Matic, fabri­cant de màqui­nes que con­fec­ci­o­nen ten­dals, cor­ti­nes i publi­ci­tat de gran for­mat, ha deci­dit con­tri­buir a la recu­pe­ració indus­trial del país amb l’entrada en el capi­tal de pimes en situ­ació deli­cada. El pla ini­cial era des­ti­nar 8 mili­ons a aquest tipus d’ope­ra­ci­ons, i en aquest moments ja hi ha dues ope­ra­ci­ons en marxa, en què hom es troba a la fase de l’audi­to­ria dels comp­tes.

Jordi Car­bo­nell, CEO i repre­sen­tant de la segona gene­ració d’aquesta empresa fami­liar fun­dada el 1969, explica: “Volem con­tri­buir a la resiliència d’empre­ses indus­tri­als de mèrit, que van en línia amb la nos­tra cul­tura empre­sa­rial.” En aquest per­fil s’hi podran tro­bar des de meca­nit­za­dors fins a engi­nye­ries que poden ofe­rir alguna tro­ba­lla tec­nològica. “Volem que puguin fer inver­si­ons per recu­pe­rar-se, expor­tant.”

Així mateix, l’empresa gra­no­lle­rina es troba immersa en una fase de redi­men­si­o­na­ment, i la seva planta de Cor­nellà de Terri (Pla de l’Estany), on es fabri­quen les màqui­nes de tall, pas­sarà de 800 a 2.300 m², men­tre que s’ha reser­vat sòl indus­trial per pro­gres­sar de 2.500 a 3.000 m² a Gra­no­llers, on es fan les de cos­tura, sol­da­dura i emba­latge. Tot ple­gat haurà de supo­sar una inversió de 3 mili­ons d’euros. A aquesta suma cal afe­gir-hi 250.000 euros que a par­tir de l’any vinent l’empresa des­ti­narà a la imple­men­tació de la digi­ta­lit­zació als pro­ces­sos i la intel·ligència arti­fi­cial.

Amb un volum de negoci que s’enfila fins als 12 mili­ons a l’any, amb la pre­visió d’asso­lir-ne 14 al final d’aquest exer­cici, Matic mate­ri­a­litza el 70% del seu negoci als mer­cats exte­ri­ors, amb un 30% de les ven­des a Espa­nya i Por­tu­gal; un 30% als mer­cats de la UE; un 30% als EUA i un 10% a Àsia, Oce­a­nia i Sud-àfrica. Ha arri­bat a aquesta posició de soli­desa, fins al punt d’esde­ve­nir un dels líders euro­peus en la seva veta de mer­cat, després de pale­sar al llarg dels anys capa­ci­tat d’adap­tació i auto­e­xigència. Com diu Jordi Car­bo­nell, ha estat clau que en un prin­cipi no fos­sin “una marca reco­ne­guda”, cosa que els ha obli­gat a demos­trar a Europa que podien ser “millors que holan­de­sos i ale­manys, i anar dues pas­ses al davant de la com­petència”. Una de les vir­tuts que ha con­tribuït al crei­xe­ment de l’empresa ha estat poder ofe­rir als cli­ents solu­ci­ons inte­grals: “Els sub­mi­nis­trem màqui­nes de tall, sol­da­dura, emba­latge, lami­nació, emma­gat­ze­matge i acces­so­ris, i inte­grar-ho tot ens dife­ren­cia, ens dona un clar avan­tatge com­pe­ti­tiu.” La capa­ci­tat d’ensu­mar allò que real­ment neces­sita el mer­cat es va posar a prova després del punt d’inflexió del 1995, quan l’empresa va sus­pen­dre paga­ments, víctima de la des­lo­ca­lit­zació, que va dur a Àsia la capa­ci­tat fabril de molts dels seus cli­ents. Va ser ales­ho­res quan hom va pen­sar que calia moure’s cap al sec­tor de gran maquinària del sec­tor tèxtil, “cap a un pro­ducte més volu­minós, més tècnic, més espe­ci­a­lit­zat”, amb el benentès que en aquest cas el cost del trans­port era exces­si­va­ment alt en el con­text de mer­cat glo­ba­lit­zat. Així és com van començar a ofe­rir ves­tits a mida a cli­ents d’indústries d’enrot­lla­bles, ten­dals, screen exte­rior, cor­ti­nes tècni­ques, pèrgo­les o impressió digi­tal. Jordi Car­bo­nell insis­teix que en tot aquest procés es van envol­tar de col·labo­ra­dors que van ser de gran ajut: “Nosal­tres desen­vo­lupàvem el pro­ducte, però no ho fèiem tot.”

Un dels trets de Matic del qual més es vanta Jordi Car­bo­nell és el seu par­ti­cu­lar estil de gover­nança. Ell, ofi­ci­al­ment con­se­ller dele­gat de Matic, és a dir, qui hau­ria de dedi­car tota la jor­nada a tas­ques de coor­di­nació i con­trol, ha trans­for­mat aquesta figura, i es posa a dis­po­sició de l’equip, la base, que és qui real­ment pren les deci­si­ons, “per resol­dre dub­tes o con­sul­tes”. Ple­na­ment con­vençut, Car­bo­nell exposa: “Des de fa cinc anys, el model de gestió de la nos­tra empresa és horit­zon­tal, i això és inne­go­ci­a­ble. Quan em vaig ado­nar que jo ho feia tot, que tenia un paper exces­si­va­ment pro­ta­go­nista, vaig ser cons­ci­ent que era un mal empre­sari, que les coses només fun­ci­o­na­ven men­tre jo hi era, i vaig començar a dele­gar.” En aquest model s’esva­ei­xen les jerar­quies i les solu­ci­ons es rumien entre tot l’equip. D’aquesta manera, Car­bo­nell es pot dedi­car “a pen­sar, a visu­a­lit­zar el mitjà ter­mini per poder fer apor­ta­ci­ons més estratègiques”.