Més pressió

De cara a l’exer­cici que ara estre­nem, com resu­meix Juanjo Llo­pis, direc­tor d’Àrea de Negoci i Ser­veis al Soci de Caixa d’Engi­nyers, “exis­tirà més pressió sobre l’evo­lució del marge d’interes­sos aquest 2024. El marge vindrà con­di­ci­o­nat, en pri­mer lloc, per l’impacte posi­tiu de les puja­des de tipus, com a mínim fins al segon tri­mes­tre del 2024, que és quan els experts comen­cen a des­comp­tar l’inici en les reduc­ci­ons en els tipus d’interès de referència. En segon lloc, també influirà el com­por­ta­ment del crèdit, el qual s’espera que es man­tin­gui en nivells depri­mits. Final­ment, l’aug­ment del cost del pas­siu també serà un con­di­ci­o­nant.” Així doncs, “l’esta­bi­li­tat gene­ra­lit­zada pre­vista en ingres­sos mal­grat la falta d’acti­vi­tat en la con­cessió de préstecs es com­pen­sarà amb uns cos­tos d’explo­tació més con­tin­guts que en anys ante­ri­ors, men­tre que les pro­vi­si­ons tor­na­ran a ser l’ele­ment de més incer­tesa després d’un 2023 sense ten­si­ons per aquest cos­tat.” El 2024 no serà el mateix i, tot reco­llint les pre­vi­si­ons d’un bon reguit­zell d’ana­lis­tes en relació amb els bene­fi­cis dels bancs espa­nyols, el crei­xe­ment dels bene­fi­cis per acció espe­rats per al 2023 és del 26,9%, men­tre que el que s’espera per al 2024 és de tan sols un 1,1%.

Des de Banc Saba­dell, hom rela­ti­vitza que la ren­di­bi­li­tat sigui extra­or­dinària: “Al tan­ca­ment del ter­cer tri­mes­tre, el nos­tre ROTE es va situar en l’11,6%. Tan­ma­teix, el cost del capi­tal es con­ti­nua ele­vant a mesura que crei­xen les incer­te­ses que es plan­te­gen al sec­tor. Per tant, tot i haver asso­lit un bene­fici supe­rior als 1.000 mili­ons d’euros durant els nou pri­mers mesos del 2023 –n’estem molt satis­fets–, no veiem que es pugui con­si­de­rar exces­siu, en el sen­tit que encara no remu­nera el cost de capi­tal.”

Com asse­nyala Joan Tor­ras, pro­fes­sor de finan­ces d’EADA, “els bancs van tenir la sort que la pujada de tipus els va engan­xar amb molta liqui­di­tat, cosa que pre­ci­sa­ment no els obliga a escar­ras­sar-se a cap­tar pas­siu. D’altra banda, els bons regis­tres en aquesta ràtio s’expli­quen en bona part pel gran esforç rea­lit­zat en la venda de pro­duc­tes fora de balanç, com ara fons d’inversió, cosa que ha ele­vat els guanys per comis­si­ons. I tot això, ado­bat amb una moro­si­tat baixa, de l’1,5-2%.” Jus­ta­ment, aquest 2024 que aca­bem d’enge­gar, “l’indi­ca­dor clau serà la moro­si­tat, que es pot dupli­car, com avan­cen algu­nes pre­vi­si­ons del mer­cat, si els tipus es man­te­nen alts, i això pot obli­gar a fer pro­visió, amb la qual cosa es redu­eix la ren­di­bi­li­tat.” Els pro­ble­mes ja es comen­cen a obser­var en el mer­cat hipo­te­cari: “Per esti­mu­lar el mer­cat, s’ha hagut d’anar a hipo­te­ques mix­tes (tipus fix els pri­mers anys, vari­a­ble els següents), i hau­rem de tro­bar un equi­li­bri entre el ren­di­ment de la hipo­teca i la taxa de moro­si­tat.” Com asse­nya­len des de Banc Saba­dell, “si bé en ter­mes rela­tius seguim fent més hipo­te­ques a tipus fix, tot i que la demanda a tipus vari­a­ble ha aug­men­tat, les mix­tes, que vam llançar l’estiu pas­sat, estan començant a gua­nyar visi­bi­li­tat.” Des de Caixa d’Engi­nyers, Juanjo Llo­pis cons­tata que “la pujada de l’euríbor al llarg dels pri­mers deu mesos de l’any ha fet que els cli­ents mires­sin de can­viar la seva hipo­teca a tipus fix o mixt per mirar de pal·liar la pujada de la quota en la revisió. D’aquesta manera, les enti­tats han hagut de cen­trar part de la seva acti­vi­tat a reno­var ope­ra­ci­ons, prin­ci­pal­ment per pas­sar-les a mixta. Per al 2024 no s’espera una recu­pe­ració encara del volum de préstecs hipo­te­ca­ris al nivell del 2022, sinó més aviat un petit crei­xe­ment res­pecte al 2023, espe­ci­al­ment en la segona mei­tat de l’any, per efecte de la bai­xada de l’euríbor”.

Hi ha obser­va­dors que no espe­ren un 2024 amb gai­res tras­bal­sos. És el cas de Jordi Fabre­gat, pro­fes­sor de finan­ces d’Esade: “Els bancs pos­si­ble­ment segui­ran gau­dint de la pujada de tipus, i ja veu­rem si el BCE es deci­deix a abai­xar-los el segon semes­tre de l’any. Tam­poc s’entre­lluca una desac­ce­le­ració econòmica o recessió. Les incògni­tes es plan­te­gen al vol­tant de la moro­si­tat que puguin gene­rar els ven­ci­ments dels crèdits de l’Ins­ti­tut de Crèdit Ofi­cial (ICO). És tot un fac­tor de risc.” Fabre­gat des­taca, en l’expli­cació d’aquests índexs de ren­di­bi­li­tat poc habi­tu­als, que “els bancs han pres­si­o­nat molt en comis­si­ons per la gestió de fons”.

Però també hi ha lloc per a l’escep­ti­cisme sobre aquesta –apa­rent?– for­ta­lesa de la banca. L’asses­sor finan­cer Albert Grau, CEO de Sforza Wealth Mana­ge­ment, asse­nyala: “Els bancs ens estan enga­nyant sobre el valor real dels actius en el balanç, ja que hi ha molt actiu tòxic en immo­bi­li­ari. A veure com es fan els pròxims tests d’estrès, perquè la meva impressió és que en el valor comp­ta­ble l’immo­bi­li­ari és molt gran, però en redu­ei­xen la seva dimensió real.” En aquest sen­tit, Juanjo Llo­pis reco­neix “el fac­tor de risc que supo­sen els bancs amb més expo­sició a actius immo­bi­li­a­ris comer­ci­als (cen­tres comer­ci­als, locals comer­ci­als, etc.), els quals es tro­ben dins dels prin­ci­pals dam­ni­fi­cats en l’actual entorn per les dinàmiques comer­ci­als, la difi­cul­tat d’accés a capi­tal i l’impacte nega­tiu per l’aug­ment dels cos­tos de finançament, fet que podria supo­sar dete­ri­o­ra­ments dels actius en el futur”.

Al parer d’Albert Grau, si la banca espa­nyola llu­eix tan bé en la com­pa­ració sobre ren­di­bi­li­tat amb els seus homòlegs euro­peus ha estat “per unes ope­ra­ci­ons d’actiu a preus molt alts, veiem com els lísings s’estan cobrant a l’11-12%, i per la baixa remu­ne­ració dels dipòsits”. Cer­ta­ment, un feno­men que ha fet pecu­liar el nos­tre entorn ban­cari ha estat que, com informa el BCE, les enti­tats del nos­tre sec­tor ban­cari remu­ne­ren un 2,36% els dipòsits a ter­mini de fins a un any, molt per sota del 3,09% de mit­jana de l’euro­zona, i prou lluny del 3,66% de França i del 3,54% d’Itàlia. Hem pogut veure com quan alguna enti­tat ha irrom­put en el mer­cat amb una oferta de pagar un 3% pel pas­siu, l’atenció rebuda ha estat inu­si­tada.

Aquesta resistència a pagar més pels dipòsits ha gene­rat mol­tes crítiques, i fins i tot l’exhor­tació de tot un vice­pre­si­dent del BCE, Luis de Guin­dos, que en diver­sos fòrums ha recla­mat a la banca que remu­neri millor els dipòsits. “Quan apu­gem els tipus d’interès, ho fem per a l’actiu i el pas­siu”, De Guin­dos dixit.

Com indica Juanjo Llo­pis, de Caixa d’Engi­nyers, “aquesta remu­ne­ració s’ha asso­lit de manera gra­dual a mesura que les enti­tats han anat repre­ci­ant els seus ingres­sos amb la pujada de l’euríbor, i això sem­pre porta retard”. Enguany, “es pre­veu que aquest aug­ment es man­tin­gui, a mesura que les enti­tats vagin tra­duint el seu marge en millor remu­ne­ració, però aquesta remu­ne­ració es veurà direc­ta­ment con­di­ci­o­nada per l’evo­lució dels tipus d’interès que dar­re­ra­ment han regis­trat una forta reducció per les millors expec­ta­ti­ves sobre el con­trol de la inflació i les expec­ta­ti­ves res­pecte al crei­xe­ment econòmic que poden sig­ni­fi­car una política monetària més res­tric­tiva”. Fonts de Banc Saba­dell expli­quen que no tot s’acaba en el dipòsit: “Si un cli­ent ens demana un dipòsit, estu­diem la pro­posta en funció del seu per­fil i neces­si­tats, tot i que en gene­ral ente­nem que hi ha altres alter­na­ti­ves d’estalvi en l’entorn actual de tipus, com fons garan­tits, asse­gu­ran­ces d’estalvi, ren­des vitalícies i dipòsits estruc­tu­rats”. Des de l’enti­tat hi afe­gei­xen que “hi ha pro­duc­tes que poden supo­sar una demo­cra­tit­zació de l’estalvi, com és el cas dels comp­tes remu­ne­rats.

Durant el 2023, i atesa aquesta resistència dels bancs a ser més gene­ro­sos en la remu­ne­ració del dipòsit, s’ha anat popu­la­rit­zant entre els estal­vi­a­dors el deute públic. En l’enquesta Gestió de la riquesa, patri­moni i inversió a Cata­lu­nya, ela­bo­rada per la pla­ta­forma eToro, aquest actiu finan­cer és pre­sent ja en les car­te­res d’actius de gai­rebé el 70% dels entre­vis­tats, amb un 54% que ja té més d’un 10% assig­nat. Mal­grat que actu­al­ment no tenen gaire atrac­tiu, l’estudi revela que, en la cons­ti­tució de les car­te­res per actius finan­cers, un 90% dels enques­tats diuen que els dipòsits ban­ca­ris, i l’efec­tiu, pre­do­mi­nen en la seva car­tera, fins al punt que una cin­quena part hi manté una assig­nació per damunt del 50%. Els autors de l’estudi d’eToro remar­quen que l’inver­sor català s’estima més donar pro­ta­go­nisme a la liqui­di­tat, tot i aquest redes­co­bri­ment de la renda fixa. L’estudi també revela que l’inver­sor català no mos­tra gaire estima per pro­duc­tes com ara el deute cor­po­ra­tiu, que no apa­reix en la car­tera d’un 35% dels enques­tats.

Però els bancs ja han sabut tro­bar la seva via per com­pe­tir amb el que ofe­rei­xen els bons del Tre­sor. Com asse­nyala Joan Tor­ras, “és un fet ben obser­va­ble que ara les famílies estan optant per la com­pra de deute públic espa­nyol, així que els bancs han res­post llançant al mer­cat fons mone­ta­ris de lle­tres, que els ofe­rei­xen suco­ses comis­si­ons de gestió.” Pot­ser és pre­ma­tur fer càbales sobre què pas­sarà enguany amb la remu­ne­ració del pas­siu, però, no fa pas gaire, tota una sub­go­ver­na­dora del Banc d’Espa­nya, Mar­ga­rita Del­gado, apos­tava perquè durant el 2024 les enti­tats lliu­ra­rien una guerra per cap­tar i rete­nir dipòsits, després d’aquests anys d’aban­do­nar aquest seg­ment del mer­cat, tot i que és un dels pro­duc­tes més apre­ci­ats per l’estal­vi­a­dor inver­sor del nos­tre entorn.

Tot i que han nave­gat prou bé en els mer­cats bor­sa­ris durant l’exer­cici que aca­bem de dei­xar enrere, els bancs encara se sen­ten menys­tin­guts a la borsa, on gai­rebé totes les enti­tats, tret de Bankin­ter, estan cotit­zant per sota del seu valor comp­ta­ble.

Des de Banc Saba­dell es diu rotun­da­ment que “el sec­tor ban­cari espa­nyol en gene­ral cotitza per sota del seu valor comp­ta­ble”. L’acció de Banc Saba­dell ha acu­mu­lat reva­lo­ra­ci­ons del 67%, 58% i 35% durant els exer­ci­cis 2021, 2022 i 2023, res­pec­ti­va­ment, tot sent el millor valor de l’Ibex en aquest període. “Aquesta millora ha vin­gut deri­vada de la ren­di­bi­li­tat, així com del man­te­ni­ment d’una posició de capi­tal robusta, una liqui­di­tat fol­gada i un balanç sane­jat i resi­li­ent. Mal­grat tot, encara cotitza a la mei­tat del seu valor comp­ta­ble, per la qual cosa cre­iem que hi ha poten­cial de reva­lo­ració a mitjà ter­mini”, diuen des de l’enti­tat.

El pro­fes­sor de finan­ces d’EADA Joan Tor­ras ho té molt clar: “Els bancs tenen la cotit­zació en borsa que es merei­xen, i si s’ana­lit­zem els bene­fi­cis i els fona­men­tals, podem dir que no estan infra­va­lo­rats. Una altra cosa és que, a causa de les notícies que cir­cu­la­ven sobre els intents d’algu­nes enti­tats d’absor­bir-ne d’altres, les cotit­za­ci­ons dava­lles­sin.”

Per al pro­fes­sor Fabre­gat, que la cotit­zació no s’hagi cor­res­post exac­ta­ment amb el valor comp­ta­ble “pot estar cau­sat pel fet que encara hi ha un sec­tor del mer­cat que des­con­fia d’una part dels actius del balanç; si bé s’ha anat fent net, hi pot que­dar alguna cosa tòxica.” Fabre­gat també creu que hi pot haver un joc tàctic: “Si els valors dels actius no són prou alts, no pots retri­buir tan gene­ro­sa­ment l’acci­o­nista. Tan­ma­teix, amb els tipus alts, aquest joc s’ha anat aca­bant, i la cotit­zació ha anat pujant, en ser con­fron­tat al valor comp­ta­ble.”

Com asse­nyala Juanjo Llo­pis, “amb un exce­dent de capi­tal molt per damunt dels estàndards regu­la­dors, els bancs han pogut man­te­nir unes polítiques de remu­ne­ració a l’acci­o­nista, fruit de la suma de divi­dends i les recom­pres d’acci­ons, que se situa al vol­tant del doble dígit, un fac­tor espe­ci­al­ment atrac­tiu en un entorn mar­cat per les polítiques monetàries res­tric­ti­ves”.

No són pas pocs els ana­lis­tes del mer­cat que cre­uen que, per evi­tar cai­gu­des massa pro­nun­ci­a­des de la ren­di­bi­li­tat, hom pot optar en els exer­ci­cis a venir per una via molt deli­cada, la de reduir els divi­dends als acci­o­nis­tes, cosa que per­me­tria man­te­nir en els nivells que demana l’auto­ri­tat monetària la ràtio CET 1 de capi­tal.

Òbvi­a­ment, els por­ta­veus dels bancs pre­fe­rei­xen no haver d’enfron­tar-se ara per ara a aquest dilema, atès que han estat capaços d’aug­men­tar de 27.000 mili­ons d’euros la capi­ta­lit­zació borsària el 2023 res­pecte al tan­ca­ment del 2022, fins a asso­lir un regis­tre de 150.900 mili­ons d’euros al final de la dar­rera sessió. Val a dir que enti­tats com San­tan­der i BBVA han aug­men­tat la capi­ta­lit­zació borsària 14.000 mili­ons d’euros, amb una reva­lo­ració del 34,8%, i 14.000 mili­ons, amb una pujada anual del 46,6%, res­pec­ti­va­ment. També ha estat remar­ca­ble el com­por­ta­ment de Banc Saba­dell, que ha asso­lit un aug­ment de 1.099 mili­ons d’euros, fins als 6.000 mili­ons, cosa que l’ha dut a cloure l’any amb una reva­lo­ració del 26%, en com­pa­ració amb el tan­ca­ment del 2022.

En el moment de la seva pro­mul­gació, l’impost a la banca va rebre una forta con­tes­tació per part del sec­tor, que expo­sava que aquest gra­va­men tem­po­ral que grava un 4,8% els interes­sos i comis­si­ons de les enti­tats que van fac­tu­rar més de 800 mili­ons d’euros el 2019, i que final­ment ha estat pror­ro­gat fins al 2025, jus­ta­ment podia afec­tar la salut de les enti­tats, la seva ren­di­bi­li­tat. Per a Jaume Llo­pis, de Caixa d’Engi­nyers, és clar que aquesta figura impo­si­tiva plan­teja una qüestió d’incer­tesa: “En espera de saber si l’impost es con­ver­teix en per­ma­nent, s’eli­mina o es modi­fica en forma, els inver­sors hau­ran de ser paci­ents i espe­rar el desen­llaç, encara que les cotit­za­ci­ons ja incor­po­ren gran part d’aques­tes incer­te­ses”.

Per al pro­fes­sor d’Esade Jaume Fabre­gat, és clar que una decisió política com aquesta necessària­ment com­porta un efecte bume­rang, la víctima del qual és el cli­ent: “Si impo­ses un cost afe­git via impost, això s’acaba fent reper­cu­tir en algun lloc, i pot­ser aquell préstec que s’hau­ria con­ce­dit al 6,07%, resulta que es con­ce­deix al 6,12%.” Per al pro­fes­sor Joan Tor­ras, d’EADA, “és clar que un impost com aquest ha d’aca­bar afec­tant la ren­di­bi­li­tat, a la baixa. “Les patro­nals del sec­tor finan­cer, CECA i AEB, en vista de l’evidència que el delme es per­llon­ga­ria en el temps, han mos­trat el seu enuig: “Aquest gra­va­men té efec­tes nega­tius sobre la gene­ració de nou crèdit, la cre­ació d’ocu­pació, el crei­xe­ment econòmic i l’esta­bi­li­tat finan­cera, en un con­text d’incer­tesa econòmica inter­na­ci­o­nal.” Hi ha temor que aquest impost, impug­nat als tri­bu­nals, final­ment esde­vin­gui per­ma­nent. El cert, però, és que els efec­tes pre­su­mi­ble­ment nega­tius de l’impost no es pot dir que siguin gaire visi­bles, i si s’ha fet reper­cu­tir en els preus de l’actiu, que tot­hom dona per fet, ens hau­rem tro­bat amb una pràctica il·legal, per incom­pli­ment amb el que dis­posa la lle­tra de l’impost. La llei 38/2022, de 27 de desem­bre, esta­bleix que l’import de la pres­tació i el paga­ment anti­ci­pat d’aquests dos impos­tos “no seran objecte de reper­cussió econòmica, directa o indi­recta”. I si hi ha incom­pli­ment, els bancs, i les com­pa­nyies energètiques, rebrien una sanció con­si­de­rada “molt greu”, que es tra­dui­ria en una multa del 150% de l’import que s’ha fet reper­cu­tir. És clar que, perquè això passi, cal que la Comissió dels Mer­cats i la Com­petència detecti, i tin­gui volun­tat de fer-ho, alguna irre­gu­la­ri­tat.

També ha estat motiu de com­ple­xes nego­ci­a­ci­ons entre el govern esta­tal i les enti­tats finan­ce­res la neces­si­tat d’ofe­rir auxili als hipo­te­cats que l’endeu­ta­ment ha dei­xat en una situ­ació de vul­ne­ra­bi­li­tat. El govern espa­nyol no ha parat de pres­si­o­nar la banca per tal que apli­qui també durant el 2024 el que s’ha ano­me­nat escut social, que fixa en els 37.800 euros el llin­dar de renda per sota del qual les llars es poden aco­llir al Codi de Bones Pràcti­ques, el pro­to­col que per­met fle­xi­bi­lit­zar els paga­ments de la hipo­teca. A més, se supri­mi­ran pena­lit­za­ci­ons com ara les comis­si­ons que es cobren per les amor­tit­za­ci­ons anti­ci­pa­des i pel canvi d’hipo­teca.

No només ha des­ta­cat la banca espa­nyola per la seva capa­ci­tat de ser ren­di­ble, sinó també per l’impor­tant salt fet en els dar­rers exer­ci­cis pel que fa a l’eficiència. Segons un estudi d’S&P Glo­bal Market, les prin­ci­pals enti­tats finan­ce­res espa­nyo­les van pre­sen­tar l’any pas­sat, de mit­jana, una ràtio d’eficiència (recur­sos que ha con­su­mit un banc per obte­nir ingres­sos) del 47%, una millora con­si­de­ra­ble res­pecte al 51% del 2022 i el 55% del 2021, i per sota del 50% a par­tir del qual es con­si­dera que el banc no és efi­ci­ent. Són des­ta­ca­bles les ràtios de Bankin­ter (36,7%) i BBVA (38%), que els situa en les posi­ci­ons sisena i setena, res­pec­ti­va­ment, del top ten euro­peu, i molt remar­ca­ble l’evo­lució de Banc Saba­dell, que en dos anys ha pas­sat del 70% en la relació cost-ingrés l’any 2021 a un 46% l’any pas­sat, i Cai­xa­Bank, que en el mateix període ha pas­sat del 67% al 39%. I és clar que la palanca clau perquè con­tinuï bai­xant aquesta ràtio és la desin­versió en ofi­ci­nes, un procés que ha avançat a un ritme gai­rebé frenètic de la crisi finan­cera del 2008 ençà, tot lliu­rant un saldo de 28.000 ofi­ci­nes tan­ca­des, 4.300 de les quals durant els anys de la pandèmia. Durant el 2024 és pre­vi­si­ble que es man­tin­gui la tendència, pot­ser a un ritme dife­rent. Des de Banc Saba­dell, hom explica que “des de la crisi del 2008 tot el sec­tor ban­cari ha anat reduint l’estruc­tura física per reta­llar cos­tos, i en la mesura que la digi­ta­lit­zació avança i can­vien les for­mes de rela­ci­o­nar-se dels cli­ents.” Tan­ma­teix, des de l’enti­tat cata­lana remar­quen: “Les sucur­sals que hi ha ara són més grans i més espe­ci­a­lit­za­des. Actu­al­ment, a Banc Saba­dell no hi ha cap pla, no s’ha pre­vist res remar­ca­ble en aquest sen­tit.” L’ofi­cina física encara pot tenir el seu paper, com asse­nyala Juanjo Llo­pis, de Caixa d’Engi­nyers: “En els dar­rers 15 anys el sec­tor ban­cari ha can­viat molt a l’Estat i, en con­cret, ha dis­minuït en un 60% la seva presència a través d’ofi­ci­nes físiques, men­tre que des de Caixa d’Engi­nyers con­ti­nuem reforçant el model d’atenció pre­sen­cial i no hem parat d’obrir-ne. De fet, hem aug­men­tat en un 153% el nom­bre de sucur­sals en aquests anys i, a hores d’ara, tenim una xarxa de 33 ofi­ci­nes ope­ra­ti­ves que pres­ten ser­vei als nos­tres socis.”

Per Jordi Fabre­gat, pro­fes­sor de finan­ces d’Esade, és clar que, “en la desin­versió en ofi­ci­nes, ja no hi ha marxa enrere, però com­porta rep­tes impor­tants, com no dei­xar des­em­pa­rada la gent gran, en un país com el nos­tre, demogràfica­ment enve­llit, en vista de la digi­ta­lit­zació de la pràctica bancària. Cal­dria resol­dre la situ­ació dels pobles que han que­dat sense ofi­cina bancària o cai­xer automàtic amb alguna mena de logística, com un ser­vei d’auto­bu­sos.” Joan Tor­ras, d’EADA, és dels que con­si­de­ren que “als bancs encara els queda molt marge per reduir per­so­nal, hi ha molt recor­re­gut en la reducció de cos­tos, atès que els bancs con­ven­ci­o­nals encara estan molt poc digi­ta­lit­zats, i per això les fin­techs se’ls estan men­jant part del mer­cat, del qual ja pos­se­ei­xen un terç”. En aquest sen­tit, aven­tura que els bancs s’hau­ran de dedi­car, atesa l’empenta de les pla­ta­for­mes fin­tech i la irrupció de les grans tec­nològiques en el negoci ban­cari, “a allò en què poden donar valor afe­git, com col·locar diners, banca pri­vada, moni­to­rar fusi­ons, etc., però queda clar que com­mo­di­ties com el ser­vei de paga­ment ja no seran per a ells”. Albert Grau, de Sforza Wealth Mana­ge­ment, creu que encara pot ser pos­si­ble que “tri­om­fin en un mer­cat cada cop més com­pe­ti­tiu aque­lles enti­tats que hagin sabut tenir cura del con­tacte humà, i haver assu­mit el neces­sari i irre­ver­si­ble procés de digi­ta­lit­zació”. “Crec que en el futur no tot es reduirà al millor preu, sinó que el tracte serà un intan­gi­ble impres­cin­di­ble”, hi afe­geix.

Una car­peta que caldrà tan­car, durant els pri­mers mesos de l’any, és la dels sous dels tre­ba­lla­dors de banca. L’Asso­ci­ació Espa­nyola de la Banca (AEB) i els sin­di­cats estan nego­ci­ant un nou con­veni col·lec­tiu per al període 2023-2026 en què CCOO, la UGT i FINE dema­nen impor­tants puja­des sala­ri­als, del 7% en cada exer­cici, tot apro­fi­tant aquest con­text de guanys rècord del sec­tor finan­cer. Una posició que s’enlaira amb escreix per damunt de l’oferta d’entrada de la patro­nal d’apu­jar els sous un 3% anual durant els pròxims tres exer­ci­cis. Com asse­nyala Jordi Fabre­gat, “els bancs temen que la pujada de sous esde­vin­gui un incre­ment de cos­tos que cal fer reper­cu­tir en els preus”. D’altra banda, les enti­tats finan­ce­res no han de per­dre de vista que la remu­ne­ració al sec­tor ha de ser prou atrac­tiva, amb el benentès que “els bancs neces­si­ten subs­ti­tuir els emple­ats d’una certa edat per joves tec­nològics, per­fils capaços de tre­ba­llar sense pro­ble­mes en l’entorn digi­tal”.

Una de les coses que més exci­ten els mer­cats finan­cers és par­lar de pos­si­bles fusi­ons, que en el cas del nos­tre entorn han estat un fet recur­rent des de la crisi del 2008, fins al punt que el sec­tor ban­cari actual té poc a veure amb el que hi havia abans de la gran ensul­si­ada finan­cera. Nous movi­ments per al 2024? Per al pro­fes­sor Joan Tor­ras, d’EADA, “no es veuen més movi­ments en l’horitzó, en un mer­cat finan­cer com el nos­tre, que ha estat sotmès a un intens procés de con­cen­tració durant els dar­rers quinze anys”. A més a més, “grans enti­tats com San­tan­der i BBVA, amb molt de negoci fora de l’Estat, no estan ara mateix obli­ga­des a impul­sar noves ope­ra­ci­ons”.

En els dar­rers mesos, els prin­ci­pals bancs més aviat s’han mani­fes­tat en el sen­tit que, com deia fa pocs mesos el con­se­ller dele­gat de Banc Saba­dell, César González-Bueno, el sec­tor ban­cari espa­nyol mos­trarà una “gran esta­bi­li­tat” durant els pro­pers anys, i les enti­tats “no tenen cap motiu” per eixam­plar els seus perímetres. Sem­blant­ment, el con­se­ller dele­gat de Banc San­tan­der, Héctor Grisi, deia que tot i que els bancs tenen el deure fidu­ci­ari amb els seus acci­o­nis­tes d’exa­mi­nar qual­se­vol opor­tu­ni­tat de fusió o adqui­sició que es pre­senti, ara no hi pen­sen, i els pre­o­cupa més aviat con­ti­nuar crei­xent amb el negoci propi. De fet, la dar­rera no fusió que va aixe­car molta pol­se­guera, la que havia de casar BBVA i Banc Saba­dell, no va reei­xir i, en tot cas, va ser­vir perquè l’enti­tat cata­lana la capi­ta­litzés per fer créixer el seu negoci durant els dar­rers dos anys.

Eren res­pos­tes indi­rec­tes a la petició rei­te­rada pel BCE, prin­ci­pal­ment per part de Luis de Guin­dos, de ser més valents i esco­me­tre les fusi­ons trans­fron­te­re­res per crear veri­ta­bles cam­pi­ons euro­peus. En l’argu­men­tari del regu­la­dor euro­peu, hom cons­tata que hi ha un excés de capa­ci­tat d’enti­tats a la zona euro i per afa­vo­rir la unió bancària i la unió del mer­cat de capi­tals, serien ben­vin­gu­des noves ope­ra­ci­ons de fusió. “Cam­pi­ons euro­peus? Pot­ser seria l’esce­nari ideal, però és real­ment molt difícil asso­lir aquesta fita per la diver­si­tat del mer­cat. A més, si s’aixe­quen mons­tres too big too fail, massa grans per dei­xar-los caure quan tenen pro­ble­mes, estàs gene­rant un risc sistèmic latent.”

Cal­dria afe­gir-hi, com a obs­ta­cle per arri­bar a un esce­nari de mega­bancs trans­na­ci­o­nals, el que asse­nya­lava el mateix vice­pre­si­dent del BCE, la ben tan­gi­ble falta d’inte­gració regu­la­dora entre els estats de la zona euro.