Societat

RAÚL ESPINOSA

NOU COORDINADOR DE CCOO AL BARCELONÈS NORD

“Ens preocupa tot allò que afecta la classe treballadora”

El sindicat CCOO renova el seu equip al Barcelonès Nord i es presenta més actiu en la defensa dels drets socials, com l’habitatge

Reclamen que s’actuï als polígons perquè les naus siguin atractives per a la indústria i no acabin sent magatzems

No podem negociar convenis sense tenir en compte que s’han de pagar uns lloguers desorbitats

Raúl Espi­nosa és, des de fa un mes i escaig, el nou res­pon­sa­ble de CCOO al Bar­ce­lonès Nord. És pre­si­dent del comitè d’empresa d’FCC Medi Ambi­ent i tre­ba­lla en la neteja viària de Bada­lona. Ve amb molta ener­gia i mar­cat per la joven­tut –poc més de 40 anys. Està mun­tant el seu equip, que també inclou el “cap” sor­tint, Ovidi Huer­tas, que ha estat el res­pon­sa­ble de CCOO a la zona durant una dècada. Espi­nosa insis­teix que els drets soci­als i els labo­rals van junts, i que el sin­di­cat ha de tre­ba­llar de manera trans­ver­sal.

Ve amb la volun­tat que CCOO al Bar­ce­lonès Nord no se cen­tri en Bada­lona, sinó que tin­gui més presència a Santa Coloma de Gra­me­net i Sant Adrià de Besòs. És cert?
Hi ha aquesta dinàmica, sí, que el focus es posi a Bada­lona, però volem tren­car-la i recu­pe­rar la nos­tra presència a tot el Bar­ce­lonès Nord. Ens hem d’obrir a tots els ter­ri­to­ris, perquè els com­panys de Sant Adrià i Santa Coloma es poden sen­tir orfes en certa manera. Ara estem també fent con­tacte amb totes les for­ces polítiques amb repre­sen­tació als tres ajun­ta­ments, excep­tu­ant Vox, perquè no seu­rem amb ells, no podem donar ales a l’extrema dreta. Aquest febrer tenim entre­vista amb l’alcal­dessa de Santa Coloma, Núria Par­lon. Hem fet molts con­tac­tes amb dife­rents enti­tats, també. Volem ser allí on cre­iem que CCOO pot apor­tar.
Habi­tatge, mobi­li­tat, igual­tat... Són temes que van més enllà del que s’entén per acció sin­di­cal, dels con­flic­tes labo­rals, la nego­ci­ació de con­ve­nis.
Molts ens veuen com un sin­di­cat només labo­ral, però com a sin­di­cat de classe som un orga­nisme polític i social, i ens pre­o­cupa i ens ocupa tot allò que afecta la classe tre­ba­lla­dora. És clar que l’acció sin­di­cal en l’àmbit labo­ral és la pota prin­ci­pal, però ens pre­o­cupa la qua­li­tat de vida de la classe tre­ba­lla­dora. No podem nego­ciar con­ve­nis sense tenir en compte que els tre­ba­lla­dors han de pagar uns llo­guers desor­bi­tats. No podem mirar cap a un altre cos­tat: hem de defen­sar el dret a l’habi­tatge, a la sani­tat pública i l’edu­cació pública i de qua­li­tat. I ens pre­o­cupa molt la immi­gració. És el meu parer, però tots els com­panys hi esta­ran d’acord: una per­sona no pot ser “il·legal”. No, el lloc de nai­xe­ment no hau­ria de con­di­ci­o­nar el pro­jecte de vida de les per­so­nes.
La classe tre­ba­lla­dora, és a dir, la que viu del seu tre­ball, se sent cada vegada més ofe­gada. Men­tre d’altres països acon­se­guei­xen mobi­lit­zar-la aquí costa molt. Per què?
Hi ha molta des­a­fecció. Els nos­tres pares i els nos­tres avis van ser els que van obrir el camí en la lluita de classe, en la rei­vin­di­cació dels nos­tres drets. Però nosal­tres ens hem criat en una soci­e­tat indi­vi­du­a­lista, mate­ri­a­lista, i el veí se’ns en fum, ens importa allò que ens passa a nosal­tres.
La capa­ci­tat de con­su­mir ens ha confós i ens ha fet per­dre la consciència de classe?
Total­ment. I ens hem abo­cat a l’indi­vi­du­a­lisme. Hi ha també desin­for­mació, i torno a pen­sar en la immi­gració... En parlo molt, perquè crec que és el grup més empès a la pre­ca­ri­e­tat i la vul­ne­ra­bi­li­tat. Com dèiem, som classe obrera. Si no cobro no puc pagar la hipo­teca, i s’ha aca­bat. Cal recu­pe­rar aquesta consciència, i cal vet­llar pels drets del més vul­ne­ra­bles –dones i immi­gració.
Sobre l’accés a l’habi­tatge, què diuen?
El nos­tre mis­satge és clar. Si els bancs van ser res­ca­tats amb diners públics i es va crear la Sareb, el “banc dolent”, els pisos que ges­ti­ona s’hau­rien de posar a dis­po­sició de la ciu­ta­da­nia, a través de con­ve­nis amb els ajun­ta­ments. Dema­nem que es faci, i que es reha­bi­li­tin, per ser habi­tat­ges dig­nes per als ciu­ta­dans. Quants n’hi ha? Treure’ls de la Sareb ja faria abai­xar preus, des­ten­si­o­na­ria. I, en paral·lel, fer habi­tatge públic. Bada­lona és la ter­cera ciu­tat de Cata­lu­nya i és la que té menys habi­tatge social! Quan es con­vo­qui el Con­sell de l’Habi­tatge volem tras­lla­dar-hi tot això. Estem con­tac­tant amb tots els que estan llui­tant pel dret a l’habi­tatge, per veure si podem acor­dar alguns punts en comú, obvi­ant allò que ens allu­nya. I inter­pel·lar junt l’admi­nis­tració.
L’esta­bi­li­tat, de sos­tre, econòmica, està molt rela­ci­o­nada amb la salut. La men­tal, segur.
No l’he vis­cuda, per sort, però sí que l’he tin­guda molt a prop, l’ansi­e­tat per un des­no­na­ment, un no saber on dor­mi­rem demà. No ho desitjo a ningú, a cap pare o mare de família, no saber on aniràs amb els teus fills. L’Ajun­ta­ment no pot obviar el pro­blema. Nosal­tres, com a sin­di­cat, no ho obvi­a­rem. No es pot espe­cu­lar amb els drets bàsics, no pot ser. Per tant, tre­ba­lla­rem fort al Bar­ce­lonès Nord, que és una zona tensa. Insis­tim: calen polítiques públi­ques d’habi­tatge.
Des del punt de vista econòmic ha par­lat molt de la neces­si­tat de tor­nar a por­tar indústria.
En aquest sen­tit, és molt impor­tant el con­sell econòmic i social. Cre­iem que s’ha de repen­sar i ha de ser real­ment efec­tiu, ope­ra­tiu. M’he tro­bat ja amb la UGT i ells també estan a favor d’aquesta reac­ti­vació. Volem tro­bar-nos també amb la Fede­ració d’Empre­sa­ris de Bada­lona. Ja mira­rem la lle­tra petita, però, en defi­ni­tiva, es tracta de reim­pul­sar el model econòmic: tenir uns polígons indus­tri­als que siguin atrac­tius, que esti­guin ben con­nec­tats. No n’hi ha cap que tin­gui sor­tida directa a una auto­pista, tots han de pas­sar per la ciu­tat. Can Ribó no té ni fibra òptica! Cal repen­sar-ho. Avui dia no hi ha indústria a Bada­lona i la majo­ria de polígons s’estan con­ver­tint en magat­zems. No produïm. I només ens queda Bada­lona, perquè Santa Coloma no té indústria, és una ciu­tat de ser­veis. I en el cas de Sant Adrià ens queda l’eix Besòs, on hem de pre­ser­var el sòl indus­trial: no volem que s’espe­culi, que es requa­li­fi­qui i aca­bem tenint blocs de pisos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.