Especialitzats en tecnologies de la informació (IT en el terme en anglès, aprenentatge automàtic, científics de dades, ciberseguretat, desenvolupadors de programari, especialitzats en serveis al núvol, desenvolupadors d’apps. Són els perfils professionals tècnics més demanats i alhora els que més escassegen. Es tracta de tècnics que han de donar resposta al creixement exponencial de digitalització en el teixit empresarial, amb un ritme tan trepidant que no es pot cobrir, ni de bon tros, amb els nous titulats i graduats que surten d’universitats o graus. El problema no és nou, només fa que agreujar-se. “Com que no hi ha suficient gent formada o experta, s’acaba creant una mena de duel pel talent la conseqüència de la qual és una inflació salarial”, diu Eva Espinosa, responsable de selecció i headhunting de la consultora de recursos humans Montaner.

Ho explica també el president de la indústria del clúster d’automoció de Catalunya (CIAC), Sergio Alcaraz, que diu que en el sector de l’automoció com en altres sectors on la tecnologia mana, l’alta demanda de professionals altament especialitzats en tecnologies emergents, com la conducció autònoma, l’electrificació i la mobilitat sostenible, ha generat una competència ferotge en la cerca de talent.

I a més a més, no són els únics, “cada vegada hi ha més perfils de graus, enginyeries industrial, agrònoms…, tècnics comercials, en serveis de prevenció de riscos, caps de producció i a més perfils molt orientats a client des de la vessant tècnica que ens costen molt localitzar”, afegeix Eva Espinosa.

El ventall de perfils professionals que escassegen va fent-se més ample i en més sectors. Espinosa hi afegeix els professionals de l’educació, sector farmacèutic, energies renovables i assessors fiscals, pel que fa a perfils qualificats. I si mirem en la banda de professions amb baixa formació, l’hostaleria i el comerç, tenen problemes greus per poder incorporar personal a les seves plantilles. “La casuística és diferent, en aquest cas com en els assessors fiscals, es tracta d’activitats en què s’han malmès tant les condicions laborals que no hi ha reemplaçament”, descriu Espinosa.

Amb aquest panorama de falta de tècnics els experts recomanen a les empreses una altra manera de canalitzar la captació i gestió del talent, i saber adaptar-s’hi i evolucionar com ho fa el mercat.

Espinosa creu que el primer pas és assumir que el paradigma del món del treball ha fet un canvi i que conceptes com la flexibilitat, el treball per projectes, la feina híbrida i un altre model de compromís entre empresa i empleat són la nova realitat que cal assumir com més aviat millor.

La Fundació Factor Humà va publicar abans de l’estiu un pràctic antidecàleg, a partir dels resultats de l’enquesta La (R)evolució Z, que ha rebut resposta de 227 professionals de recursos humans de tot l’Estat espanyol i que ha permès elaborar una “antiguia” amb deu consells que promouen els principals errors que es cometen i així evitar que les persones de la generació Z (1994-2010) marxin o defugin els llocs de treball que se’ls ofereix. La Fundació proposa també en l’antidecàleg algunes possibles solucions per fer front als errors que cometen les empreses i que poden tenir efectes com el ghosting laboral, la desafecció o la manca de compromís, així com fórmules per donar resposta als desitjos de les persones joves pel que fa a la formació o al desenvolupament professional, al benestar i la salut o, fins i tot, a la connexió amb els valors corporatius.

Darrerament, hi ha hagut un augment significatiu del nombre de professionals independents en posicions de direcció i freelance a Catalunya i aquesta tendència està canviant la manera en què les empreses contracten o com els professionals estan optant per treballar de manera independent per obtenir més flexibilitat i llibertat. L’empresa francesa OMS, que crea allà on s’instal·la una mena de col·lectiu de professionals independents per cobrir necessitats puntuals de les empreses, ha obert mercat a l’Estat. “Aquí costa comptar amb professionals de direcció només per a projectes curts, però la tendència ha vingut per quedar-se”, manifesta Joan Guisado, soci d’OMS.