L’atracció que gene­ren els Països Cata­lans (que es mani­festa en la llarga tra­jectòria del seu crei­xe­ment demogràfic i econòmic) podria ésser ana­lit­zada par­tint de la capa­ci­tat de mol­tes de les seves empre­ses de res­pon­dre bé –i inno­vant– a les neces­si­tats de la seva població. I a les neces­si­tats dels nou­vin­guts, per uns dies, o uns anys, o per sem­pre.

El pro­blema d’aquesta pos­si­ble anàlisi surt del con­tin­gut de les neces­si­tats. Per exem­ple, les xoco­la­tes són una neces­si­tat? O només un plaer? Les fàbri­ques de xoco­la­tes anti­gues que encara fun­ci­o­nen (com Jolonch –des del 1770, a Agra­munt, a la comarca de l’Urgell–, Cémoi –des del 1814, a Arles del Tec, al Valles­pir–, Valor –des del 1881, a Vila­jo­iosa, a la Marina Baixa–) han gene­rat una neces­si­tat ben difosa. Que es tra­du­eix, per exem­ple, en la cre­ació a Palma de Mallorca, el 2021, d’una fàbrica arte­sa­nal de xoco­lata: Maüa.

Estem dins un moment fas­ci­nant de la revo­lució agro­a­li­mentària que marca la ter­cera rein­venció dels Països Cata­lans, ini­ci­ada al 1931-1939. Amb Caca­o­lat (1932), la Bata­lla de l’Ou (1936), C.L.U.E.A. (1936) i Gallina Blanca (1937). Aquesta revo­lució seria incom­pren­si­ble sense les dues ante­ri­ors: la pri­mera, la dels masos i les masies dels anys de la pri­mera rein­venció (1486-1794), i la segona, la de les acadèmies i soci­e­tats científiques (1794-1931).

Aquest moment actual de l’ali­men­tació als Països Cata­lans es basa, en part, en empre­ses ante­ri­ors al 1931. Per exem­ple, el 1923 es va obrir Sorli, una botiga de barri de que­viu­res al Poble­nou de Bar­ce­lona. Hi venien frui­tes i ver­du­res d’un hort de la pro­pera plaça de les Glòries. El 1970 va esde­ve­nir un super­mer­cat i, després, una cadena de súpers: els Sorli Dis­cau. Un nom diver­tit que s’ha man­tin­gut fins al 2015.

Un altre exem­ple: l’empresa Miquel Ali­men­tació va començar a Figue­res, a l’Alt Empordà, el 1924. Als anys sei­xanta i setanta va gene­rar petits i grans esta­bli­ments: Spar, Suma, Gros Mer­cat. A la incon­fu­si­ble àrea de l’antiga Corona de Cata­lu­nya-Aragó. El 2015, l’empresa xinesa Bight Foods, amb seu a Shang­hai, va com­prar tot el Grup Miquel. El 2021, l’empresa Trans­gour­met, de la coo­pe­ra­tiva Swiss Coop Group, ha com­prat Miquel als xine­sos.

Un ter­cer exem­ple: el 1929, Rafael Pujol Sala decidí inver­tir en la com­pra d’una dro­gue­ria a Lleida els diners que havia gua­nyat a la lote­ria. La trans­formà en un col­mado que ha gene­rat una xarxa de super­mer­cats amb un nom clar i català: Plus­fresc.

Altres super­mer­cats d’ali­men­tació es basen en empre­ses del 1959 i de després. El 1959 comença el que serà el Grup Guis­sona (que inclou un banc: Caixa Guis­sona) i la xarxa BonÀrea. També del 1959 és –situat a la comer­cial vila de Gràcia– el pri­mer super­mer­cat de Caprabo. Avui en mans de la coo­pe­ra­tiva basca Eroski.

Dos anys després, el pri­mer pas dels super­mer­cats Con­dis: una parada al mer­cat de La Mercè, el nou (ales­ho­res) mer­cat muni­ci­pal del dis­tricte bar­ce­loní de Nou Bar­ris. Vint anys després, també van començar amb una parada en un mer­cat, el de Sant Sal­va­dor de Vila­franca del Penedès, dos ger­mans Amet­ller, que, seguint els seus pares, volien enten­dre’s direc­ta­ment amb la gent. Sense inter­me­di­a­ris. Venien, d’entrada, el que con­re­ava la seva família, al Penedès, des de l’any 1830.

Des del 1975 tenim els super­mer­cats de la macro­co­o­pe­ra­tiva Con­sum. El pri­mer, a Alaquàs, a l’Horta Nord. Dos anys després, Mer­ca­dona, a Taver­nes Blan­ques, també a l’Horta Nord. Dona? I l’home?