L’audiència en el Tri­bu­nal Suprem dels Estats Units que deter­mi­narà si l’expre­si­dent Donald Trump (2017-2021) està inha­bi­li­tat per a tor­nar a la Casa Blanca pel seu paper en l’assalt al Capi­toli de gener de 2021, ha arren­cat aquest dijous en la seu del màxim tri­bu­nal esta­tu­ni­denc.

Entorn de les 10.10 hores (hora local, 15.10 hora GMT) ha donat començat la sessió, en la qual els nou jut­ges estan escol­tant els argu­ments orals per a deter­mi­nar si l’expulsió de Trump de les primàries repu­bli­ca­nes en l’estat de Colo­rado és cons­ti­tu­ci­o­nal.

La decisió del Suprem, que no es conei­xerà avui, podria alte­rar les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als del novem­bre vinent, en les quals el mag­nat nova­iorquès és el gran favo­rit per a fer-se amb la nomi­nació repu­bli­cana i batre’s de nou amb el pre­si­dent, Joe Biden, can­di­dat demòcrata.

A l’inici de l’audiència, l’advo­cat de l’expre­si­dent, Jonat­han Mitc­hell, ha argu­men­tat que la 14a Esmena, que inha­bi­lita per a exer­cir càrrecs públics a aquells invo­lu­crats en una “insur­recció”, no es pot apli­car a Trump perquè el text parla de “fun­ci­o­na­ris” i no esmenta els pre­si­dents.

A més, ha defen­sat que excloure a un can­di­dat pre­si­den­cial de la pape­reta elec­to­ral és funció exclu­siva del Congrés i es reque­reix l’apro­vació d’una llei.

En aquest sen­tit, la jut­gessa Sonia Soto­mayor ha asse­nya­lat que hi ha hagut nom­bro­sos exem­ples d’estats que es basen en l’esmena per a des­qua­li­fi­car a can­di­dats per a càrrecs esta­tals, a pesar que no exis­teix cap esta­tut del Congrés que ho indi­qui.

Unes hores abans del començament d’aquesta audiència, l’expre­si­dent va tor­nar a acu­sar el Par­tit Demòcrata d’inten­tar eli­mi­nar-lo de la pape­reta elec­to­ral.

El Suprem haurà de pren­dre una decisió amb urgència a causa de l’atapeït calen­dari elec­to­ral, però els ana­lis­tes dub­ten que hi hagi una reso­lució abans del super­di­marts del 5 de març, quan 15 estats, inclòs Colo­rado, cele­bra­ran les seves primàries.

Si l’alt tri­bu­nal donés la raó a la Justícia de Colo­rado, que al desem­bre va expul­sar a Trump de les primàries per la “insur­recció” de l’assalt al Capi­toli, obri­ria la porta al fet que altres estats pren­gues­sin la mateixa decisió.

L’actual com­po­sició del tri­bu­nal està molt esco­rada a la dreta, amb tres jut­ges pro­gres­sis­tes enfront de sis con­ser­va­dors, tres dels quals nomi­nats pel mateix Trump.

En el cen­tre del debat es troba la Secció 3 de l’Esmena 14 de la Cons­ti­tució. El text esta­bleix que cap “mem­bre del Congrés o fun­ci­o­nari dels Estats Units” que hagi jurat la Cons­ti­tució i “par­ti­ci­pat en una insur­recció o rebel·lió” podrà ser “electe pre­si­dent o vice­pre­si­dent”, entre altres càrrecs públics.

Aquesta esmena va ser apro­vada en 1868, després de la guerra civil, amb l’objec­tiu d’evi­tar que pogues­sin tor­nar al poder els rebels meri­di­o­nals de la Con­fe­de­ració que van trair la Carta Magna.

Aquesta és la pri­mera vegada en la història que el tri­bu­nal més alt del país escolta un cas rela­ci­o­nat amb la Secció 3 de l’Esmena 14, un text que havia que­dat en desús després que el Congrés amnistiés en 1872 a la majo­ria de rebels con­fe­de­rats.