Empreses

L’altre univers del formatge

Väcka ha llançat al mercat un formatge vegà elaborat a partir de llavors de meló i carbassa

L’empresa ampliarà enguany el seu catàleg i la seva capacitat industrial, ara que obre una ronda de finançament

L’empresa barcelonina pensa continuar la recerca per trobar el millor producte

El vega­nisme pot ban­de­jar carn, peix i els seus deri­vats, però no defuig l’experiència que poden pro­por­ci­o­nar aquests ali­ments. Väcka és una ini­ci­a­tiva de recerca cons­tant per ofe­rir al mer­cat una alter­na­tiva al for­matge, tot incor­po­rant una consciència sobre l’impacte social i ambi­en­tal de la fabri­cació d’ali­ments.

Ana Luz Sanz, cofun­da­dora, amb Maxime Boni­face, de Väcka, pro­ce­deix pro­fes­si­o­nal­ment de la direcció de docu­men­tals, i va tenir la seva cai­guda del cavall en un pro­jecte sobre el sec­tor ali­men­tari, en què va com­pren­dre “com el sec­tor agro­a­li­men­tari és deter­mi­nant sobre la soci­e­tat i l’entorn ambi­en­tal” i que ens cal fer “una tran­sició pro­teica”. Quan el 2013 va arri­bar a Bar­ce­lona des de la seva Argen­tina natal, el propòsit en un obrir un petit res­tau­rant a Gràcia era clar: “Fer una tran­sició vegana, i més con­cre­ta­ment en el camp del for­matge, on trobàvem que els pro­duc­tes subs­ti­tu­tius que hi havia al mer­cat, a par­tir de midó o oli de coco, no eren con­vin­cents.”

Con­tra l’arti­fici

Com recorda Sanz, van voler “empren­dre la com­ple­xi­tat tec­nològica que supo­sava expe­ri­men­tar sense arti­fi­cis, o sigui, man­te­nir tot el procés de fer­men­tació propi del for­matge pro­ce­dent de llet ani­mal i dei­xar de banda les aro­mes arti­fi­ci­als”. La llet d’amet­lla o ana­card va ser ini­ci­al­ment la matèria pri­mera, però van veure que, “a banda de ser cara, plan­te­java pro­ble­mes la gran des­pesa d’aigua que com­porta el seu cul­tiu i els esforços de des­plaçament del pro­ducte des d’on es con­rea”. Així doncs, Väcka no ha defa­llit en la seva inves­ti­gació contínua per asso­lir que els seus nou pro­duc­tes, en qua­tre línies (madu­rats, cre­mo­sos, per fon­dre i per a piz­zes) inter­pre­tin per­fec­ta­ment els prin­ci­pis filosòfics dels fun­da­dors. “Vam anar fent tests fins a tro­bar una opció òptima com les lla­vors de car­bassa o el meló, fruita que pro­du­eix una llet amb un poder nutri­ci­o­nal com el de l’amet­lla, i pre­senta l’avan­tatge que en fer-la ser­vir com a matèria pri­mera per extreure’n llet, podem apro­fi­tar un residu, dins d’un esquema d’eco­no­mia cir­cu­lar que es pot desen­vo­lu­par gai­rebé a Km 0, ja que la nos­tra agri­cul­tura és una gran pro­duc­tora de melons.” Però, és clar, estem par­lant del procés del for­matge, que és de fer­men­tació. “Al labo­ra­tori, Maxime Boni­face s’encar­rega de cer­car i aïllar els micro­or­ga­nis­mes que ens per­me­tin acon­se­guir la millor fer­men­tació.” En aquest sen­tit, Boni­face ha tre­ba­llat braç a braç amb l’Ins­ti­tut de Recerca i Tec­no­lo­gia Agro­a­li­mentàries (IRTA) i el Cen­tre Naci­o­nal de Tec­no­lo­gia i Segu­re­tat Ali­mentària (CNTA), radi­cat a Navarra, que pos­se­eix un banc de micro­or­ga­nis­mes, en aquesta tasca de millora del pro­ducte.

L’any pas­sat, Väcka va llançar els seus pro­duc­tes ela­bo­rats a par­tir de car­bassa i meló, però “amb la idea de no dei­xar d’inves­ti­gar sobre altres matèries pri­me­res que podrien ser interes­sants”. “De fet –explica–, la nos­tra tasca té dues ves­sants, pre­ci­sar més i més en la millor fer­men­tació, en quins són els micro­or­ga­nis­mes que ens poden ofe­rir les millors solu­ci­ons i reva­lo­rar ingre­di­ents, com hem fet amb les lla­vors de car­bassa i meló.” Tot ple­gat, amb l’objec­tiu “d’acon­se­guir un pro­ducte asse­qui­ble per al con­su­mi­dor mitjà que hagi estat ela­bo­rat amb pocs recur­sos natu­rals”. Ana Luz Sanz sem­pre té pre­sent que calen 10.000 litres d’aigua per pro­duir un litre de llet.

Els pro­duc­tes de Väcka arreu del tei­xit comer­cial bar­ce­loní, des de boti­gues peti­tes fins a franquícies de nínxol, com Veri­tas o Amet­ller Ori­gen, i grans dis­tribuïdors com El Corte Inglés i Car­re­four. Val a dir, com pun­tu­a­litza Sanz, que l’empresa va fer l’esforç de rebai­xar el preu dels seus pro­duc­tes, un 25%, perquè no volien “ser només al canal d’esta­bli­ments espe­ci­a­lis­tes en pro­ducte ecològic”. Com remarca Sanz, entre els pro­duc­tes que més han sorprès el con­su­mi­dor hi ha el for­matge Vrie.

Col·labo­rar

Així mateix, Väcka també tre­ba­lla a fons el canal horeca, en el qual ja dis­posa de 205 cli­ents. A més, els res­tau­ra­dors s’han aca­bat con­ver­tint en col·labo­ra­dors en les tas­ques de recerca: “Hem creat una moz­za­re­lla després de tre­ba­llar diver­ses ver­si­ons amb cui­ners de diver­sos esta­bli­ments. Se n’aprèn molt.” I pot ser­vir per rei­vin­di­car la pizza vegana, “fins ara poca cosa, arra­co­nada a la carta de les piz­ze­ries”, però que ells han pogut dotar de “riquesa en els seus ingre­di­ents”. A més a més, l’interès a tre­ba­llar, sense pre­ju­di­cis, amb piz­ze­ries i ham­bur­gue­se­ries –molt recep­ti­ves al seu ched­dar – obe­eix al fet que no volen que es con­si­deri con­su­mir for­matge d’arrel vege­tal “una opció radi­cal”.

El 2024, després de tan­car el 2023 amb un volum de negoci de 372.000 euros, ha de ser un any per “pro­gres­sar en el procés d’esca­la­ment indus­trial, i mul­ti­pli­car per 1.700 la capa­ci­tat pro­duc­tiva”. Per abor­dar aquest repte, l’empresa està obrint una ronda de finançament. Aquest any, a banda d’afe­gir dos pro­duc­tes més al catàleg de pro­duc­tes, Väcka cobeja avançar en una tran­sició que ha de dur a la síntesi més vir­tu­osa pos­si­ble. “El pro­ducte no té glu­ten, ni soja, ni lac­tosa i si, al damunt, som capaços de dei­xar d’uti­lit­zar fruita seca, tro­bem un pro­ducte que no pro­voca al·lèrgies.”

Con­su­mir els sabo­ro­sos pro­duc­tes de Väcka òbvi­a­ment és molt més que una agra­dosa experiència gus­ta­tiva, hi ha tot un relat: “Com a soci­e­tat, hem de pen­sar quin és el pla­neta que volem, que hem de regu­lar l’ús de la terra, la des­pesa d’aigua, les emis­si­ons de CO2. Estem con­fi­ats que la població més jove vagi nor­ma­lit­zant com més va aquest nou para­digma.”

Tan­ma­teix, ini­ci­a­ti­ves com la de Väcka xoquen con­tra l’statu quo, és a dir, una regu­lació que actu­al­ment per­met que els pro­duc­tors de proteïna vege­tal, com a alter­na­tiva a la carn o, com en aquest cas, al for­matge, siguin objecte de denúncies sim­ple­ment pel fet de pre­sen­tar-se comer­ci­al­ment com a ali­ment alter­na­tiu.

Dins de KM ZERO Venturing

Väcka és un dels vint projectes empresarials desenvolupats al si de KM ZERO Venturing, programa d’innovació oberta i inversió estratègica per a companyies del sector foodtech. En la seva segona edició, gairebé la meitat de les foodtech triades entre 224 sol·licituds troben la seva procedència a l’estranger, en estats com Israel, Portugal, França i Irlanda. Väcka forma part d’aquest club selecte amb dues empreses catalanes més, Pack2Earth, que ha creat biomaterials compostables per a envasos, i Color Sensing, que ofereix una tecnologia de correcció de color per garantir la qualitat del producte alimentari. Les firmes de KM ZERO Venturing es relacionaran amb 20 fons amb potencial de més de 2.500 milions d’euros per poder obrir rondes de finançament i gaudiran del suport de grans corporacions de la indústria alimentària, talment com Mahou San Miguel, Vicky Foods, Platos Tradicionales, Helados Estiu, CAPSA VIDA, Incarlopsa, Embutidos Martínez i Grupo Arancia. Com diu Raúl Martín, CEO del KM ZERO Food Innovation Hub, organització que impulsa el programa, “les firmes triades en aquesta edició són el reflex de com la innovació a la indústria alimentària s’està reorientant, apostant per tecnologies que optimitzen els processos productius o milloren els productes existents, en lloc de centrar-se només en solucions disruptives”. “Ja fa temps que detectem aquesta tendència entre els diferents actors del sector agroalimentari, i aquest reajustament s’estendrà en altres àmbits”, afirma Martín.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.