“Els tràmits mediambientals i urbanístics fluiran aquest any”

No ha estat fàcil. Hem hagut de modi­fi­car nor­mes i men­ta­li­tats i això reque­reix molts anys de tre­ball con­junt i can­viar mol­tes sen­si­bi­li­tats a l’admi­nis­tració. Perquè al final estem impul­sant un nou model de relació on el cli­ent està al cen­tre i la teva missió és fer tot el que cal­gui perquè aquest cli­ent ho tin­gui fàcil. Vam començar amb 145 tràmits en el catàleg, ara en tenim 750 mal­grat que se n’han eli­mi­nat 80. Ja gai­rebé tenim tot el neces­sita una empresa per obrir el seu negoci i que depèn de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques cata­la­nes.

Per part de l’Estat hem vist que no els interessa en abso­lut abor­dar el tema. Només tenim nou tràmits al catàleg i ni la Segu­re­tat Social ni Hisenda hi són.

Es va avançar 20 anys de cop per digi­ta­lit­zar l’admi­nis­tració. Les resistències que trobàvem per anar cap a la tra­mi­tació digi­tal es van con­ver­tir en pres­ses. Teníem les eines que ens van per­me­tre con­fi­gu­rar tràmits que esta­ven total­ment en paper, com ara els ERTO, a digi­tal en 48 hores.

Vam veure que ens calia un nou marc legal. Cal pen­sar que el 2015 es va apro­var la llei de sim­pli­fi­cació admi­nis­tra­tiva que va ser la que va per­me­tre estan­dar­dit­zar el règim d’inter­venció dels ajun­ta­ments sobre les acti­vi­tats sense impacte ambi­en­tal o sobre la segu­re­tat de les per­so­nes. Abans de la llei alguns con­sis­to­ris dema­na­ven llicència i altres deien que n’hi havia prou amb una comu­ni­cació. Ara tot el que es pot fer amb una sim­ple comu­ni­cació s’ha pas­sat a comu­ni­cació. La llei també va obli­gar els ajun­ta­ments a adhe­rir-se a la fines­treta única. Quan estàvem en aquests temes, va irrom­pre l’admi­nis­tració electrònica i vam veure que la tra­mi­tació digi­tal era el futur i havíem d’anar cap aquí. Calia fer una nova llei perquè rela­ci­o­nar-nos digi­tal­ment amb les empre­ses fos d’obli­gat com­pli­ment per a totes les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques. L’objec­tiu de la llei que es va apro­var el 2020 era subs­ti­tuir els for­mu­la­ris per la gestió de les dades i que les empre­ses les apor­tes­sin només una vegada.

Tot i que la llei de pro­ce­di­ment admi­nis­tra­tiu del 1992 ja deia que no calia apor­tar docu­ments que ja tenia l’admi­nis­tració, a vega­des era més àgil que l’empresa portés la docu­men­tació que bus­car-la inter­na­ment. Ara ja no és així. A més a més, la nova llei regula el dret de l’empresa a tenir una visió de 360 graus de tota la infor­mació que les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques tenen d’ella. Això és pio­ner.

Ara estem tre­ba­llant en els tràmits que reque­rei­xen una auto­rit­zació, aquells que afec­ten la segu­re­tat o la salut de les per­so­nes o el medi ambi­ent. Que hi hagi una auto­rit­zació no és un pro­blema si va àgil i ràpid. Però els empre­sa­ris ens diuen que s’estan enca­llant en temes rela­ci­o­nats amb medi ambi­ent, urba­nisme i, en gene­ral, amb les qüesti­ons de les obres en l’àmbit muni­ci­pal, també en les ener­gies reno­va­bles. Hem fet un inven­tari dels esculls iden­ti­fi­cats, hem defi­nit 137 acci­ons i n’hem resolt un 92% . Durant aquest any es veurà que les coses flu­ei­xen d’una altra manera. Sem­pre hi ha feina. La tec­no­lo­gia evo­lu­ci­ona i ori­gina noves pos­si­bi­li­tats i ho revi­sem tot en funció d’això. Poso un exem­ple: Si tinc un direc­tori amb una sèrie de dades de les empre­ses, puc faci­li­tar-los infor­mació que els pot interes­sar: si ha sor­tit una línia d’ajuts, si els fal­ten tràmits a fer, si toca la revisió de tal ins­tal·lació. Aquí el repte serà que les dades esti­guin sem­pre actu­a­lit­za­des.

Hi ha dos motius. Un és pel dis­seny del pro­ce­di­ment i en això, més enllà de fer reco­ma­na­ci­ons, no hi podem fer gran cosa. L’altre són les eines de gestió. Si tots els impli­cats tre­ba­llen amb la mateixa i tenen igual infor­mació és més fàcil que flu­eixi perquè els colls d’ampo­lla es veuen més.

Nosal­tres fins ara ens hem foca­lit­zat en tot allò que una empresa neces­sita per lega­lit­zar una acti­vi­tat i poder ope­rar. Però l’empresa, un cop lega­lit­zada, en el seu dia a dia també té requi­sits i coses a com­plir. Fins ara no havíem fet un llis­tat de qui­nes són les quei­xes o quins requi­sits es con­si­de­ren abu­sius. Però ha arri­bat l’hora de veure si són pro­por­ci­o­nals perquè és pos­si­ble que algun dels tràmits siguin exces­sius. Dit això, també és cert que tenim molt inte­ri­o­rit­zat el marc men­tal del paper i la fotocòpia, i que pot­ser no cal. És tan sim­ple com que cada empresa tin­gui el seu repo­si­tori amb tota aquesta docu­men­tació actu­a­lit­zada perquè una altra ho pugui con­sul­tar i s’ha aca­bat el pro­blema.

Ara obri­rem una línia de tre­ball sobre aquests requi­sits que afec­ten el dia a dia de les empre­ses per iden­ti­fi­car bar­re­res inne­cessàries i veure si es poden eli­mi­nar en algun cas; i com podem aju­dar les empre­ses a com­plir aquests requi­sits de la millor manera pos­si­ble, sense que con­si­de­rin que ens estem entre­me­tent.