Un grup d’astrònoms ha des­co­bert un con­junt de sis pla­ne­tes, que es van for­mar fa uns qua­tre mil mili­ons d’anys i que s’ha man­tin­gut inal­te­rat des d’aquell moment al vol­tant d’una estre­lla simi­lar al Sol que es troba a prop del sis­tema solar.

Aquests pla­ne­tes podrien repre­sen­tar un avenç en la com­prensió de com es for­men i per què n’hi ha tants d’una mida situ­ada entre la de la Terra i la de Neptú. Aquesta classe, molt comuna a la nos­tra galàxia, rep el nom de mini­neptú.

Segons les apre­ci­a­ci­ons d’aquests científics, els pla­ne­tes són càlids, gaso­sos i poc pro­pi­cis per a ser visi­tats. A més, estan ubi­cats massa a prop de l’estre­lla per estar a l’ano­me­nada zona d’habi­ta­bi­li­tat, encara que no es des­carta que hi pugui haver aigua.

Tot i que això és força relle­vant, el que és real­ment interes­sant és que aquests pla­ne­tes actuen d’una manera sin­cro­nit­zada entre si men­tre orbi­ten la seva estre­lla. Segons els científics, “aques­tes cade­nes de res­sonància són molt estra­nyes a la natura”. Un altre aspecte interes­sant és que han man­tin­gut un patró orbi­tal esta­ble i pre­vi­si­ble des de la seva for­mació, fa qua­tre mil mili­ons d’anys, com a mínim i és el que els dife­ren­cia de la gran majo­ria de sis­te­mes pla­ne­ta­ris, inclo­ent-hi el nos­tre, perquè no tenen aquest com­por­ta­ment.

L’estre­lla HD110067, en la cons­tel·lació sep­ten­tri­o­nal de Coma Bere­ni­ces, ja es conei­xia amb ante­ri­o­ri­tat, però no els seus exo­pla­ne­tes. Un equip encapçalat per l’astrofísic espa­nyol Rafael Luque, de la Uni­ver­si­tat de Chi­cago (EUA), publica a la revista ‘Nature’ els seus des­co­bri­ments sobre aquest sis­tema, que ofe­reix una visió insòlita de la for­mació i l’evo­lució pla­netària.