Lleal Tulsà Assessors. L’1 de setembre va entrar en vigor el reial decret llei 1/2023, de mesures urgents en matèria d’incentius a la contractació laboral i millora de la protecció social de les persones artistes, en la qual s’introduïen noves bonificacions i se’n modificaven d’altres.

Un dels incentius a la contractació que ha tingut una modificació és la que fa referència a la substitució de la treballadora que té el contracte suspès per risc d’embaràs i la substitució de la persona treballadora que tingui el contracte suspès per descans per maternitat.

Fins abans de l’entrada en vigor de la nova llei, l’incentiu consistia en una bonificació del 100% del cost social tant per la persona substituïda com la persona substituta, amb l’únic requisit que la persona substituta estigués inscrita amb anterioritat com a demandant d’ocupació.

A partir de l’entrada en vigor de la nova llei, els requisits per poder aplicar els incentius són que la persona substituta tingui menys de 30 anys, que no hagi estat contractat o contractada amb anterioritat per l’empresa (6 mesos en cas de relació temporal o 12 mesos si la relació havia estat indefinida), i estigui inscrita prèviament com a demandant d’ocupació.

El benefici que obté l’empresa consisteix en una bonificació de 366 euros mensuals del cost social dels treballadors, tant per la persona substituïda com per la substituta.

Aquesta mesura era un incentiu perquè les empreses contractessin noves persones treballadores per substituir casos de suspensió de contracte per risc d’embaràs i maternitat, i així donar més protecció a la persona gestant i futura mare.

Amb tota la lògica del món, la mateixa persona que substituïa la treballadora que era baixa per risc d’embaràs podia ser la que fes la substitució un cop el nadó hagués nascut, i en la durada dels dos contractes es mantenia la bonificació.

Actualment, però, amb els nous requisits normatius, a banda de reduir la població que està subjecta a aplicar-se la bonificació, i l’import total a bonificar-se, el que impossibilita és que la mateixa persona que ha substituït la treballadora que té el contracte suspès per risc d’embaràs pugui aplicar-se les bonificacions si substitueix posteriorment la maternitat, ja que aquesta situació incompliria el requisit que demana no haver tingut relació laboral amb l’empresa a través d’un contracte temporal durant els sis mesos anteriors a la contractació.

Aquest reial decret llei, que tenia la intenció d’agrupar i simplificar els incentius a la contractació, i que en bona part així ho ha fet, ha incorporat també restriccions importants com la que acabem de comentar.

En aquest sentit, crec que la norma en lloc d’incentivar i protegir situacions especialment sensibles com són les maternitats i riscos d’embaràs, el que fa és crear una situació que en comptes de millorar-la, l’empitjora, amb la qual cosa amb tota probabilitat les conseqüències seran una reducció dels contractes de substitució per aquestes causes.

Estaria bé que el legislador revisés la norma abans descrita i en flexibilitzés els requisits, tant aquests com altres que introdueix aquest reial decret llei, perquè tal com diu el preàmbul, la intenció de la norma és simplificar i augmentar-ne l’eficàcia, i allò que es percep, en molts casos, és tot el contrari.