La Comissió Euro­pea publica anu­al­ment The EU blue eco­nomy report (EUBER), que ofe­reix esti­ma­ci­ons a escala esta­tal dels sec­tors i les acti­vi­tats econòmiques vin­cu­lats al mar. Les dades refe­rents a Cata­lu­nya les recull l’estudi L’eco­no­mia blava a Cata­lu­nya 2017-2019, ela­bo­rat pel Cen­tre de Recerca en Eco­no­mia i Desen­vo­lu­pa­ment Agro­a­li­men­tari Creda UPC-IRTA. Segons dades d’aquest informe, el sec­tor tra­di­ci­o­nal de l’eco­no­mia blava a Cata­lu­nya –en el qual s’inclo­uen la pesca i aqüicul­tura, i el seu pro­ces­sa­ment i dis­tri­bució; les acti­vi­tats rela­ci­o­na­des amb l’extracció de petroli, gas i altres mine­rals; l’ener­gia reno­va­ble marina; les acti­vi­tats portuàries; la cons­trucció naval, i el trans­port i el turisme marítim– aglu­ti­nava el 2019 –últim any de què es dis­po­sen dades– 38.553 empre­ses que van donar ocu­pació directa a 209.278 tre­ba­lla­dors, una xifra que va repre­sen­tar un 5,5% de les per­so­nes ocu­pa­des a Cata­lu­nya aquell any.

El volum de nego­cis gene­rat per aques­tes acti­vi­tats marítimes tra­di­ci­o­nals es va situar en gai­rebé 25.171 mili­ons d’euros, dels quals el turisme marítim con­cen­tra el 58% i el 81% dels tre­ba­lla­dors; a molta distància del trans­port marítim, amb el 12% i 8%, res­pec­ti­va­ment, o les acti­vi­tats portuàries, amb un 8% del volum de negoci i el 5% dels ocu­pats res­pecte a les xifres glo­bals.

“L’eco­no­mia blava és un con­cepte ideat per l’eco­no­mista belga Gun­ter Pauli l’any 1994. Tan­ma­teix, no tot­hom inclou la sos­te­ni­bi­li­tat en la defi­nició. En aquest cas, i com a Port de Bar­ce­lona, diria que nosal­tres som repre­sen­tants de l’eco­no­mia blava perquè tot el que passa al lito­ral de Bar­ce­lona, sobre el qual tenim com­petències, està inclòs en aquest àmbit, que engloba tant sec­tors tra­di­ci­o­nals com inno­va­dors”, explica Emma Cobos, direc­tora d’inno­vació i estratègia del Port de Bar­ce­lona.

Rep­tes a l’agenda.

L’eco­no­mia blava agrupa tots els sec­tors tra­di­ci­o­nals que tenen el mar com a cen­tre del negoci, però “per al Port de Bar­ce­lona, a més, també és una opor­tu­ni­tat d’endin­sar-se en noves línies d’acti­vi­tat, com per exem­ple la robòtica sub­ma­rina, entre d’altres”, comenta Cobos.

L’acti­vi­tat pes­quera és la més tra­di­ci­o­nal del sec­tor. A Bar­ce­lona, de moment, es manté: “I, perquè no volem que quedi com a mar­gi­nal, li volem donar valor”, afirma Cobos, que esmenta la remo­de­lació que ja està en marxa del moll de Pes­ca­dors, que ser­virà de pilot per des­ple­gar-lo més enda­vant a tot el port de la capi­tal cata­lana. “El recon­ver­tim en una comu­ni­tat energètica i l’obrim al barri de la Bar­ce­lo­neta i a la ciu­ta­da­nia, donant valor a l’acti­vi­tat pes­quera.”

El moll de Pes­ca­dors, ubi­cat al vol­tant de la Torre del Rellotge –l’any pas­sat es va cele­brar el seu 250è ani­ver­sari–, va ini­ciar a prin­ci­pis d’enguany la seva reno­vació amb la ins­tal·lació de pla­ques foto­vol­tai­ques inte­gra­des als edi­fi­cis, produïdes amb mate­ri­als orgànics, que les fan lleu­ge­res i fle­xi­bles, fet que fa que s’adap­tin a l’ondu­lació de les cober­tes de les case­tes sense neces­si­tat d’estruc­tu­res de suport addi­ci­o­nals. Aquesta ins­tal·lació ha ini­ciat el camí d’un sis­tema de con­sum d’ener­gia més efi­ci­ent i des­cen­tra­lit­zat que com­por­tarà la reducció d’emis­si­ons con­ta­mi­nants i d’efecte d’hiver­na­cle.

Aquest pro­jecte d’inte­gració i gestió efi­ci­ent de l’ener­gia reno­va­ble foto­vol­taica, que aplica sis­te­mes d’emma­gat­ze­matge i fle­xi­bi­li­tat de la demanda, per­metrà, un cop estès a tota la infra­es­truc­tura portuària, que aquesta redu­eixi el 50% de gasos d’efecte hiver­na­cle el 2030, i el 100% el 2050.

La sos­te­ni­bi­li­tat és peça clau en l’eco­no­mia blava, i l’elec­tri­fi­cació dels molls del Port de Bar­ce­lona es diri­geix cap aquí. El pro­jecte ano­me­nat Nexi­gen, dotat amb una inversió de més de 110 mili­ons d’euros, ja està en marxa com a pilot a la ter­mi­nal BEST de Hutc­hi­son. “Nexi­gen té com a objec­tiu que els vai­xells, quan arri­bin a port, es puguin endo­llar a la xarxa elèctrica i evi­tar així les emis­si­ons que pro­du­ei­xen quan estan atra­cats, que de mit­jana arri­ben a un 14% del total que eme­ten”, afirma Cobos, que hi afe­geix: “Com a grans con­su­mi­dors d’ener­gia, també hem de pro­cu­rar ser-ne gene­ra­dors, i aquest és l’objec­tiu del pilot que fem al moll de Pes­ca­dors.”

La 37a edició de la Copa Amèrica de vela, que se cele­brarà l’agost de l’any vinent a Bar­ce­lona, ha aju­dat a acce­le­rar els rep­tes que el Port de Bar­ce­lona tenia sobre la taula, entre els quals també el des­ple­ga­ment d’una xarxa 5G a les ins­tal·laci­ons portuàries. “A hores d’ara tenim 19 pro­jec­tes en marxa amb una inversió glo­bal de 180 mili­ons d’euros que s’estan desen­vo­lu­pant molt ràpid”, asse­gura.

Molts ports es fixen en la tra­jectòria d’inno­vació i eficiència del Port de Bar­ce­lona, però aquest també està atent a allò que fan les infra­es­truc­tu­res més des­ta­ca­des del món. “Som un port cap­da­van­ter i a la vegada som afor­tu­nats de poder for­mar part de fòrums com ara l’IAPH, l’asso­ci­ació inter­na­ci­o­nal de ports, i l’ESPO, l’asso­ci­ació euro­pea de ports, perquè ens fa estar al dia de tot el que es fa”, diu Cobos. A més, for­mar part de l’aliança Smart Ports, jun­ta­ment amb les ins­tal·laci­ons de Los Ange­les, Anvers-Bru­ges, Göteborg, Ham­burg, Mon­treal, Rot­ter­dam i Busan, situa el Port de Bar­ce­lona en una tri­buna pre­fe­rent.

No hi ha un port que lideri la resta però sí que les dife­rents espe­ci­a­lit­za­ci­ons ori­en­ten la resta de com­panys de viatge. Segons la direc­tora d’inno­vació i estratègia del Port de Bar­ce­lona, el port de Los Ange­les és refe­rent en elec­tri­fi­cació; el de Rot­ter­dam, en eco­no­mia cir­cu­lar; Anvers-Bru­ges, en drons aquàtics i aeris; Busan, en logística; Ham­burg, en la relació port-ciu­tat; Mon­treal, en intel·ligència arti­fi­cial, i Göteborg, en sos­te­ni­bi­li­tat de vai­xells i medi ambi­ent.

Any d’inflexió.

Empa­rada per aquesta estratègia, neix la Cata­lan Network for Blue Inno­va­tion (Blu­e­Net­Cat), la xarxa d’R+D+I marítima de Cata­lu­nya, un eco­sis­tema inter­dis­ci­pli­nari i mul­ti­dis­ci­pli­nari de trans­ferència i inno­vació en totes les àrees de l’eco­no­mia blava. La Xarxa Marítima la for­men 591 mem­bres, entre per­so­nal inves­ti­ga­dor, per­so­nal en for­mació i tècnics de recerca, que per­ta­nyen a 64 grups de recerca de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona (UB), la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona (UAB), la Uni­ver­si­tat Politècnica de Cata­lu­nya (UPC), la Uni­ver­si­tat de Girona (UdG), la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili (URV), el Con­sejo Supe­rior de Inves­ti­ga­ci­o­nes Científicas (CSIC) i l’Ins­ti­tut de Recerca en Tec­no­lo­gies Ali­mentàries (IRTA).

Lide­rada per Lour­des Reig, la xarxa va cele­brar a finals de novem­bre, a Bar­ce­lona, el Mari­time Hub 2023, el congrés català de referència en eco­no­mia blava i inno­vació, impul­sat pel govern català i amb la col·labo­ració de l’Euro­regió Piri­neus-Medi­terrània, ter­ri­tori con­vi­dat a l’esde­ve­ni­ment. Més de 150 experts van expo­sar i deba­tre tendències, rep­tes i opor­tu­ni­tats del sec­tor, enfo­cats en tres eixos: el capi­tal natu­ral blau, les solu­ci­ons basa­des en la natura i la gover­nança i les estratègies mari­nes i del lito­ral.

“Neces­si­tem l’ali­ne­ació de tots els agents en els rep­tes marítims que pre­sen­tem per fer-los tan­gi­bles”, reclama Pablo Bou, gerent de desen­vo­lu­pa­ment de negoci de Blu­e­Net­Cat. Pun­tu­a­litza que, a més, la xarxa és l’única enti­tat de l’àmbit de l’eco­no­mia blava que inte­gra la part social en els seus pro­jec­tes i, per tant, “les solu­ci­ons ofer­tes han de ser accep­ta­des per la soci­e­tat per poder-se imple­men­tar”. L’àmbit marí atreu cada vegada més interès: “Hi ha mol­tes ganes de fer coses en tres àmbits emer­gents, com són l’eòlica marina, la des­sa­li­nit­zació i la bio­e­co­no­mia i bio­tec­no­lo­gia blava. I això és bo perquè aporta molt valor afe­git al país.”

Anna Majó, direc­tora de ser­veis estratègics i inno­vació a Bar­ce­lona Activa, rei­vin­dica un espai per al govern de la ciu­tat en el desen­vo­lu­pa­ment de l’eco­no­mia marina. “La ciu­tat també té coses a dir, tot i que com a Ajun­ta­ment no tin­guem capa­ci­tat de regu­lar i auto­ges­ti­o­nar el mar”, afirma Majó.

L’estratègia BCN Blue Deal del con­sis­tori bar­ce­loní neix l’octu­bre del 2021 amb la intenció d’impul­sar el sec­tor de l’eco­no­mia blava i de fer la ciu­tat més resi­li­ent al canvi climàtic. L’estratègia està for­mada per vuit eixos que agru­pen des del pro­jecte de trans­for­mació del Port Olímpic en un espai que afa­vo­reixi la inno­vació fins al suport a fons d’inversió diri­gits a aquest àmbit, pas­sant per la divul­gació, la gover­nança, la for­mació i l’ocu­pació. “D’aquest sec­tor se n’ha de par­lar”, rebla Majó.