Cinema

Cinema

Els Gaudí, mirall d’una indústria en plena forma

‘Creatura’, ‘Saben aquell’ i ‘20.000 espècies d’abelles’ mantenen alt el nivell dels premis

La gala dels premis de l’Acadèmia del Cinema Català se celebrarà aquest diumenge a les 22 h al CCIB

Berlín, Canes i Sant Sebastià han seleccionat i premiat els principals favorits de la 16a edició dels Gaudí

½La collita del cinema català dels tres dar­rers anys con­vida a l’opti­misme, gai­rebé a l’eufòria. Fins i tot la influ­ent revista nord-ame­ri­cana Vari­ety diu que la indústria audi­o­vi­sual cata­lana “és l’enveja d’altres regi­ons d’arreu d’Europa”, arran d’èxits com ara Alcarràs i Això no és Suècia. La irrupció i con­so­li­dació d’un gra­pat de dones cine­as­tes a la pri­mera línia de la indústria ha con­tribuït a millo­rar-ne la difusió cata­lana i inter­na­ci­o­nal, la con­nexió amb el públic i la collita de pre­mis. Si fa dos anys els Gaudí van coro­nar Sis dies cor­rents, de Neus Ballús, i Liber­tad, de Clara Roquet, el 2023 va ser l’any d’Alcarràs, de Carla Simón, i Paci­fic­tion, d’Albert Serra. Uns títols que es van pas­se­jar pels grans fes­ti­vals euro­peus i van ser elo­gi­ats i pre­mi­ats.

El cinema can­via molt d’una anyada a una altra. Es podria pen­sar que després de dos anys així la dava­llada és ine­vi­ta­ble, però la festa con­ti­nua. Aquest diu­menge se cele­brarà, de nou al CCIB del Fòrum, la gala de la XVI edició dels pre­mis Gaudí, i les més nomi­na­des del 2024 han rebut ja guar­dons impor­tants: Cre­a­tura va ser pre­mi­ada a Canes; 20.000 espècies d’abe­lles, a la Ber­li­nale; Saben aquell, als Feroz i els Sant Jordi; Un amor, a Donos­tia... No és estrany que aquests títols també domi­nin les nomi­na­ci­ons dels Goya. I s’hi poden afe­gir encara més èxits: La soci­e­dad de la nieve, de J.A. Bayona, i Robot dre­ams, de Pablo Ber­ger, han acon­se­guit nomi­na­ci­ons als Oscar. El dia de la foto de família dels nomi­nats, el 19 de gener, vam poder par­lar al Dis­seny Hub Bar­ce­lona amb alguns dels res­pon­sa­bles de l’excep­ci­o­nal anyada del cinema català del 2023.

‘Cre­a­tura’ (15 nomi­na­ci­ons)

Cre­a­tura és el segon llarg­me­tratge diri­git per Elena Martín. Ella mateixa pro­ta­go­nitza aquesta història que posa damunt la taula el tema de la sexu­a­li­tat infan­til i feme­nina a través d’una dona que pateix un blo­queig en les rela­ci­ons amb la seva pare­lla. No hi ha un moment traumàtic que expli­qui la “des­con­nexió amb el seu propi cos” de la pro­ta­go­nista, explica Elena Martín a El Punt Avui: “Jo crec que la sor­presa ve d’ado­nar-te que allò que cre­ies que era nor­mal pot­ser és una mica tràgic. Estàs espe­rant que passi un fet més explícit que jus­ti­fi­qui el blo­queig que estem expli­cant, i et sorprèn perquè no apa­reix com un sol fet, sinó en forma de tot un recull d’experiències que totes hem vis­cut. Sorprèn el públic quan entén que això és prou greu per tenir dub­tes, per sen­tir-te des­con­nec­tada del teu cos, per tenir por de tocar una part del teu cos... Són experiències tan inte­gra­des en la vida quo­ti­di­ana que sorprèn que amb això n’hi hagi prou per tenir un males­tar. Jo crec que això ha alli­be­rat mol­tes per­so­nes.”

Cre­a­tura està nomi­nada a millor pel·lícula, direcció, guió (Elena Martín i Clara Roquet), qua­tre cate­go­ries d’inter­pre­tació (Oriol Pla, Clàudia Mala­ge­lada, Clara Segura i Àlex Bren­demühl), música ori­gi­nal (Clara Agui­lar) i set apar­tats tècnics. Elena Martín valora amb molta satis­facció la tra­jectòria i recepció del film: “Estic molt con­tenta. Ara que soc a casa des del Nadal, estic fent una mica de reco­pi­lació de tot l’any, amb pers­pec­tiva, i la veri­tat és que em sento molt afor­tu­nada. Poder tenir una estrena tan bèstia a Canes i rebre-hi el premi, l’estrena naci­o­nal a Mallorca, l’estrena en cine­mes i estar-hi molt més del que pensàvem... Estic molt emo­ci­o­nada perquè tot el procés ha anat rea­fir­mant-nos en allò que volíem fer: par­lar del desig i fer-ho sense pudor, tot i la inco­mo­di­tat. Ens deien que cos­ta­ria i la sen­sació ha estat total­ment una altra.”

‘Saben aquell’ (13 nomi­na­ci­ons)

David Tru­eba va tenir una certa reticència a abor­dar el pro­jecte de Saben aquell, un film biogràfic sobre el popu­lar còmic Euge­nio, inter­pre­tat per David Ver­da­guer, cen­trat en la relació amb la seva dona Conc­hita (Caro­lina Yuste). A David Tru­eba li interes­sava només si podia fer la seva versió i la seva història. Quan va començar a docu­men­tar-se, es va ado­nar que dar­rere la imatge del còmic “hi havia una con­ca­te­nació d’acci­dents i d’iro­nies del destí que han can­viat com­ple­ta­ment la seva defi­nició com a per­so­natge”. I hi afe­geix: “Jo crec que era una per­sona que no havia nas­cut per fer això [expli­car acu­dits] i que els acci­dents de la seva vida el van por­tar a fer-ho. I això és molt interes­sant per expli­car.”

És clar que no és l’únic que ho veu així. La pel·lícula, pri­mer pro­jecte bene­fi­ciat pels ajuts espe­ci­als de la Gene­ra­li­tat a la VO cata­lana, ha obtin­gut un remar­ca­ble èxit de públic i de crítica, 13 nomi­na­ci­ons als Gaudí i cinc als Goya. “És la pri­mera vegada que estic nomi­nat als Gaudí, i la pri­mera vegada que vaig a la gala, estic molt con­tent –expli­cava el direc­tor el dia de la foto de família, en un català fluid–. Sem­pre la veig per la tele­visió. Per mi és una sen­sació que t’han aco­llit bé, que t’han rebut com si fos­sis d’aquí, i que has fet una pel·lícula que has llui­tat molt perquè es faci en català, perquè tin­gui l’auten­ti­ci­tat de les llengües ori­gi­nals.” No està nerviós per si aca­barà gua­nyant: “Mai saps què pas­sarà a la cerimònia. Encara que alguns com­panys meus es quei­xen quan ho dic, això és un joc i cal pren­dre’l com a tal, i no donar-li gaire rellevància.”

David Tru­eba subrat­lla que Saben aquell és la seva visió per­so­nal d’Euge­nio: “Quan et plan­te­ges una pel·lícula d’un per­so­natge real, si no tro­bes la pel·lícula que hi ha al dar­rere, la que tu vols fer, la visió que tu tens del per­so­natge, no té cap sen­tit fer-la, perquè el per­so­natge ja exis­teix i no neces­sita una pel·lícula.” Creu que la gent s’ha sorprès perquè “s’ha tro­bat una cosa que no espe­rava, amb una dimensió també emo­ci­o­nal, en què el per­so­natge de la Caro­lina Yuste és tan impor­tant com el d’Euge­nio”. Està nomi­nada a millor pel·lícula, direcció, guió adap­tat (David Tru­eba i Albert Espi­nosa), tres cate­go­ries d’inter­pre­tació (David Ver­da­guer, Caro­lina Yuste i Pedro Casa­blanc), música ori­gi­nal (Andrea Motis) i sis apar­tats tècnics.

‘20.000 espècies d’abe­lles’ (9)

“Quan la veus aca­bada pen­ses que pot tenir bona aco­llida del públic, però el que és difícil és tenir un impacte en l’audiència tan gran amb una pel·lícula d’aquesta temàtica, des d’aquest lloc, essent d’autor i arte­sa­nal.” La pro­duc­tora Valérie Del­pi­erre, que ja ha tri­om­fat amb pel·lícules com ara Estiu 1993 i Las niñas, aspira a nou pre­mis Gaudí i és favo­rita en els Goya per 20.000 espècies d’abe­lles, pro­ducció cata­lana diri­gida per Esti­ba­liz Urre­sola que va ser pre­mi­ada a Berlín. Aborda el com­plex tema de la iden­ti­tat sexual d’un nen de 8 anys. Del­pi­erre subrat­lla que la direc­tora “ha sabut par­tir d’un tema molt deli­cat i recol­zar-lo amb una història com­plexa; no només és una història sobre sexu­a­li­tat, gai­rebé és una excusa per par­lar d’un uni­vers fami­liar en què molta gent ens podem sen­tir molts reflec­tits”. Creu que con­necta amb el públic perquè “no aborda el tema des d’allò con­flic­tiu, sinó des de l’empa­tia; la direc­tora no t’obliga a posi­ci­o­nar-te, només et pro­posa una història d’una per­sona, no sobre un tema”. 20.000 espècies d’abe­lles aspira als pre­mis a millor film en llen­gua no cata­lana, direcció nove­lla i guió ori­gi­nal (Esti­ba­liz Urre­sola), dos intèrprets (Patri­cia López Arnaiz i Ane Gaba­rain) i qua­tre cate­go­ries tècni­ques.

‘El mes­tre que va pro­me­tre el mar’ (6)

Igual que Valérie Del­pi­erre, Tono Fol­guera ha gua­nyat uns quants pre­mis: Alcarràs, Els dies que vin­dran, Suro, Liber­tad... Enguany aspira als Gaudí per Cre­a­tura i El mes­tre que va pro­me­tre el mar, diri­git per Patrícia Font, un èxit ines­pe­rat de públic (uns 260.000 espec­ta­dors) que aspira a sis pre­mis Gaudí, inclo­sos els de millor pel·lícula, actor (Enric Auquer) i guió adap­tat (Albert Val). “Teníem claríssim que tenia poten­cial, però patíem per la com­petència quan es va estre­nar”, diu el pro­duc­tor. Con­fessa: “M’he colat en alguna sessió un dia ran­dom i quan veus que algú s’aixeca i insulta el capellà i els fei­xis­tes, i que al final aplau­dei­xen, t’ado­nes que aquesta pel·lícula ha arri­bat a l’espec­ta­dor d’una manera extra­or­dinària; ha superat totes les expec­ta­ti­ves que teníem.”

J.A. Bayona, ‘europeu’
J.A. Bayona havia triomfat en els Gaudí amb ‘L’impossible’ i ‘Un monstre ens ve a veure’ (2017). Aquest any no pot aspirar a les principals categories perquè ‘La sociedad de la nieve’, nominada a dos Oscar, no té producció catalana. Només aspira a millor producció europea. “Moltes vegades és més difícil triomfar a casa teva que no a l’estranger”, comenta amb humor a la premsa. “Estic molt content d’estar nominat a l’únic que podíem en aquesta edició. M’agrada molt participar en els Gaudí, si no és concursant, entregant un premi.” La pel·lícula té la màxima puntuació per presència catalana en l’equip tècnic (director, guionistes, fotografia, maquillatge, so...), però les normes exigeixen un mínim del 20% de producció catalana. ‘La sociedad de la nieve’ va aconseguir 64,4 milions de visionaments en 18 dies a la plataforma Netflix. “En espectadors pots multiplicar per dos –indica J.A. Bayona–. Les xifres són aclaparadores, estem encantats.” Des del setembre, quan van estrenar la pel·lícula a Venècia, van “veure que funcionava realment molt bé”. Diu que estan especialment contents per la reacció de la gent més jove, que no coneixia la història, i “s’identifica molt bé en els personatges que tenen la mateixa edat que ells”.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.