Fa uns dies, con­cre­ta­ment el 16 d’octu­bre, vam cele­brar al para­nimf de l’Edi­fici Històric de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona els qua­ranta anys de la Fun­dació Bosch i Gim­pera. Va ser el 10 de maig del 1983 quan la junta de govern de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona va rati­fi­car els acords pre­vis refe­rents a la cre­ació d’una fun­dació cul­tu­ral pri­vada ano­me­nada Fun­dació Bosch Gim­pera- Fun­dació Pri­vada i a la cons­ti­tució pro­vi­si­o­nal del patro­nat de la fun­dació. Era rec­tor el Dr. Antoni M. Badia i Mar­ga­rit. El 4 d’octu­bre del 1983 davant de notari es va fer la cons­ti­tució for­mal. L’escrip­tura indi­cava: “La fun­dació tindrà per objecte pro­moure i fomen­tar prin­ci­pal­ment a l’àmbit de Cata­lu­nya la recerca científica en tots els àmbits rela­ci­o­nats amb l’acti­vi­tat de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona i al ser­vei de la soci­e­tat en què aquesta s’inse­reix així com estu­dis refe­rits a la mateixa Uni­ver­si­tat o d’interès específic per a ella.”

La cre­ació va tenir el suport econòmic de les obres soci­als de les cai­xes d’estal­vis de Bar­ce­lona, Caixa d’Estal­vis de Cata­lu­nya i Caixa de Pen­si­ons per a la Vellesa i d’Estal­vis, que hi van apor­tar tres mili­ons de pes­se­tes.

Els docu­ments fun­da­ci­o­nals deta­lla­ven millor els objec­tius, els quals, durant aquests qua­ranta anys, han sofert algu­nes modi­fi­ca­ci­ons, com també s’han modi­fi­cat l’estruc­tura i com­po­sició del patro­nat. Amb tot, han estat adap­ta­ci­ons, s’han fet més moderns, però la fun­dació con­ti­nua tenint un paper simi­lar en l’orga­nit­zació i fun­ci­o­na­ment de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona.

El rec­tor que pocs anys després la va desen­vo­lu­par de manera bri­llant, el Dr. Josep M. Bri­call, en l’acte com­me­mo­ra­tiu, va dir que la uni­ver­si­tat va apro­fi­tar que l’ales­ho­res aca­bada d’apro­var llei orgànica de reforma uni­ver­sitària (BOE, 1 de setem­bre del 1983) obria el camí a la trans­ferència del conei­xe­ment a la soci­e­tat per part del pro­fes­so­rat uni­ver­si­tari. Si no vaig errat, la Fun­dació Bosch i Gim­pera va ser la pri­mera ofi­cina de trans­ferència de tec­no­lo­gia d’una uni­ver­si­tat pública a l’Estat.

A banda de des­ta­car el paper pio­ner de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona –no és el meu objec­tiu aquí–, vol­dria fer un breu comen­tari i dues peti­ci­ons sobre la trans­ferència i la inno­vació de les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes.

Cata­lu­nya dins del con­text euro­peu té una posició dis­creta, tot just ara entra en el grup de “strong inno­va­tors”, la segona divisió euro­pea, sense que la millora asso­lida l’any pas­sat superi per­cen­tu­al­ment la de Navarra i Madrid. Una vegada més asse­nya­laré que els indi­ca­dors en què obte­nim millors resul­tats es rela­ci­o­nen amb les uni­ver­si­tats i els cen­tres de recerca, men­tre que els altres dos sec­tors, empresa i admi­nis­tració, estan en situ­ació més feble.

No hi ha dubte que els cen­tres de trans­ferència de tec­no­lo­gia, i aquí des­taco la Fun­dació Bosch i Gim­pera, han tin­gut molt a veure en el dina­misme dels inves­ti­ga­dors. Els cen­tres de trans­ferència han après, també. Avui, la garan­tia d’èxit quan es pre­sen­ten pro­jec­tes amb l’asses­so­ra­ment de pro­fes­si­o­nals dels cen­tres de trans­ferència, és supe­rior al que acon­se­guei­xen els inves­ti­ga­dors sols.

Crec, però, que ens hem de for­mu­lar unes pre­gun­tes: fins on poden arri­bar les uni­ver­si­tats i els cen­tres de recerca? Han tocat sos­tre? Som lluny del cim? Què hi podem fer? Cer­ta­ment, en inno­vació i trans­ferència som encara lluny d’altres països més avançats. La trans­ferència que fem és amb empre­ses rela­ti­va­ment peti­tes i que no poden inver­tir molts recur­sos. Les grans empre­ses no hi són. No tenim gai­res empre­ses de dimen­si­ons sufi­ci­ents, capa­ces de fer grans con­trac­tes. Actu­al­ment cal­dria actuar en dues vies. Una d’interna, amb el suport del govern. La trans­ferència tec­nològica, en el sen­tit ampli, ha de ser un mèrit en la car­rera pro­fes­si­o­nal del pro­fes­so­rat uni­ver­si­tari, amb indi­ca­dors con­tras­tats. No pot ser que el pro­fes­so­rat que tin­gui bons resul­tats en aquest ves­sant es vegi des­plaçat per aquell que publica coses medi­o­cres. Diria que això no pot espe­rar anys; s’hau­ria de fer imme­di­a­ta­ment. Pri­mera petició.

La via externa és la que cal fer al si de les empre­ses. Si les empre­ses no fan recerca i no inno­ven, no equi­li­bra­rem mai els bons resul­tats en recerca amb la trans­ferència tec­nològica. És clau i hau­ria de ser objec­tiu del govern. Fa uns mesos (16-1-2022) feia notar en aquest mitjà la neces­si­tat de per­so­nal interfície (span­ning boun­da­ries agents) en els cen­tres tec­nològics. Ja hi ha per­so­nes alta­ment qua­li­fi­ca­des, però cal incor­po­rar-ne més. Segona petició.

Ser líders en trans­ferència tec­nològica vol dir inver­tir. Pri­mer inver­tir per després obte­nir resul­tats. Dema­nar resul­tats abans d’inver­tir és un error. Aquesta és feina del govern.