“Triple impacte? Les cooperatives ho porten a l’ADN ja fa un segle”

Clade, com a coo­pe­ra­tiva de segon grau, agrupa els seus mem­bres sense una trans­ferència de com­petències, només per, d’alguna manera, vehi­cu­lar pro­jec­tes d’inter­co­o­pe­ració que puguin enfor­tir les empre­ses del grup i els seus nego­cis; i una actu­ació que en podríem dir més d’influència, guiatge i suport a les orga­nit­za­ci­ons, és a dir, enten­dre com poden desen­vo­lu­par-se en l’entorn legis­la­tiu i econòmic actual. És bus­car un relat comú d’unes empre­ses que, d’alguna manera, defen­sen que es pot fer eco­no­mia d’una altra manera.

Demos­trant cada dia que poden impac­tar posi­ti­va­ment perquè des de l’arrel, des de la con­cepció mateixa del pro­jecte empre­sa­rial, incor­po­ren la pre­o­cu­pació per les per­so­nes i pel ter­ri­tori, però també en la manera de fun­ci­o­nar. La gover­nança d’aques­tes orga­nit­za­ci­ons és molt dife­rent: té molt en compte i posa al cen­tre la per­sona, té volun­tat de redis­tri­buir la riquesa, per exem­ple, amb una política sala­rial assu­mi­ble, amb la rein­versió dels exce­dents en el propi pro­jecte i final­ment amb una vin­cu­lació al ter­ri­tori, arti­cu­lant a través dels pro­jec­tes unes comu­ni­tats i loca­lit­zant els nego­cis allà on es fan, també des del ves­sant impo­si­tiu.

Les noves gene­ra­ci­ons quan con­su­mei­xen o cer­quen feina tenen en compte aquests valors que les coo­pe­ra­ti­ves repre­sen­tem. I aquí ens tro­bem con­ver­gint els dos mons. L’entorn ens està abo­cant a enten­dre’ns i a par­lar-nos; hem de dia­lo­gar.

Tenim la neces­si­tat de fer veure que, ara que es parla de sos­te­ni­bi­li­tat, ara que les empre­ses estan plan­te­jant un tri­ple impacte (l’econòmic, el social i el medi­am­bi­en­tal) i ara que ens estem guiant per una nova fórmula de bus­car propòsit, des fa més d’un segle exis­tei­xen ini­ci­a­ti­ves com les coo­pe­ra­ti­ves, les fun­da­ci­ons i altres que s’agru­pen sota el que és el parai­gua de l’eco­no­mia social que estan demos­trant que es poden fer pro­jec­tes amb aquest tri­ple impacte perquè és el nos­tre ADN.

Un dels rep­tes que tenim aquest any és, pre­ci­sa­ment, veure de quina manera podem tras­lla­dar aquests apre­nen­tat­ges al món econòmic en gene­ral. Una opor­tu­ni­tat poden ser per exem­ple les “soci­e­tats de bene­fici i interès comú” que pre­veu la llei “Crea i Creix”, que cer­quen d’alguna manera ajun­tar propòsit i la cerca de bene­fi­cis en el món de la soci­e­tat mer­can­til. Al final és un ins­tru­ment que pot ser un lloc de tro­bada d’aquests dos mons que a vega­des sem­bla que no es puguin par­lar. L’eco­no­mia social és un 10% del PIB, té un pes impor­tant i, en aquest moment de trans­for­mació, jo crec que hi ha tot un diàleg a obrir per tras­lla­dar aques­tes bones pràcti­ques d’un lloc a l’altre.

Dins del sec­tor es diu que l’eco­no­mia social està com en un gueto i que ha de sor­tir d’aquest gueto. És a dir, s’ha par­lat molt a ella mateixa però fora hi ha un gran des­co­nei­xe­ment; per tant, n’ha de sor­tir i trans­cen­dir.

La com­bi­nació de tre­ball amb capi­tal de la coo­pe­ra­tiva fa que pengi no del Minis­teri d’Afers Econòmics sinó del de Tre­ball i Eco­no­mia Social. Cal òbvi­a­ment trac­tar-ne l’espe­ci­fi­ci­tat, però crec que també alhora, coor­di­nar-ho millor amb l’àmbit de com­petències econòmiques per con­fi­gu­rar-la com a part de l’eco­no­mia, no com una rea­li­tat que en queda al marge.

Hem ini­ciat con­ver­ses amb Bar­ce­lona Activa perquè s’ha de poder pen­sar en les coo­pe­ra­ti­ves com a models d’arren­cada dels nego­cis. Ara sem­bla que només podem estar par­lant de start-ups i que han de ser pro­jec­tes de gran crei­xe­ment. Per què no podem començar a pen­sar en pro­jec­tes que nei­xin des d’aquesta fórmula? Hi ha mol­tes fórmu­les a explo­rar. Per exem­ple, amb l’Impact Hub a Bar­ce­lona, estem estu­di­ant els casos d’empre­ses que han nas­cut com a mer­can­tils i s’han trans­for­mat en coo­pe­ra­ti­ves. I aquest viatge a mi em sem­bla molt interes­sant perquè explica la presa de consciència, per part dels fun­da­dors d’aquest tipus de pro­jec­tes, que hi ha una altra forma d’orga­nit­zar-se que cobreix millor aquesta volun­tat que tenen de com­par­tir la pro­pi­e­tat, de fer un sis­tema on la redis­tri­bució fun­ci­oni de manera dife­rent i millor, i, per tant, de com­plir aquests objec­tius múlti­ples que posen als seus pro­jec­tes. Si tu no difons aquest model com un model de crei­xe­ment pos­si­ble, no és fac­ti­ble que joves que estan en incu­ba­do­res de pro­jec­tes se’l plan­te­gin com una pos­si­bi­li­tat.

El diàleg social està pas­sant per un moment de trans­for­mació. Un dels acords del nou govern és donar més veu a la petita i mit­jana empresa. Aquí està sor­gint una ini­ci­a­tiva com Conpy­mes que pretén ser la veu real de la pime i els autònoms a la taula del diàleg. De la mateixa manera, té sen­tit que aquesta repre­sen­tació s’ampliés també a l’eco­no­mia social. Si és veri­tat que estem ini­ci­ant un nou camí cal­dria tenir en compte totes aques­tes noves rea­li­tats, i esta­ria bé que, òbvi­a­ment, en el diàleg social també hi fóssim.

Nosal­tres el que tenim són empre­ses que han demos­trat que això no són impe­di­ments per créixer i ser grans. Òbvi­a­ment hi ha difi­cul­tats, perquè si la legis­lació es fa pen­sant sem­pre en les grans, falla en la pime i falla quan s’adreça a fórmu­les alter­na­ti­ves de fer empresa com la nos­tra.

Hi ha entorns dins de l’eco­no­mia social que ho veu­ran molt més així. Jo no veig que això s’hagi de lli­gar amb esquer­res o dre­tes; les coses poden haver tin­gut un ori­gen però crec que cap on camina el món és un lloc on s’estan com­bi­nant mol­tes d’aques­tes coses que comen­tava i és el camí que hem d’explo­rar. També estem en un moment de cons­trucció d’aquest sec­tor a Europa. La UE ja ha dit que l’eco­no­mia social és un sec­tor dels que ha de tenir crei­xe­ment perquè real­ment fa una bona com­bi­nació i un bon equi­li­bri entre totes aques­tes coses que estan en joc I jo crec que és interes­sant que s’esti­guin ali­ne­ant posi­ci­ons.

Mon­dragón és un far al qual has d’estar mirant perquè demos­tra les pos­si­bi­li­tats d’aquest model, però és un cas únic al món que fa molta enveja. A Cata­lu­nya el món coo­pe­ra­tiu s’ha desen­vo­lu­pat més en els ser­veis o l’entorn agrícola i no l’indus­trial.

Efec­ti­va­ment, ara estem en una fase d’incor­po­ració d’empre­ses i al llarg de l’any que ve podrem comu­ni­car-les.

Estem par­lant amb tot­hom. No és l’ambició del crei­xe­ment pel crei­xe­ment, perquè no tin­dria cap mena de sen­tit, sinó que és un grup més qua­li­ta­tiu.