota per nodrir-se del conei­xe­ment com­par­tit que és el que genera el negoci a la firma, de la qual els mem­bres fun­da­dors a més de cli­ents són inver­sors. “Han assu­mit el com­promís de ser mem­bres un temps, en què rebran bene­fi­cis exclu­sius”, diu Araujo, que avança que s’han mar­cat l’objec­tiu de repli­car la comu­ni­tat de Bar­ce­lona arreu de l’Estat i arri­bar als mil mem­bres en un any.