Focus

Trens europeus restituiran el servei nocturn a Catalunya

Renfe va tancar el Trenhotel el 2020 per deficitari i descarta participar en el ressorgiment del ferrocarril de nit que viu el continent

Les operadores que basteixen l’oferta anuncien rutes a Barcelona, que tindria connexions internacionals a finals d’any

El BNG s’ha fet seva la lluita ciutadana per recuperar el servei que fins al 2020 unia Barcelona i Vigo de nit
Els serveis nocturns exigeixen temps per fer les feines de neteja i reposició, i Sants no hi està preparada Les companyies aèries europees hi responen amb comandes rècord d’avions als principals fabricants
El nou material que Siemens ha fet per a ÖBB inclou càpsules per dormir, individuals i per a parelles

Entre les tris­tes herències que va dei­xar la pandèmia del coro­na­vi­rus, hi ha la dis­creta mort del tren noc­turn a l’Estat espa­nyol. Amb el con­fi­na­ment i les mesu­res sanitàries, Renfe va inter­rom­pre el ser­vei del Tren­ho­tel a les poques rutes que encara ope­rava, i no l’ha tor­nat a recu­pe­rar al·legant pèrdues: d’uns 25 mili­ons d’euros el 2019. Va ser el cop de gràcia a una forma de viat­jar en tren que havia tin­gut una nota­ble oferta inte­rior i inter­na­ci­o­nal però que des de fa anys vivia un aban­do­na­ment pro­gres­siu en paral·lel a l’extensió de la xarxa d’alta velo­ci­tat.

Així doncs, el 2020 Lis­boa per­dia els ser­veis que la con­nec­ta­ven amb Madrid, d’una banda, i Hen­daia, d’una altra, les úniques con­ne­xi­ons inter­na­ci­o­nals noc­tur­nes que que­da­ven a la península. I Cata­lu­nya deia adeu al tren que sor­tia de Sants a les 20.20 h i arri­bava a Vigo a les 11.40 h.

Però men­tre que a Cata­lu­nya poques veus –cap d’ins­ti­tu­ci­o­nal– han denun­ciat l’anul·lació del ser­vei, a Galícia s’ha con­ver­tit en un tema amb una certa rellevància que ha estat pre­sent fins i tot en la dar­rera cam­pa­nya elec­to­ral. La recu­pe­ració del Tren­ho­tel a Bar­ce­lona és una lluita amb una base ciu­ta­dana que ha estat capi­ta­lit­zada des del cos­tat polític pel BNG, que l’ha por­tat al seu pro­grama, ha apro­vat moci­ons muni­ci­pals i ha lide­rat pro­tes­tes, entre les quals les que van tenir lloc simultània­ment a les esta­ci­ons de Sants i de Mon­forte, el 27 de gener pas­sat, amb escassa reper­cussió mediàtica a casa nos­tra.

L’alter­na­tiva més com­pe­ti­tiva que tenen els viat­gers del tren que volen fer aquest recor­re­gut és el TAV via Madrid, on cal can­viar d’estació, d’Atocha a Cha­martín, i con­ti­nuar el viatge fins a Galícia. O, direc­ta­ment, l’avió. “El tren noc­turn entre Bar­ce­lona i Galícia tenia molts cli­ents perquè era una manera còmoda de moure’s entre els dos ter­ri­to­ris; amb una bona gestió comer­cial no és cert que sigui un ser­vei defi­ci­tari, però Renfe ja tenia pre­vist supri­mir-lo abans de la pandèmia, que ha estat l’excusa per­fecta”, diu Joan Car­les Sal­merón, direc­tor de Ter­mi­nus Cen­tre d’Estu­dis del Trans­port, dedi­cat a la recerca i la divul­gació. “Era un ser­vei que acu­mu­lava retards impor­tants i molt freqüents en els últims temps”, es lamenta Maria Coma San­ta­su­sana, mem­bre de la junta de la PTP (asso­ci­ació per a la Pro­moció del Trans­port Públic).

Però a Renfe insis­tei­xen: “Són ser­veis que no són ren­di­bles, ni per a nosal­tres ni per a altres ope­ra­dors. Cal­dria veure si s’hi poden intro­duir ele­ments de ser­vei públic i estu­diar qui­nes rutes es podrien fer perquè tin­guin demanda, ja que l’alta velo­ci­tat ofe­reix temps de viat­ges molt com­pe­ti­tius que fan que els usu­a­ris optin pels des­plaçaments diürns”, asse­gura Anto­nio Car­mona, dele­gat de comu­ni­cació i rela­ci­ons exter­nes de Renfe Cata­lu­nya.

L’Obli­gació de Ser­vei Públic (OSP) és una figura que per­met als estats de la UE sub­ven­ci­o­nar rutes quan el mer­cat no garan­teix una mobi­li­tat ade­quada als ciu­ta­dans, ja sigui en freqüències o en preus. Cal un acord del Con­sell de Minis­tres per decla­rar una ruta OSP i que l’Estat assu­meixi el dèficit econòmic de l’ope­ra­dora. El ser­vei de Roda­lies és un exem­ple d’OSP però també hi ha rutes de mit­jana distància con­ven­ci­o­nal i d’alta velo­ci­tat que Renfe opera en aquest règim.

Així doncs, la com­pa­nyia passa la pilota al minis­tre de Trans­ports, Óscar Puente, que –nova­ment a instàncies del BGN– s’ha mos­trat dis­po­sat a estu­diar la repo­sició del ser­vei, tot i que, alhora, ha asse­nya­lat com a difi­cul­tat que Renfe no dis­posa dels trens ade­quats. I és que la com­pa­nyia, un cop va entrar a tallers el dar­rer Tren­ho­tel, es va afa­nyar a des­mun­tar els llits dels Talgo per dedi­car-los a altres ocu­pa­ci­ons o ven­dre’ls. De manera que la per­diu ja està mare­jada.

La deter­mi­nació de Renfe deixa òrfena una demanda fona­men­tada en bona part en els gallecs que van migrar a Cata­lu­nya i les seves famílies. Però sobre­tot con­trasta, d’una banda, amb la volun­tat de les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees d’impul­sar l’oferta fer­roviària perquè pugui com­pe­tir amb l’avió en tots els fronts pos­si­bles en el con­text d’una aposta per la mobi­li­tat sos­te­ni­ble; i, d’una altra, amb la rein­venció del tren noc­turn que està tenint lloc en molts països del con­ti­nent. Des de fa uns anys, les prin­ci­pals ciu­tats euro­pees tor­nen a recu­pe­rar les anti­gues con­ne­xi­ons inter­na­ci­o­nals de nit en una xarxa que creix de dins cap a fora i es fa més fron­dosa al cen­tre del con­ti­nent i que avança a la perifèria. En aquest sen­tit, Bar­ce­lona se situa com un node amb el qual les dife­rents pro­pos­tes que hi ha al mer­cat, públi­ques i pri­va­des, anun­cien que aspi­ren a con­nec­tar.

El que alguns dia­ris han bate­jat, pot­ser amb exces­siva gran­di­loqüència, com a “nova era” o “renai­xe­ment” del tren noc­turn té lloc després d’una dècada en què van estar a punt de des­a­parèixer d’Europa pel boom de com­pa­nyies aèries de baix cost, Rya­nair i Easy­jet al cap­da­vant, amb tari­fes molt econòmiques i una oferta molt àmplia, que va fer molt mal al fer­ro­car­ril en gene­ral i al noc­turn en par­ti­cu­lar.

Cal asse­nya­lar el paper trac­tor que ha tin­gut la com­pa­nyia esta­tal austríaca ÖBB, bé en soli­tari, bé en coo­pe­ració amb les també públi­ques SNCF (França), DB (Ale­ma­nya) i CFF (Suïssa), dins del con­sorci Night­jet, i amb les com­pa­nyies de Croàcia, Hon­gria, Polònia, la República Txeca, Eslovàquia i Eslovènia, en Euro­night Trains. Una fita impor­tant en aquesta tor­nada del tren noc­turn a Europa va tenir lloc el 12 de desem­bre pas­sat, quan, nou anys després de la seva des­a­pa­rició, un tren llit feia el recor­re­gut de 885 km que separa les capi­tals d’Ale­ma­nya i França en menys de cinc hores: el París-Berlín Night­jet.

De moment, la xarxa tei­xida per Night­jet no arriba a Cata­lu­nya, però això podria can­viar a finals d’aquest any si es com­plei­xen els plans de con­nec­tar Bar­ce­lona amb Viena i, d’aquí, amb altres ciu­tats.

Ini­ci­a­tiva pri­vada

Des del sec­tor pri­vat, des­ta­quen ini­ci­a­ti­ves com ara Euro­pean Slep­per, que és una com­pa­nyia belgo-neer­lan­desa fun­dada el 2021. Actu­al­ment opera una ruta entre Brus­sel·les i Berlín pas­sant per Ams­ter­dam tres cops a la set­mana i a par­tir del mes que ve pre­ve­uen allar­gar-la a Dres­den i Praga. L’objec­tiu és obrir una ruta per any i ja pre­pa­ren l’enllaç amb Esto­colm, cap al nord, i amb Bar­ce­lona, cap al sud. La ruta Ams­ter­dam-Brus­sel·les-París-Bar­ce­lona s’havia anun­ciat, en un pri­mer moment, per a finals de l’any pas­sat, però podria arri­bar a finals d’aquest any, tot i que encara no hi ha data d’inau­gu­ració. Uti­lit­zen trens de velo­ci­tat con­ven­ci­o­nal de màxim 140 km/h. Dins del pla d’acció Con­nec­tant Europa en tren, que dona suport a ini­ci­a­ti­ves trans­fron­te­re­res, la Comissió Euro­pea ha anun­ciat que donarà suport a la ruta d’Euro­pean Sle­e­per a Bar­ce­lona.

El sec­tor també és atrac­tiu per al món de les start-ups que pen­sen que hi ha mer­cat per a idees sin­gu­lars. És el cas de Mid­night Trains, fun­dada pels fran­ce­sos Adrien Aumont i Romain Payet, cre­a­dors de la pla­ta­forma de micro­me­ce­natge KissKiss­Bank­Bank, amb la intenció de començar a ope­rar a finals d’aquest any, si bé con­ti­nuen immer­sos en ron­des de finançament per poder assu­mir la gran inversió necessària, una de les bar­re­res que hi ha per entrar en el sec­tor. En el lloc web de l’empresa, s’explica l’espurna que va encen­dre la idea del negoci: “L’experiència del viat­ger que imposa l’avi­ació comer­cial està mar­cada per l’estrès i el males­tar; la velo­ci­tat que ens venen és una il·lusió: un vol d’una hora en rea­li­tat ens roba qua­tre hores del nos­tre temps, de porta a porta. Final­ment, cal recor­dar que l’avió regis­tra emis­si­ons rècord de car­boni”, asse­gu­ren. Mid­night Trains vol recu­pe­rar una idea romàntica del viatge en fer­ro­car­ril, sos­te­ni­ble i d’un cert luxe. El pla és mun­tar una xarxa que con­nec­tarà ciu­tats euro­pees que són a una distància d’entre 800 i 1.500 km de París, on Mid­night Trains des­ple­garà el seu hub fer­ro­vi­ari. La pri­mera línia seria París-Milà-Venècia. I nova­ment Bar­ce­lona figura com una de les rutes a desen­vo­lu­par.

I aquí cal fer un parèntesi, perquè també el govern francès, en un estudi sobre noves línies de tren d’equi­li­bri del ter­ri­tori (TET), que con­si­dera els ser­veis noc­turns, pre­veu exten­si­ons de trens de nit fran­ce­sos cap a Bar­ce­lona, com ara el París-Bar­ce­lona i el Metz-Estras­burg-Bar­ce­lona.

“La recent reo­ber­tura de la ruta Lió-Bar­ce­lona per part de Renfe el juliol del 2023 dona fe de la popu­la­ri­tat de Bar­ce­lona, ja que el 80% dels trens ja esta­ven reser­vats dues set­ma­nes després que s’obrís la venda. A més, els trens noc­turns repre­sen­ten una alter­na­tiva sig­ni­fi­ca­tiva als vols de curta distància per arri­bar a la ciu­tat, limi­tant la pet­jada de car­boni dels viat­gers i estal­vi­ant al mateix temps una nit d’hotel. Com que Bar­ce­lona està força allu­nyada dels països no fron­te­rers, els trens noc­turns ofe­rei­xen un avan­tatge com­pe­ti­tiu als viat­gers dis­po­sats a expe­ri­men­tar l’ano­me­nat slow tra­vel”, explica Valen­tine Camu­sot, direc­tora gene­ral per a Europa de Rail Europe, empresa proveïdora de bit­llets de tren al con­ti­nent. Camu­sot fa referència a la ruta de TAV entre Bar­ce­lona i Lió, inau­gu­rada el 13 de juliol pas­sat, i asse­nyala que és la pri­mera aven­tura inter­na­ci­o­nal en soli­tari de Renfe després de tren­car amb SNCF. Renfe aspira a allar­gar la ruta fins a París, però en alta velo­ci­tat diürna.

Hi ha demanda

Tor­nant al tren noc­turn, l’oferta està crei­xent, però què passa amb la demanda?

Maria Coma (PTP), que és una ena­mo­rada d’aquesta forma de viat­jar, indica: “Tot i que no en que­din al ter­ri­tori espa­nyol, sí que hi ha dos trens noc­turns a la Cata­lu­nya del Nord: la Tor de Que­rol-París i Cer­vera de la Marenda-París. Ens agrada dir que el tra­jecte en tren de nit dura només una hora: mitja per ador­mir-se i mitja per des­per­tar-se, i els uti­lit­zem no només per reduir emis­si­ons i per veure els magnífics pai­sat­ges des de la fines­tra, sinó també perquè ens per­me­ten arri­bar a la des­ti­nació d’hora al matí i assis­tir a reu­ni­ons a pri­mera hora, i perquè molts cops ens estal­vien una nit d’hotel (arri­bem d’hora i mar­xem tard del lloc on anem)”, explica.

“La demanda està pels núvols tant del viat­ger de lleure com del de nego­cis, i no és una moda”, etziba Camu­sot. En aquest sen­tit, una enquesta de l’ins­ti­tut d’estu­dis de mer­cats You­gov del 2021 sobre la poten­cial subs­ti­tució de l’avió pel tren revela un ampli suport si es donen les con­di­ci­ons d’oferta i preus ade­quats: un 69% dels euro­peus, i un 79% dels espa­nyols, esta­rien dis­po­sats a uti­lit­zar trens per viat­jar de nit. D’acord amb aques­tes dades, Back-on-track, una xarxa euro­pea de suport al tren noc­turn inter­fron­te­rer, estima que els trens-llit podrien robar a l’avió un 32% dels seus pas­sat­gers.

“La demanda hi és i seria fàcil que tornés el tren. Només cal veure la quan­ti­tat de gent que agafa el bus noc­turn a l’estació del Nord de Bar­ce­lona. Molts es pas­sa­rien al tren amb un bon ser­vei i preu”, afirma Sal­merón. Des del punt de vista de l’eficiència energètica i la reducció d’emis­si­ons, està molt bé res­tar cli­ents a la car­re­tera, però el gran rival és el trans­port aeri, que en ter­mes de per­sona i quilòmetre és el mitjà que més CO2 emet.

En tra­jec­tes de fins a 500 km, el tren d’alta velo­ci­tat és un gran com­pe­ti­dor per a l’avió. Només cal obser­var què ha pas­sat en el tra­jecte entre Bar­ce­lona i Madrid, de 506 km, que es fan en unes dues hores i mitja. Des de l’entrada en fun­ci­o­na­ment del TAV –el 20 de febrer del 2008– i, espe­ci­al­ment, des de la fi del mono­poli i la incor­po­ració a la ruta d’altres ope­ra­do­res, els viat­gers han migrat de l’avió, aban­do­nant el mític pont aeri, al tren.

Més enllà d’aquesta distància, la pugna entre l’avió i l’alta velo­ci­tat fer­roviària ja és més dis­pu­tada i és quan hi pot entrar a com­pe­tir el tren noc­turn, com una oferta més: “Ente­nem que l’alta velo­ci­tat i el tren noc­turn són dos mer­cats: un tra­jecte Bar­ce­lona-Sevi­lla, per exem­ple, s’hau­ria de poder fer tant de dia en alta velo­ci­tat com de nit; la com­petència interna dins d’una mateixa com­pa­nyia no ens sem­bla un pro­blema”, diu Maria Coma.

Estal­viar-se l’hotel

No cal ser un viat­ger cons­ci­en­ciat amb l’emergència climàtica per incli­nar-se pel tren de nit, és també una qüestió de ges­ti­o­nar el temps de manera efi­ci­ent. Sobre el paper, viat­jar men­tre hom dorm és més intel·ligent que fer-ho des­pert. També és més econòmic, ja que no s’ha de pagar una nit d’hotel, com asse­nya­lava Coma.

La distància a recórrer i la potència del tren adme­ten mol­tes com­bi­na­ci­ons per fer atrac­tiu el tren noc­turn. Back-on-Track les ha estu­diat totes. Els trens con­ven­ci­o­nals de velo­ci­tat comer­cial mit­jana de 125 km/h podrien com­pe­tir amb l’avió en distàncies de fins a 1.500 km, més o menys els que hi ha entre Lis­boa i París; una mica més si el tren arriba als 150 km/h. Però la tec­no­lo­gia del trans­port comença a ampliar horit­zons i ja és pos­si­ble viat­jar i dor­mir men­tre el tren es mou a més de 200 km/h. Ales­ho­res el tren noc­turn pot der­ro­tar l’avió en rutes de fins a 2.700 km. ÖBB, l’ope­ra­dora austríaca, està acom­pa­nyant el des­ple­ga­ment de la seva xarxa de rutes amb impor­tants coman­des de trens a Sie­mens Mobi­lity. Els nous trens són sin­gu­lar­ment lleu­gers, silen­ci­o­sos, i poden asso­lir velo­ci­tats d’entre 200 i 230 km/h i tenen totes les como­di­tats per a viat­gers que pas­sen bona part del tra­jecte dor­mint i han d’arri­bar des­can­sats a la des­ti­nació. La rein­venció del tren noc­turn implica seduir públic que ara opta per altres mit­jans, espe­ci­al­ment el viat­ger de nego­cis, i fer obli­dar l’antiga imatge dels trens llit, que van aca­bar sent llocs bruts i on pren­dre un bon esmor­zar abans d’arri­bar a la des­ti­nació era difícil. Els trens de Night­jet estan equi­pats per ofe­rir dife­rents cate­go­ries de con­fort: des de la més econòmica, que són els seients incli­na­bles en com­par­ti­ments per a sis per­so­nes, les lli­te­res en cabi­nes de 4 a 6 per­so­nes i els com­par­ti­ments pri­vats. Els nous trens també ofe­rei­xen l’opció de llits indi­vi­du­als o per a pare­lles en càpsu­les, una oferta sin­gu­lar que pot aju­dar a convèncer els viat­gers que valo­ren la pri­va­ci­tat.

Però, si tan espe­rançador és el futur del tren per viat­jar per Europa, per què les com­pa­nyies aèries estan fent com­pres mas­si­ves d’aero­naus i tren­cant rècords comer­ci­als? El maig del 2023, Rya­nair va anun­ciar un acord amb Boeing per valor de 40.000 mili­ons d’euros per adqui­rir 300 avi­ons del model 737 Max, que s’hau­ran de lliu­rar entre el 2027 i el 2033. Men­tres­tant, el fabri­cant euro­peu Air­bus no té prou tre­ba­lla­dors per com­plir amb la volu­mi­nosa car­tera de coman­des de com­pa­nyies com ara Luft­hansa, Easy­jet i Turkish Air­li­nes, sovint per volar rutes de radi curt o mitjà. Fora del con­ti­nent, al juny els va arri­bar un encàrrec de 500 avi­ons per part de la com­pa­nyia índia IndiGo.

Aquesta és la res­posta de la indústria de l’avi­ació comer­cial als que defen­sen un futur del trans­port sobre rails. I és que mal­grat que el renai­xe­ment del tren noc­turn a Europa és una evidència, també ho és que té grans bar­re­res perquè la com­petència amb l’avió sigui creïble. A finals del 2023, un grup de minis­tres, euro­di­pu­tats i asso­ci­a­ci­ons euro­peus van adreçar una carta a la pre­si­denta de la Comissió Euro­pea, Ursula von der Leyen, per dema­nar una acció deci­dida en favor del tren noc­turn i deta­lla­ven alguns dels obs­ta­cles que pre­senta: ele­va­des tari­fes d’accés a les vies, ris­cos finan­cers d’inver­tir en mate­rial rodant, bar­re­res tècni­ques entre estats mem­bres, falta de coor­di­nació ade­quada dels hora­ris entre els estats mem­bres i la falta de segu­re­tat a llarg ter­mini en l’accés a les vies, en forma d’acords marc, i la falta de pla­ta­for­mes de reser­ves inte­grals.

En relació amb això, San­ti­ago Mon­tero, engi­nyer i premi Miquel Biada i Bunyol 2020-21 pel lli­bre Idees per a la tran­sició fer­roviària a Cata­lu­nya, escrit amb Car­les Via­der, veu incom­pa­ti­ble un crei­xe­ment de l’oferta noc­turna en els nivells que es plan­teja amb la infra­es­truc­tura ins­tal·lada, que pre­senta molts colls d’ampo­lla. A tall d’exem­ple, i en relació amb la volun­tat d’algu­nes ope­ra­do­res de con­nec­tar ser­veis de nit amb Bar­ce­lona a finals d’aquest any, Mon­tero explica que els trens noc­turns un cop arri­ben a la des­ti­nació i abans de tor­nar a sor­tir neces­si­ten efec­tuar tre­balls de man­te­ni­ment, apro­vi­si­o­na­ment d’ali­ments i de neteja supe­ri­ors als d’un tren diürn, i ni Sants ni la Sagrera dis­po­sen d’espais per fer aques­tes tas­ques. Avui dia els trens d’alta velo­ci­tat són sot­me­sos a una neteja ràpida a Bar­ce­lona, perquè esti­gui el mínim temps pos­si­ble atu­rat a les vies, i es deixa el man­te­ni­ment més a consciència a Madrid, on hi ha més espai. “En un futur també es podrà fer a la Sagrera per als trens pro­ce­dents de la resta d’Espa­nya, però no s’ha pre­vist un lloc simi­lar en sen­tit con­trari, per als trens pro­ce­dents d’Europa”, adver­teix Mon­tero. “Perquè vin­guin trens noc­turns d’altres com­pa­nyies a Cata­lu­nya també hi ha un pro­blema: Adif sol posar pro­ble­mes a aques­tes coses”, hi afe­geix Sal­merón. Cal pen­sar que la pro­pietària de la infra­es­truc­tura viària sol fer tas­ques de man­te­ni­ment de les vies de nit, però això no hau­ria de ser un gran pro­blema si l’acti­tud fos maxi­mit­zar l’ús d’unes ins­tal·laci­ons en hores menys freqüenta­des. Però, en absència d’una pre­dis­po­sició d’Adif, hi hau­ria d’haver direc­trius clares del govern espa­nyol en aquest sen­tit. Hi ha l’exem­ple de l’exe­cu­tiu fede­ral de Bèlgica, que, per enco­rat­jar el tren de nit, ha acor­dat que boni­fi­carà els cos­tos d’accés a la infra­es­truc­tura i d’ener­gia a tots els trens noc­turns que sur­tin de ter­ri­tori belga o hi arri­bin.

També és cert que les con­ne­xi­ons inter­na­ci­o­nals noc­tur­nes aju­da­rien a sufra­gar el túnel del Pertús, que té nivells d’ocu­pació molt bai­xos.

Una altra palanca que poden acti­var les admi­nis­tra­ci­ons és la de la fis­ca­li­tat. Cal pen­sar que cada estat mem­bre de la UE té un IVA dife­rent per als bit­llets de tren (vegeu gràfic de la pàgina 26). Hi ha molts països on el tipus que s’aplica és zero, però a l’Estat espa­nyol és del 10%. Back-on-track cal­cula que posant l’IVA al 0% i reduint les tari­fes de l’accés a les vies, el cost de viat­jar de nit en fer­ro­car­ril per Europa es redui­ria en un 20%. Seria una manera d’esti­mu­lar la demanda.

D’altra banda, hi ha la bata­lla que té lloc en el si de la UE per aug­men­tar la pressió fis­cal sobre l’avi­ació comer­cial, que es bene­fi­cia de con­di­ci­ons favo­ra­bles que no incen­ti­ven pre­ci­sa­ment la sos­te­ni­bi­li­tat. La pro­posta és tocar l’IVA dels bit­llets en el sen­tit con­trari al del tren i posar una taxa al que­rosè i impos­tos ambi­en­tals: “Cal una trans­for­mació pro­funda de la fis­ca­li­tat en l’avi­ació: el fet que el que­rosè esti­gui lliure d’impos­tos, per exem­ple, no té sen­tit en el con­text actual de crisi climàtica”, subrat­lla Maria Coma. Per la seva banda, San­ti­ago Mon­tero també pensa que el preu dels bit­llets d’avió ha d’incor­po­rar els cos­tos de con­ta­mi­nar, però és escèptic sobre el fet que això faci reduir la demanda de les com­pa­nyies aèries: “És la gran para­doxa, que en un con­text de pujada dels preus dels vols com el que ja hem tin­gut, la demanda també hagi cres­cut; és tan inelàstica que costa d’enten­dre”, diu Mon­tero.

En aquest con­text, s’entén millor que França hagi tirat pel dret pro­hi­bint, des de maig del 2023, els vols de radi curt­s­em­pre que exis­teixi una oferta fer­roviària de menys de dues hores i mitja. A la pràctica, té un efecte molt limi­tat, però marca un camí que mol­tes admi­nis­tra­ci­ons han anun­ciat que volen seguir.

Un altre ele­ment que suposa una gran bar­rera és la com­pra de mate­rial rodant, per la inversió total i el risc finan­cer. Back-on-Track ja ha fet els seus càlculs par­ti­cu­lars: a par­tir d’una demanda esti­mada de 362.000 pas­sat­ges addi­ci­o­nals cada any (250.000 per a trens d’almenys 200 km/h de velo­ci­tat i 112.000, per als de 270 km/h); l’oferta necessària seria de 2.066 i 488 trens res­pec­ti­va­ment de cada classe, que repre­sen­ten una fac­tura total de 97.000 mili­ons d’euros, una xifra astronòmica.

Almenys, el càlcul de la pla­ta­forma que defensa el tren de nit, té el valor de dimen­si­o­nar l’enorme esforç inver­sor que cal­dria fer i evi­den­cia que només amb el suport públic molt deci­dit de la UE serà pos­si­ble bas­tir mínima­ment una oferta creïble.

A més a més, en l’hipotètic cas que hi hagi pre­dis­po­sició a mobi­lit­zar aquests recur­sos, sor­geix un altre inter­ro­gant: ¿tenen capa­ci­tat de res­posta els fabri­cants de trens (Als­tom, Talgo, CAF, Sie­mens o Bom­bar­dier)? San­ti­ago Mon­tero pre­veu una dura pugna entre els fabri­cants d’avi­ons, amb coman­des per als pròxims anys, i els dels trens per tenir un tracte pre­fe­ren­cial de la indústria auxi­liar, que sovint pro­du­eix com­po­nents per als dos sec­tors i té cli­ents en avi­ació i fer­ro­car­ril. Si s’arriba a des­ple­gar aquest esce­nari, “tinc clar que pri­o­rit­za­ran els pro­duc­tors d’aero­naus, que paguen millor”, afirma.

Un altre tema, que no és menor, és la comer­ci­a­lit­zació dels bit­llets de tren: “Al fer­ro­car­ril li cal una bona xarxa comer­cial, a la gent encara li costa com­prar els tiquets de tren i això no pot ser”, es lamenta Joan Car­les Sal­merón, que, no obs­tant això, cele­bra l’apa­rició de pla­ta­for­mes digi­tals que inten­ten aglu­ti­nar l’oferta, mal­grat que és difícil encara ofe­rir viat­ges com­bi­nats i donar una solució de mobi­li­tat inte­gral a l’usu­ari.

Rail Europe és una empresa de tec­no­lo­gia de viat­ges que mira de millo­rar l’experiència dels usu­a­ris, ja siguin par­ti­cu­lars o empre­ses: “Estem con­vençuts que el canvi modal s’ha de fona­men­tar en la tec­no­lo­gia i la inno­vació; una experiència de pri­mera classe en la com­pra de bit­llets faci­li­tarà el canvi al fer­ro­car­ril”, diu Valen­tine Camu­sot, direc­tora gene­ral de l’empresa per a Europa. L’apa­rició de com­petència en seg­ments com el tren noc­turn fa encara més neces­sari el paper que puguin tenir aques­tes pla­ta­for­mes en la pro­moció i la fixació de preus.

En rea­li­tat, es tracta d’un camí que les com­pa­nyies aèries i els proveïdors tec­nològics ja fa temps que han recor­re­gut, però que al fer­ro­car­ril li costa molt més obrir.

L’excusa de l’alta velocitat
PTP ha denunciat la desaparició en una dècada dels serveis de llarg recorregut que sortien de l’estació de França de Barcelona, alguns de nit, amb l’excusa de l’arribada del TAV. Tanmateix, bona part de les rutes no tenen una alternativa en alta velocitat, de manera que només es poden fer per carretera o en avió. L’associació proposa onze destinacions des de Barcelona en tren nocturn que es poden fer entre vuit i catorze hores.

LES FRASES

Cal una transformació profunda de la fiscalitat de l’aviació: el fet que el querosè estigui lliure d’impostos no té sentit en crisi climàtica
Maria Coma Santasusana
membre de la junta de PTP
La demanda hi és. Només cal veure quanta gent agafa el bus nocturn a l’estació del Nord. Molts es passarien al tren amb bon servei i preu
Joan Carles Salmerón
director de Terminus
És la gran paradoxa: que, en un context de pujada dels preus dels vols, la demanda hagi crescut. És tan elàstica que costa d’entendre
Santiago Montero
Enginyer i expert en el ferrocarril
Una experiència de primera classe en la compra de bitllets facilitarà el canvi modal, que s’ha de fonamentar en la tecnologia i la innovació
Valentine Camusot
directora general europa de Rail Europe
2%
d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle dels avions.
És la dada que utilitzen les companyies aèries per empetitir l’impacte, però l’aviació civil és responsable del 13,4% del transport en contraposició al 0,4% dels trens. I les emissions per viatger i km són 28 cops superiors.
2020
Liberalització del tren de passatgers.
Tot va començar el 14 de desembre d’aquell any.
10%
IVA del transport públic a l’Estat. Brussel·les ha estudiat l’eliminació de l’impost en els trajectes internacionals.

Una cooperativa gal·la oferirà servei de tren diürn i nocturn

Railcoop es presenta com la primera cooperativa francesa dedicada al desenvolupament del ferrocarril. És una iniciativa de particulars –té prop de 15.000 socis– que es va posar en marxa el 2019 per implicar els ciutadans en la lluita per una mobilitat sostenible i la recuperació de serveis i estacions que la companyia estatal SNCF ha anat abandonant. El primer objectiu ha estat des de l’inici la ruta Bordeus-Lió, que finalment entrarà en servei entre setembre i novembre d’aquest any. Per aquest fi, han d’aconseguir el finançament per comprar el tren que farà el servei i condicionar-lo.

L’obtenció de recursos ha estat una de les principals dificultats amb què s’ha trobat la cooperativa i l’ha posat contra les cordes en alguna ocasió. En l’assemblea de socis de l’octubre passat, una majoria va acceptar obrir negociacions amb el fons d’inversió espanyol Serena Partners per a la seva participació en el projecte.

Però l’ambició de Railcoop no queda aquí i té en el punt de mira altres rutes que no passen per la capital i que milloren la comunicació del territori, en concret, Annecy-Marsella, Lille-Nantes, Massy-Brest, Brest-Bordeus, Le Croisic-Bâle i Estrasburg-Clarmont d’Alvèrnia. El compromís de Railcoop és desenvolupar també el tren nocturn però veuen com un factor limitant que no hi hagi material disponible per llançar aquesta oferta i asseguren que han contactat amb fabricants de fora de França.

Des de PTP s’aplaudeix la iniciativa de la cooperativa francesa, tot i que pensen que “l’Estat hauria de cobrir qualsevol servei ferroviari que tingui demanda i sentit (com la línia Bordeus-Lió)”. L’associació segueix de prop la proposta perquè simpatitzen amb “el component trencador del centralisme i vertebrador del territori que té el seu projecte”, afirma Maria Coma, que no descarta que aquest model es pugui importar a Catalunya.

L’aviació aposta pel SAF i demana inversió pública

El combustible sostenible, basat en la transformació de residus orgànics, exigeix suport per produir-lo a gran escala
Francesc Muñoz Dorado

Prohibir els vols de radi curt o augmentar la fiscalitat de l’avió per aconseguir un canvi modal a favor del tren no aconseguirà els efectes desitjats d’una mobilitat sostenible, tal com ho veu el sector de l’aviació comercial: “No seria millor descarbonitzar els avions?,” pregunta retòricament Franc Sanmartí, director de sostenibilitat de Vueling. La companyia catalana treballa des de fa temps dins el grup IAG (British Airlines, Iberia i Aer Lingus), al qual pertany, per aconseguir les zero emissions netes de CO2 el 2050, amb un pas intermedi de reducció del 20% el 2030, objectius que finalment s’ha fet seus el sector de l’aviació comercial a tot el món.

Tenen tres línies d’actuació bàsiques. En primer lloc, prioritzar les aeronaus eficients, que en el cas de Vueling es tracta d’apostar pels avions de nova generació, que ha aconseguit reduir el consum de combustible. En segon lloc, planificar els vols perquè siguin tan directes com sigui possible; en aquest sentit, Sanmartín explica que Vueling i Enaire, el gestor espanyol de navegació aèria, han treballat per trobar solucions digitals, optimitzar les rutes i reduir així un 10% les emissions; també han eliminat la documentació en paper i han alleugerit el material dels carros de cabina i dels seients dels passatgers: “Sumant-ho tot, són moltes tones de pes que redueixen el consum de combustible”, diu el responsable de sostenibilitat de Vueling. Ara bé, la mesura estrella és el SAF (sigla de “combustible per a l’aviació sostenible” en anglès). Sanmartí assegura que l’estadi final és aconseguir un combustible neutre en emissions, si bé és un escenari que exigeix molts canvis a tota la cadena de valor del sector i molta inversió. De moment el SAF és una alternativa entre tres i cinc vegades més cara que el querosè: “En el llarg termini, el SAF serà més econòmic que el combustible actual i volar continuarà sent assequible, el problema és el mitjà termini”, reconeix. Per això, la indústria aeronàutica demana a les administracions que s’incentivi la producció de SAF amb ajudes a la inversió en plantes. “Produir SAF és una oportunitat per a Catalunya en quatre aspectes: l’eliminació de residus (que s’utilitzen com a matèria primera per fer SAF), la independència energètica, la generació de riquesa (uns 10.640 milions al PIB, calcula PWC) i la creació de llocs de treball (41.619).”

De moment, Vueling ha aplicat les tres mesures en un vol entre Barcelona i Lió i assegura que ha reduït en un 72% les emissions. Més enllà de la prova pilot, al conjunt de la flota encara es crema bàsicament querosè però el barregen amb SAF en quantitats molt petites. Volen que el 2030 sigui el 10%, una mica per sobre del 6% que demana la UE.

L’alternativa sintètica
Ni l’aviació elèctrica ni la basada en l’hidrogen té de moment crèdit en el sector aeronàutic, que s’ho juga tot en el combustible sostenible. La idea és utilitzar matèria primera orgànica que no competeixi amb l’alimentació humana ni hi hagi ús d’aigua potable. Per això es treballa amb residus urbans, forestals o agrícoles. Hi ha experiències amb el pinyol de les olives, per exemple. Però la producció és molt baixa i cal molta inversió per escalar i madurar la tecnologia. A favor té que els avions actuals el poden utilitzar sense fer-hi adaptacions. El SAF sintètic és la garantia de zero emissions. Es tracta de capturar carboni de l’aire i hidrogen de l’aigua gràcies a energia renovable.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.