Neix de la consciència que el sec­tor està tran­si­tant cap a una nova rea­li­tat, en què can­via la cadena de valor, i apa­rei­xen altres actors neces­sa­ris per asso­lir una mobi­li­tat sos­te­ni­ble. I la millor manera d’asso­lir aquest objec­tiu és que hi hagi ini­ci­a­ti­ves col·labo­ra­ti­ves. A més, amb l’aliança es podia cons­ti­tuir un inter­lo­cu­tor únic davant la Gene­ra­li­tat, amb la qual les polítiques indus­tri­als es poden tras­lla­dar més eficaçment a les empre­ses. Cal des­ta­car la diver­si­tat de Movem, on hi podem tro­bar repre­sen­tants de la recerca en mate­ri­als avançats, el clúster digi­tal o d’altres àrees de la mobi­li­tat sos­te­ni­ble, com les que fan referència a la bici­cleta, la moto elèctrica o el tren. També hi són els repre­sen­tants dels ajun­ta­ments, que tenen també un paper deci­siu en el desen­vo­lu­pa­ment de nor­ma­ti­ves.

En tindríem qua­tre. El pri­mer seria tre­ba­llar per una mobi­li­tat sos­te­ni­ble, en què la cir­cu­la­ri­tat tin­gui un paper pro­ta­go­nista. Un segon objec­tiu seria tot el que té a veure amb la con­nec­ti­vi­tat: digi­ta­lit­zació, inter­net de les coses o el data-dri­ven. En un ter­cer bloc hauríem de col·labo­rar per poten­ciar el talent, mit­jançant l’impuls de l’R+D. Final­ment, tenim la inno­vació energètica, més enllà de l’elec­tri­fi­cació del cotxe, amb els avan­tat­ges que pot ofe­rir l’hidro­gen, el desen­vo­lu­pa­ment de les bate­ries i l’emma­gat­ze­matge d’ener­gia.

A Cata­lu­nya, tenim una gran capil·lari­tat de pimes, a banda de com­pa­nyies Tier I i Tier II. Amb la Gene­ra­li­tat, podrem iden­ti­fi­car ini­ci­a­ti­ves trans­ver­sals que les pimes, pel seu compte, difícil­ment podrien detec­tar. Podrem donar noves opor­tu­ni­tats.

Podríem par­lar de qua­tre grans tendències. Pri­mer diríem que s’impo­sarà, a escala glo­bal, una eco­no­mia col·labo­ra­tiva, per poder fomen­tar de manera efec­tiva la mobi­li­tat sos­te­ni­ble. A més a més, tenim un clar impuls de la cir­cu­la­ri­tat, en què es com­bi­narà la reu­ti­lit­zació de mate­ri­als, com ara les bate­ries, amb la reducció de tot el que es fa ser­vir per fabri­car un cotxe, per gene­rar menys residu, que, en la mesura que sigui pos­si­ble, se n’ha de treure un nou pro­fit. També estem ja immer­sos en la digi­ta­lit­zació, en què la con­nec­ti­vi­tat no només s’aplica a tota la cadena de sub­mi­nis­tra­ment, sinó també a proveïdors i cli­ents. Un quart cor­rent, i molt impor­tant, és que ara la mobi­li­tat s’haurà de cen­trar en l’usu­ari, per cer­car, amb eines com la IA, solu­ci­ons més per­so­na­lit­za­des. I final­ment, la pro­gressió en l’elec­tri­fi­cació, que quan s’hagi afer­mat pugui donar pas a altres alter­na­ti­ves, com l’hidro­gen o els com­bus­ti­bles sintètics, que encara no podem intro­duir al mer­cat de forma mas­siva.

Va crei­xent, però sí, anem lents, cal que hi hagi aspec­tes que afa­vo­rei­xin la demanda, com con­so­li­dar la xarxa de punts de recàrrega, cosa que encara no s’ha asso­lit. La pre­visió és que enguany es ven­guin un milió de vehi­cles, el 12% dels quals serien elèctrics. Encara som lluny, doncs, d’estats com Por­tu­gal, amb un 30%, o Ale­ma­nya (24%), però el 2024 pot ser un any per can­viar de tendència.

En tot període de tran­sició com el que s’està donant ara, tan impor­tant com l’ajut mone­tari és el canvi nor­ma­tiu. De tota manera, les aju­des hau­rien de ser més direc­tes a la com­pra, i ofe­rir des­gra­va­ci­ons fis­cals a les empre­ses perquè trans­for­min les seves flo­tes.

És una pre­visió d’acord amb una situ­ació econòmica que encara no és favo­ra­ble, amb uns tipus d’interès que encara no han començat a bai­xar i que fan difícil l’accés al crèdit. També veiem que mol­tes pimes alen­tei­xen les seves deci­si­ons d’inversió.

Hem d’avançar en els Perte. Encara hi ha recur­sos euro­peus que poden aju­dar grans inver­si­ons en la fabri­cació de bate­ries, com­po­nents o el desen­vo­lu­pa­ment de la xarxa de punts de recàrrega. I no hem d’obli­dar l’apro­fi­ta­ment de l’impor­tant parc de reno­va­bles que tenim en aquesta tran­sició cap a una nova mobi­li­tat.

Cer­ta­ment, són un com­pe­ti­dor molt fort, tenen una tec­no­lo­gia prou evo­lu­ci­o­nada en elec­tro­mo­bi­li­tat i han ori­en­tat la pro­ducció a un esquema de negoci d’expor­tació. Les mar­ques euro­pees hau­ran de ser més pro­ac­ti­ves per llançar al mer­cat pro­duc­tes més asse­qui­bles. Amb tot, si real­ment els xine­sos volen ser pro­ta­go­nis­tes al mer­cat euro­peu i ven­dre deter­mi­nats volums, hau­ran de loca­lit­zar aquí la pro­ducció, adap­tar-se a les con­di­ci­ons nor­ma­ti­ves, i tre­ba­llar amb proveïdors locals.