El tribunal que decideix sobre la immunitat de Trump, escèptic

Les tres magis­tra­des del tri­bu­nal d’apel·lació que estu­dia si l’expre­si­dent dels Estats Units Donald Trump (2017-2021) tenia immu­ni­tat com a cap d’Estat quan va inten­tar rever­tir els resul­tats elec­to­rals del 2020 s’han mos­trat, d’entrada, escèpti­ques amb els argu­ments de la defensa del polític, que ha afir­mat que fins i tot un assas­si­nat polític esta­ria cobert per la immu­ni­tat pre­si­den­cial.

La jut­gessa Flo­rence Y. Pan, ha posat sobre la taula els límits d’aquesta pro­tecció pre­gun­tant si un “podria un pre­si­dent donar l’ordre d’assas­si­nar un rival polític” a una uni­tat mili­tar d’elit. L’advo­cat John Sauer –exfis­cal gene­ral de Mis­souri i secre­tari del jutge con­ser­va­dor del Tri­bu­nal Suprem Anto­nin Sca­lia–, ha res­post que només el Senat, a través d’un judici polític, pot jut­jar les acci­ons del pre­si­dent, fins i tot en el cas d’un assas­si­nat polític. Sauer ha adver­tit que poder jut­jar i/o con­dem­nar un pre­si­dent per les seves acci­ons obri­ria una “caixa de Pan­dora”. “Si un pre­si­dent ha de mirar per damunt de les espat­lles cada vegada que ha de pren­dre una decisió con­tro­ver­tida i pre­gun­tar-se: «Aniré a la presó per això?», això debi­lita el seu càrrec”, ha afir­mat.

Els argu­ments de l’advo­cat han xocat fins i tot amb la magis­trada Karen L. Hen­der­son, l’única de les tres magis­tra­des del tri­bu­nal nomi­nada per un pre­si­dent repu­blicà, George H.W. Bush (1989-1993). Hen­der­son ha con­si­de­rat “para­do­xal dir que el seu deure cons­ti­tu­ci­o­nal de vet­llar perquè les lleis siguin fidel­ment exe­cu­ta­des li per­met vio­lar el dret penal”.

La defensa de Trump manté que els expre­si­dents gau­dei­xen d’immu­ni­tat abso­luta enfront de pro­ces­sos penals per qual­se­vol “acte ofi­cial” rea­lit­zat men­tre són al càrrec. En aquest sen­tit, afir­men que quan el seu repre­sen­tat va qüesti­o­nar el resul­tat de les elec­ci­ons ho va fer dins el “perímetre exte­rior” de les ser­ves res­pon­sa­bi­li­tats ofi­ci­als com a pre­si­dent. Els advo­cats de Trump també plan­te­gen que pro­ces­sar-lo per unes acci­ons de les quals ja va ser absolt pel Senat després d’un pro­ce­di­ment de judici polític cons­ti­tui­ria una doble incri­mi­nació.

L’equip del fis­cal espe­cial Jack Smith, repre­sen­tat avui per l’advo­cat del Depar­ta­ment de Justícia James Pearce, sosté, en canvi, que la immu­ni­tat pre­si­den­cial de la res­pon­sa­bi­li­tat civil per actes ofi­ci­als no s’aplica en els casos penals. L’ofi­cina d’Smith recorda que l’expre­si­dent Ric­hard Nixon es va aco­llir a un indult després de dimi­tir del seu càrrec com a resul­tat del cas Water­gate, cosa que “reflec­teix l’opinió con­sen­su­ada que un expre­si­dent està sub­jecte a pro­ces­sa­ment després de dei­xar el càrrec”.

Trump ha arri­bat aquest dimarts al Tri­bu­nal Fede­ral d’Apel·laci­ons en una cara­vana de vehi­cles i ha entrat a l’edi­fici cap a dos quarts de deu del matí (dos quarts de qua­tre de la tarda hora cata­lana), evi­tant les càmeres dels mit­jans que l’espe­ra­ven a l’entrada. El pre­can­di­dat repu­blicà a les pre­si­den­ci­als del pro­per novem­bre ha vol­gut assis­tir a la vista mal­grat que ni la seva presència no era reque­rida ni podia par­lar, i ho ha fet, per tant, com a sim­ple espec­ta­dor de l’actu­ació de Sauer.

Sí que ha pogut par­lat després de la vista. En decla­ra­ci­ons als mit­jans, ha repe­tit l’argu­ment esgri­mit per la defensa que rebut­jar la seva petició d’immu­ni­tat obri­ria una “caixa de Pan­dora” con­tra els expre­si­dents. “Sento que, com a pre­si­dent, cal tenir immu­ni­tat. Molt sen­zill”, ha sen­ten­ciat.

Trump, que torna als tri­bu­nals una set­mana abans dels cau­cus d’Iowa, que obren la cursa elec­to­ral de les pre­si­den­ci­als, ha acu­sat el Par­tit Demòcrata de voler gua­nyar-li les pro­pe­res elec­ci­ons per la via judi­cial. “És molt trist el que ha pas­sat amb tota aquesta situ­ació. Quan par­len d’amenaça a la democràcia, això és una amenaça real a la democràcia”, ha lamen­tat.

L’alt tri­bu­nal d’apel·lació de la capi­tal diri­meix el recurs que va pre­sen­tar el polític i empre­sari con­tra la decisió d’un tri­bu­nal de Was­hing­ton de rebut­jar les seves peti­ci­ons d’immu­ni­tats en el judici penal con­tra ell per inten­tar alte­rar els resul­tats elec­to­rals de les pre­si­den­ci­als de novem­bre de 2020, que va per­dre davant l’actual pre­si­dent, el demòcrata Joe Biden. Tot i no accep­tar les deman­da­des del pre­si­dent per arxi­var el cas, la jutge fede­ral Tanya Chutkan va acor­dar al desem­bre sus­pen­dre el pro­ce­di­ment men­tre es deci­deix l’apel·lació.

El judici està pre­vist, en prin­cipi, per al pro­per 4 de març, en plena arren­cada de les primàries per a les pre­si­den­ci­als de novem­bre d’aquest any. Amb el litigi sobre la immu­ni­tat, l’equip de Trump busca evi­tar o almenys dila­tar un procés penal on l’expre­si­dent està acu­sat de qua­tre delic­tes que li podrien supo­sar més de mig segle de presó, el més greu dels quals el de cons­pi­ració per obs­truir un pro­ce­di­ment ofi­cial.

El cro­no­grama del tri­bu­nal d’apel·laci­ons apunta a que resol­gui la petició aviat. No obs­tant això, és molt pro­ba­ble que una vegada cone­guda la decisió de la cort d’apel·laci­ons, alguna de les parts recorri la sentència i elevi el cas al Tri­bu­nal Suprem dels EUA, on hi ha una majo­ria de sis de nou magis­trats con­si­de­rats de tendència con­ser­va­dora, tres d’ells nome­nats per l’expre­si­dent. La cort suprema, però, no està obli­gada a escol­tar el cas i podria optar per dei­xar vigent la sentència de l’apel·lació. Si aquest fos el cas, el judici con­tra Trump podria reco­mençar ràpida­ment.