3.500 pàgines diàries de butlletins oficials

Com a país, tenim impor­tants for­ta­le­ses, però també grans feble­ses i avui em refe­riré a un tema que ja he trac­tat en diver­ses oca­si­ons: la burocràcia. Molts estu­dis demos­tren que en burocràcia estem cada dia pit­jor i, per això, cal seguir par­lant d’aquesta temàtica. És un pro­blema que té les seves arrels a Europa, ja que la regu­lació comu­nitària és sovint molt fei­xuga com­pa­rada amb la dels Estats Units o altres països fora de la Unió Euro­pea. Aquest embo­lic s’agreuja quan la legis­lació euro­pea es trans­posa a Espa­nya, ja que es gene­ren nor­mes molt menys efi­ci­ents que les d’altres estats de la UE. I, final­ment, quan arriba a Cata­lu­nya encara es com­plica més. Segons la CEOE, el BOE i els but­lle­tins autonòmics publi­quen cada dia una mit­jana de 3.500 pàgines, un 22% més que l’any ante­rior.

La tera­nyina burocràtica no s’atura amb la sobre­pro­ducció legis­la­tiva; con­ti­nua amb una apli­cació defec­tu­osa que pro­voca ter­mi­nis molt llargs i ele­vats cos­tos a per­so­nes i empre­ses. Hi ha un excés de pape­rassa i tràmits burocràtics lents i cos­to­sos que posen en perill el tei­xit empre­sa­rial. Com a mos­tra, fa pocs anys vàrem publi­car un estudi que con­cloïa que una part relle­vant de les empre­ses que mar­xen de Lleida ho fan per l’excés de burocràcia i len­ti­tud de l’admi­nis­tració. És un pro­blema que per­ju­dica clara­ment la com­pe­ti­ti­vi­tat. Les cau­ses del des­ga­vell són vari­a­des. N’hi ha que estan rela­ci­o­na­des amb la regu­lació: es ten­deix a regu­lar pen­sant en grans empre­ses, quan la rea­li­tat empre­sa­rial està majo­ritària­ment for­mada per peti­tes empre­ses. Recordo fa uns anys que vaig par­ti­ci­par en la pro­ducció d’una norma esta­tal d’apli­cació a totes les empre­ses i a la comissió les empre­ses esta­ven repre­sen­ta­des només per tres empre­ses de l’Ibex. A més, la falta de per­so­nes amb experiència empre­sa­rial en àmbits gover­na­men­tals i par­la­men­ta­ris agreuja la situ­ació, així com la falta d’una anàlisi cost-bene­fici en la cre­ació de nor­mes. D’altres pro­ble­mes es gene­ren en l’apli­cació de les nor­mes. És el cas de la falta de comu­ni­cació entre admi­nis­tra­ci­ons, que fa que sovint s’esti­guin dema­nant papers que ja estan en alguna admi­nis­tració. L’excés de garan­tisme i la poca con­fiança en els admi­nis­trats també per­ju­dica molt.

El país que volem hau­ria de ser un exem­ple de bona regu­lació i bona admi­nis­tració, a fi que sigui un impul­sor de l’eco­no­mia i el benes­tar. L’eco­no­mista Carme Poveda recor­dava aquests dies l’estudi que va publi­car la Cam­bra de Bar­ce­lona el 2007 en què indi­cava que una reducció de la burocràcia en un 25% tin­dria com a con­seqüència un crei­xe­ment del PIB de l’1,5%. Per tant, en aquest tema ens hi juguem molt. Vegem algu­nes pos­si­bles línies d’actu­ació. Per començar, cal un pacte de país per a la sim­pli­fi­cació burocràtica: un acord entre tots els par­tits i agents soci­als per acon­se­guir resul­tats tan­gi­bles a curt i a mitjà ter­mini. Regu­lar apre­nent de les millors pràcti­ques naci­o­nals i inter­na­ci­o­nals. Eli­mi­nació de la cita prèvia i com­promís de resol­dre tràmits en un temps rao­na­ble. Apli­car el silenci posi­tiu si l’admi­nis­tració no resol en un ter­mini pre­fi­xat. Incor­po­rar la pers­pec­tiva de la petita empresa i els autònoms a l’hora de fer les nor­mes. Digi­ta­lit­zació i inter­con­nexió de dades per evi­tar la redundància en la sol·lici­tud de docu­men­tació ja exis­tent. Desen­vo­lu­par guies clares i con­ci­ses sobre com s’ha de com­plir amb les regu­la­ci­ons, faci­li­tant la com­prensió i reduint errors. Impar­tir for­mació específica en gestió empre­sa­rial per a fun­ci­o­na­ris, gover­nants i polítics, asse­gu­rant una millor com­prensió de les neces­si­tats i rep­tes del tei­xit empre­sa­rial i social. Fer audi­to­ries periòdiques per ava­luar la neces­si­tat i eficàcia de les regu­la­ci­ons ja exis­tents i eli­mi­nar aque­lles que resul­tin inne­cessàries o redun­dants. Invo­lu­crar ciu­ta­dans i empre­ses en el procés de cre­ació de nor­ma­ti­ves per garan­tir prag­ma­tisme i ali­ne­ació amb les neces­si­tats reals de la soci­e­tat.

L’abor­datge de la tera­nyina burocràtica reque­reix una com­bi­nació d’esforços i can­vis estruc­tu­rals per alli­be­rar la soci­e­tat d’aquest embo­lic. La burocràcia pot, amb deter­mi­nació i col·labo­ració, trans­for­mar-se en una eina efi­ci­ent, en lloc d’un obs­ta­cle insal­va­ble. Els gover­nants han de veure aquest pro­blema com una gran opor­tu­ni­tat per gua­nyar-se la con­fiança de la població, ja que, sens dubte, una bona admi­nis­tració millora el país i, a més, dona vots.