La dele­gació espa­nyola d’Anti­ci­mex, la mul­ti­na­ci­o­nal sueca de con­trol de pla­gues i sani­tat ambi­en­tal, dis­posa de 10 mili­ons d’euros per finançar ope­ra­ci­ons cor­po­ra­ti­ves el 2024. Amb aquests recur­sos espera repe­tir l’efec­ti­vi­tat d’un 2023 en què ha incor­po­rat set com­pe­ti­do­res que han con­tribuït a situar-la, en només deu anys després del seu ater­ratge, com una de les dues prin­ci­pals fir­mes del sec­tor, amb una quota del 23%.

No obs­tant això, el prin­ci­pal motor del crei­xe­ment és l’orgànic, amb incre­ments de la fac­tu­ració de dos dígits cada any: el 2022 les ven­des van repre­sen­tar uns 44 mili­ons d’euros, enguany se supera­ran els 50 i la pre­visió per al 2024 és créixer per sobre dels 60. El direc­tor gene­ral d’Anti­ci­mex Espa­nya, Josep Valls, explica que el del con­trol de pla­gues és un mer­cat amplíssim amb una base de cli­ents extensa, que va dels par­ti­cu­lars a les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques i al sec­tor cor­po­ra­tiu, que cada cop tenen més neces­si­tat d’aquests ser­veis. L’emergència climàtica està ele­vant les tem­pe­ra­tu­res, i això altera els hàbitats i fa pro­li­fe­rar algu­nes espècies. A més, la glo­ba­lit­zació faci­lita les inva­si­ons biològiques i la pandèmia ha posat en el cen­tre de pre­o­cu­pació per la qua­li­tat ambi­en­tal dels entorns.

D’altra banda, la pro­posta de valor d’Anti­ci­mex és pre­ve­nir i inter­ve­nir mini­mit­zant la uti­lit­zació de químics, i que, si cal usar-los, sigui de la manera més diri­gida pos­si­ble sense afec­tar ni altres espècies ni el medi ambi­ent. En aquest sen­tit, també s’estan veient bene­fi­ci­ats pel vent de cua que pro­voca una nor­ma­tiva cada cop més res­tric­tiva res­pecte a la comer­ci­a­lit­zació i l’ús de bio­ci­des i una pre­o­cu­pació social crei­xent res­pecte al medi ambi­ent.

L’empresa, que té les ofi­ci­nes cen­trals a Sant Cugat del Vallès, dis­posa d’un labo­ra­tori a Saba­dell que cons­tant­ment està ana­lit­zant solu­ci­ons tec­nològiques, pro­to­cols i mètodes de tre­ball alter­na­tius als químics. A més, el grup té a Dina­marca un cen­tre d’R+D que dis­se­nya i pro­du­eix tec­no­lo­gia alter­na­tiva a les tra­di­ci­o­nals més agres­si­ves. La solució de vega­des no és erra­di­car una espècie sinó reduir el nom­bre de mem­bres tot res­ta­blint l’equi­li­bri en un eco­sis­tema amb la rein­tro­ducció d’espècies depre­da­do­res.

La pro­posta d’Anti­ci­mex, que cada dia té més bona aco­llida al mer­cat, exi­geix una plan­ti­lla molt for­mada: “Com més sen­zill i innocu és el trac­ta­ment, més sofis­ti­cada és i més for­mació neces­sita la manera d’imple­men­tar-lo”, explica Valls. En aquest sen­tit, reco­neix que les anne­xi­ons cor­po­ra­ti­ves també aju­den a incor­po­rar talent, conei­xe­ment i nous camps d’actu­ació, com és el cas del con­trol de tèrmits o d’aus, que han sumat a la car­tera de ser­veis gràcies a la com­pra recent de sen­gles empre­ses espe­ci­a­lit­za­des.

Però les com­pres d’empre­ses com­pe­ti­do­res sovint tenen en compte l’àmbit ter­ri­to­rial de l’adqui­rida, perquè Anti­ci­mex no sub­con­tracta el con­trol de pla­gues i aquest és un ser­vei de pro­xi­mi­tat: més enllà dels grans grups, el sec­tor està inte­grat bàsica­ment per peti­tes empre­ses locals que tenen un radi d’actu­ació molt reduït. “Ens interessa com­prar empre­ses que ens aju­din a aug­men­tar la den­si­tat en algu­nes zones”, subrat­lla Valls. Anti­ci­mex Espa­nya s’estruc­tura en 40 uni­tats i 25 ofi­ci­nes repar­ti­des per tota la Península. En el cas de Cata­lu­nya, l’ofi­cina de la demar­cació de Bar­ce­lona és a Sant Just Des­vern, on també hi ha les gerències espe­ci­a­lit­za­des en els sec­tors de l’ali­men­tació, la farmàcia, els trac­ta­ments d’aigües i la qua­li­tat de l’aire. També hi ha una ofi­cina a Girona i ara es vol com­ple­tar el mapa de dele­ga­ci­ons ter­ri­to­ri­als amb una a Lleida i una altra a Tar­ra­gona. Totes fun­ci­o­na­ran amb molta auto­no­mia perquè Anti­ci­mex Espa­nya ha posat en marxa un sis­tema de fun­ci­o­na­ment des­cen­tra­lit­zat.

En la dinàmica de con­so­li­dació del sec­tor també estan par­ti­ci­pant els fons d’inversió, que tenen un 6% de quota de mer­cat i que estan sent actius en les com­pres.