És una cançó que periòdica­ment sona, que és motiu de comen­ta­ris durant un temps i que acaba mar­xant de les tertúlies fins que torna a sonar: Espa­nya té un nom­bre exces­siu d’emple­ats públics? La res­posta és un no rotund. El 2019 –últi­mes dades dis­po­ni­bles a l’Orga­nit­zació Inter­na­ci­o­nal del Tre­ball– i en relació amb la població ocu­pada, a Espa­nya la taxa d’emple­ats públics ascen­dia al 16,3%, un per­cen­tatge molt allu­nyat del d’altres països: Noru­ega (32,4%), Croàcia (30,1%), Dina­marca (29,6%), Letònia (29,5%), Mon­te­ne­gro (29,3%), Suècia (29,2%), Eslovàquia (26,9%), Lituània (26,9%). (Dades obtin­gu­des del mitjà Mal­dita.es.) Acla­rit això, el que és precís veure és com es dis­tri­bu­ei­xen aquests emple­ats públics de què Espa­nya dis­posa. I aquí sí que les diferències entre regi­ons són abis­mals.

Al gràfic adjunt es rela­ci­ona el nom­bre d’emple­ats públics que hi havia el 2019 en relació amb la població ocu­pada en cadas­cuna de les regi­ons mos­tra­des (eix horit­zon­tal), amb els sal­dos fis­cals inter­re­gi­o­nals de cada regió ela­bo­rats pel sis­tema de flu­xos mone­ta­ris del 2005, publi­cats el 2008, única vegada que el govern d’Espa­nya els ha publi­cat i que, per tant, són els únics ofi­ci­als (eix ver­ti­cal). Les línies ver­me­lles indi­quen la mit­jana d’emple­ats públics d’Espa­nya i el saldo fis­cal d’equi­li­bri inter­re­gi­o­nal.

Com podeu obser­var al gràfic que­den deter­mi­nats qua­tre qua­drants. Al supe­rior esquerre, aque­lles regi­ons que tenen un per­cen­tatge d’emple­ats públics per sota de la mit­jana i superàvit fis­cal inter­re­gi­o­nal, és a dir, que per­ce­ben en forma de finançament més del que apor­ten en forma de con­tri­bu­ci­ons fis­cals. Cap regió és en aquest qua­drant.

Al qua­drant supe­rior dret, se situen les regi­ons que tenen un superàvit fis­cal inter­re­gi­o­nal i un nom­bre d’emple­ats públics supe­rior a la mit­jana d’Espa­nya. Aquí hi ha el gruix de les regi­ons d’Espa­nya, i des­ta­quen els casos d’Astúries i Extre­ma­dura.

Al qua­drant infe­rior dret, hi ha les regi­ons amb dèficit fis­cal inter­re­gi­o­nal, és a dir, que apor­ten al sis­tema més del que reben i que tenen un nom­bre d’emple­ats públics que és supe­rior al de la mit­jana.

I al qua­drant infe­rior dret, hi ha les regi­ons amb dèficit fis­cal inter­re­gi­o­nal i un nom­bre d’emple­ats públics infe­rior a la mit­jana. I aquí és on hi ha Cata­lu­nya: la segona regió amb pit­jor saldo fis­cal inter­re­gi­o­nal i el menor nom­bre d’emple­ats públics entre les regi­ons d’Espa­nya.

Vostès que són molt intel·ligents, ja dedui­ran d’aquesta expo­sició tot el que se’n pot deduir.