Gran angular

PAU HORTAL

VICEPRESIDENT DE LA FUNDACIÓ ERGON, DE PROFESSIONALS AMOÏNATS PEL MERCAT LABORAL

“La generació de 18 a 25 anys està perduda laboralment”

“Un sistema educatiu fracassat i un abús de la tecnologia han convertit aquesta generació en apàtica i poc motivada”

“L’eficiència de les polítiques actives és molt pobra malgrat estar ben dotades econòmicament”

Dedicat als RH
Pau Hortal és el vicepresident de la Fundació Ergon, que va cofundar l’any 2019. Després de 10 anys en la funció de recursos humans (RH), va posar en marxa la seva pròpia companyia (LHH Spain), des d’on va estendre les metodologies d’orientació professional i coaching. Tota la seva vida s’ha centrat en la gestió de persones i en la de processos relacionats amb la gestió del canvi i l’orientació professional i l’ocupació. Màster en relacions laborals, llicenciat en ciències del treball i format en psicologia i gestió de persones, ha col·laborat amb la Universitat Pompeu Fabra.
D’aquí 20 anys només treballarà el 30% de la població activa

La Fundació Ergon, d’àmbit estatal, agrupa un nombrós grup de professionals amb l’ambiciós objectiu de millorar un mercat de treball molt canviant i amb ineficiències històriques. El president i el vicepresident són els catalans Josep Puigvert i Pau Hortal, que han participat activament en l’elaboració d’un informe de propostes de millora per a la gestió del mercat de treball. “Plantegem mesures que no generin desacords, que siguin de fàcil execució i no requereixin canvis normatius”, ens explica Pau Hortal en una entrevista on repassa els mals de l’actual panorama laboral i quines medecines necessita.

Una de les vostres propostes de millora és augmentar la taxa d’ocupació, que ara per ara està lluny de la mitjana europea. Per què aquesta distància?
A l’Estat espanyol treballa el 51% de la població activa d’entre16 i 64 anys (53% a Catalunya), mentre que a la resta d’Europa la taxa és del 70% de mitjana. Tenim un model econòmic particular, amb un fort pes del sector turístic, que té uns índexs de contractació temporal molt alta. A més, les polítiques d’ocupació han estat poc centrades i poc pròximes, que sumades a un marc normatiu rígid i un nivell salarial baix formen un brou de cultiu poc procliu a l’ocupació. Alhora hi ha al voltant de 150.000 llocs de treball a tot l’Estat que no es cobreixen perquè no es troben persones amb les competències necessàries.
Quines accions caldria dur a terme per millorar aquesta taxa d’ocupació?
En primer lloc, s’hauria de reduir aquest gap entre llocs de treball que queden vacants i la manca de competències de molts desocupats. La segona qüestió és que a l’Estat espanyol tenim 6 milions de persones en situació de vulnerabilitat laboral, és a dir, als 3 milions de desocupats s’hi ha de sumar al voltant de 3 milions de persones que tenen feina però amb uns contractes temporals al sector privat molt precaris. Tenint en compte que més del 30% dels desocupats fa més de dos anys que són a l’atur i que, per tant, és molt poc probable que tornin a treballar, cal generar tota una sèrie de cobertures de caràcter social per atendre aquestes persones i impulsar-les per a la seva reincorporació al mercat de treball. Per assolir-ho hi ha una fórmula magistral, que és formació i formació.
La formació i el sistema educatiu en general, especialment després de les demolidores dades de l’informe PISA, estan en el punt de mira. Com condiciona el mercat de treball i en particular aquesta manca de certs perfils professionals?
El nostre sistema educatiu ha fracassat, ha regnat una manca de dinàmica d’esforç i motivació que té com a conseqüència una generació perduda laboralment. Els que tenen entre 18 i 24 anys, com a conjunt, tindran greus problemes d’ocupabilitat. Es fa imprescindible millorar la formació, el sistema educatiu ha de garantir que tinguin les habilitats necessàries, i amb la formació professional dual s’hauria d’afavorir la formació dels perfils que escassegen.
A l’informe Ergon incidiu en la necessitat d’impulsar la formació dual, en quin sentit?
Considerem que seria adequat articular sistemes que desenvolupin la formació dual amb l’objectiu que tots els nostres joves hagin tingut alguna experiència laboral als 18 anys. Tu t’imagines què passaria a Catalunya si no haguessin vingut els milers d’immigrants que han arribat? Doncs que no tindríem paletes, ni fusters, ni molts d’aquests perfils professionals. Per tant, la urgència està en la formació dual. La universitat també ha de fer un procés de transformació. La universitat que vulgui subsistir haurà de convertir-se en una aliada de l’entorn empresarial i organitzatiu per ocupar-se de tot el que seria l’adaptabilitat de la formació contínua i de la formació professional.
Amb els darrers canvis normatius que hi ha hagut al voltant de l’FP dual, no creieu que ha millorat?
No, pràcticament perquè una cosa és una norma administrativa decidida en un despatx de Madrid o on sigui, i una altra cosa és la realitat que es troba aquesta norma administrativa implantada.
Ens trobem, doncs, davant d’un mercat de treball molt canviant i, en canvi, unes polítiques que qualifiqueu d’ineficaces. De quina manera creu que millorarien les polítiques actives?
A tot l’Estat anualment es destinen 7.000 milions d’euros a polítiques actives, però la seva eficiència és molt pobra. En canvi, per al que sí que ha servit és per lubricar el sistema: hi ha tot un seguit d’organitzacions que es mantenen bàsicament pels fons de les polítiques actives. Tot i que últimament s’ha corregit, val a dir que els interlocutors socials han tingut molta responsabilitat en aquest tipus d’ineficiències. I després hi ha un tema del qual no se’n parla: sap quantes persones es dediquen a fer orientació laboral?
No. Quantes?
Hi ha 30.000 funcionaris. Però ningú es preocupa d’aquest col·lectiu. És un perfil que no està definit, que no s’actualitza. Volem que els desocupats canviïn els seus hàbits, millorin les seves competències, etcètera, però tenim uns orientadors a qui no se’ls motiva, que no poden contribuir a ser agents de canvi en la taxa d’ocupació. Preocupem-nos d’aquest col·lectiu i que no es pensi tant en el lloc de treball i es pensi més en la persona.
Com es porta a la pràctica?
Hem de prendre consciència que d’aquí 20 anys no hi haurà feina per a tota la població. Aleshores la taxa d’ocupació encara serà inferior, perquè estem robotitzant i digitalitzant moltes tasques. Així que hem de generar polítiques socials que, al mateix temps que permetin que la gent no s’adormi, tinguin garantits uns nivells d’ingressos per evitar bosses de persones al país que no tenen cap expectativa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.