La com­mu­tació Q (o Q-switc­hing) és la tècnica que con­ver­teix un làser en el millor amic d’una per­sona amb un tatu­atge inde­sit­jat. Bàsica­ment, trans­forma un feix de llum con­tinu en un làser que emet pol­sos molt potents que tren­quen les partícules de pig­ment que hi ha a l’epi­der­mis i que el cos acaba absor­bint.

Com fer-lo ser­vir és cosa d’esta­bli­ments espe­ci­a­lit­zats com ara Tat­too Cle­a­ners, pio­ners a Cata­lu­nya en l’eli­mi­nació de tatu­at­ges des de fa onze anys. La coor­di­na­dora de cen­tres de la cadena, Katia Elez, explica que el cost i el temps del trac­ta­ment oscil·la en funció de les carac­terísti­ques de tatu­atge (pro­fun­di­tat, anti­gui­tat, color, etc.), del gruix de la pell i del meta­bo­lisme de la per­sona. El preu de cada sessió va dels 50 a 60 euros, segons la superfície a trac­tar, i si l’objec­tiu és l’eli­mi­nació total es poden neces­si­tar de sis a deu ses­si­ons. És a dir, que en el millor dels casos la fac­tura podria ser d’uns 300 euros i en el pit­jor, d’uns 600. Per cal­cu­lar el temps del trac­ta­ment s’ha de tor­nar a treure la cal­cu­la­dora, perquè entre ses­si­ons han de transcórrer unes sis o vuit set­ma­nes, període en què la per­sona s’ha d’apli­car una pomada rege­ne­ra­dora.

S’ha de dir, però, que sovint l’objec­tiu no és eli­mi­nar sinó rebai­xar-ne la inten­si­tat abans de tor­nar-se a fer un altre tatu­atge: “Hi ha tatu­a­dors que ens envien els seus cli­ents si veuen que el tatu­atge a tapar és massa gran o massa fosc, perquè és millor acla­rir-lo abans de fer-ne un altre”, explica Elez.

Les enques­tes diuen que un 15% de la població mun­dial tin­dria almenys un tatu­atge, però en la franja de per­so­nes menors de 35 anys aquest per­cen­tatge es duplica, i a Espa­nya la xifra podria ron­dar el 42%. Segon el fabri­cant de dis­po­si­tius làser Lutro­nic PBS, un 60% de les per­so­nes que es tatuen se’n pene­dei­xen i opten per eli­mi­nar-lo o can­viar-lo.

Les raons més freqüents tenen a veure amb el fet que men­tre la per­sona evo­lu­ci­ona, el tatu­atge no. Un canvi de pare­lla i un nom gra­vat a la pell que no es cor­res­pon, un dis­seny tri­bal que fa anys estava de moda i ara cal actu­a­lit­zar, o un tatu­atge a la cara o als braços que impe­deix acce­dir a deter­mi­na­des fei­nes. Aques­tes són algu­nes de les cir­cumstàncies que por­ten més cli­ents als cen­tres d’estètica.

A casa nos­tra són espe­ci­al­ment freqüentats, pos­si­ble­ment tant com els d’Itàlia –segons explica Elez– perquè a l’estiu el bon temps i la platja con­vi­den a lluir una pell tatu­ada de la qual sen­tir-se orgullós. Per cert, ara són tendència els tatu­at­ges rea­lis­tes, els micro­tat­toos (de dimen­si­ons reduïdes), els matc­hing tat­toos (els que com­par­tei­xen els dos mem­bres de la pare­lla) i els old school tat­toos (de colors satu­rats i dis­senys tra­di­ci­o­nals); que també pas­sa­ran de moda i que caldrà eli­mi­nar d’aquí a uns anys.