Incentius a la contractació per embaràs i maternitat

Lleal Tulsà Asses­sors. L’1 de setem­bre va entrar en vigor el reial decret llei 1/2023, de mesu­res urgents en matèria d’incen­tius a la con­trac­tació labo­ral i millora de la pro­tecció social de les per­so­nes artis­tes, en la qual s’introduïen noves boni­fi­ca­ci­ons i se’n modi­fi­ca­ven d’altres.

Un dels incen­tius a la con­trac­tació que ha tin­gut una modi­fi­cació és la que fa referència a la subs­ti­tució de la tre­ba­lla­dora que té el con­tracte suspès per risc d’embaràs i la subs­ti­tució de la per­sona tre­ba­lla­dora que tin­gui el con­tracte suspès per des­cans per mater­ni­tat.

Fins abans de l’entrada en vigor de la nova llei, l’incen­tiu con­sis­tia en una boni­fi­cació del 100% del cost social tant per la per­sona subs­tituïda com la per­sona subs­ti­tuta, amb l’únic requi­sit que la per­sona subs­ti­tuta estigués ins­crita amb ante­ri­o­ri­tat com a deman­dant d’ocu­pació.

A par­tir de l’entrada en vigor de la nova llei, els requi­sits per poder apli­car els incen­tius són que la per­sona subs­ti­tuta tin­gui menys de 30 anys, que no hagi estat con­trac­tat o con­trac­tada amb ante­ri­o­ri­tat per l’empresa (6 mesos en cas de relació tem­po­ral o 12 mesos si la relació havia estat inde­fi­nida), i esti­gui ins­crita prèvia­ment com a deman­dant d’ocu­pació.

El bene­fici que obté l’empresa con­sis­teix en una boni­fi­cació de 366 euros men­su­als del cost social dels tre­ba­lla­dors, tant per la per­sona subs­tituïda com per la subs­ti­tuta.

Aquesta mesura era un incen­tiu perquè les empre­ses con­trac­tes­sin noves per­so­nes tre­ba­lla­do­res per subs­ti­tuir casos de sus­pensió de con­tracte per risc d’embaràs i mater­ni­tat, i així donar més pro­tecció a la per­sona ges­tant i futura mare.

Amb tota la lògica del món, la mateixa per­sona que subs­tituïa la tre­ba­lla­dora que era baixa per risc d’embaràs podia ser la que fes la subs­ti­tució un cop el nadó hagués nas­cut, i en la durada dels dos con­trac­tes es man­te­nia la boni­fi­cació.

Actu­al­ment, però, amb els nous requi­sits nor­ma­tius, a banda de reduir la població que està sub­jecta a apli­car-se la boni­fi­cació, i l’import total a boni­fi­car-se, el que impos­si­bi­lita és que la mateixa per­sona que ha subs­tituït la tre­ba­lla­dora que té el con­tracte suspès per risc d’embaràs pugui apli­car-se les boni­fi­ca­ci­ons si subs­ti­tu­eix poste­ri­or­ment la mater­ni­tat, ja que aquesta situ­ació incom­pli­ria el requi­sit que demana no haver tin­gut relació labo­ral amb l’empresa a través d’un con­tracte tem­po­ral durant els sis mesos ante­ri­ors a la con­trac­tació.

Aquest reial decret llei, que tenia la intenció d’agru­par i sim­pli­fi­car els incen­tius a la con­trac­tació, i que en bona part així ho ha fet, ha incor­po­rat també res­tric­ci­ons impor­tants com la que aca­bem de comen­tar.

En aquest sen­tit, crec que la norma en lloc d’incen­ti­var i pro­te­gir situ­a­ci­ons espe­ci­al­ment sen­si­bles com són les mater­ni­tats i ris­cos d’embaràs, el que fa és crear una situ­ació que en comp­tes de millo­rar-la, l’empit­jora, amb la qual cosa amb tota pro­ba­bi­li­tat les con­seqüències seran una reducció dels con­trac­tes de subs­ti­tució per aques­tes cau­ses.

Esta­ria bé que el legis­la­dor revisés la norma abans des­crita i en fle­xi­bi­litzés els requi­sits, tant aquests com altres que intro­du­eix aquest reial decret llei, perquè tal com diu el preàmbul, la intenció de la norma és sim­pli­fi­car i aug­men­tar-ne l’eficàcia, i allò que es per­cep, en molts casos, és tot el con­trari.