Els desafiaments característics dels executius

El temps, aquesta enti­tat immu­ta­ble i cons­tant, sem­bla des­a­parèixer en ins­tants que ano­me­nem màgics. Són moments en què la urgència i l’angoixa es dilu­ei­xen, i tot flu­eix en una har­mo­nia ines­pe­rada. Per als exe­cu­tius, aquests moments de sus­pensió de la rea­li­tat són tan rars com valu­o­sos.

Els grans plans de futur, tant per­so­nals com a empre­sa­ri­als, ens man­te­nen ocu­pats i enfo­cats. Però hi ha moments en què el temps sem­bla tor­nar abrup­ta­ment a la nos­tra consciència, i ens sen­tim acla­pa­rats, amb la síndrome de bur­nout o la síndrome FOMO per posar-ne alguns exem­ples.

Neces­si­tem vies d’esca­pa­ment, estratègies per bre­gar amb el nos­tre dia a dia, per afron­tar els pro­pers dies. I això no només s’aplica a l’àmbit empre­sa­rial sinó també al per­so­nal. Un estudi recent del Grup Adecco per a per­fils de Top-Mana­ge­ment & Exe­cu­tive ha reve­lat una pre­o­cu­pant rea­li­tat a l’àmbit labo­ral espa­nyol on una gran pro­porció de direc­tius espa­nyols ignora les mesu­res de pre­venció en salut men­tal per a ell i per als seus equips.

L’estudi ha evi­den­ciat una bretxa con­si­de­ra­ble entre la per­cepció dels direc­tius sobre la salut men­tal i les pràcti­ques reals. Tot i que la mei­tat dels direc­tius es con­si­dera men­tal­ment salu­da­ble, un 36,94% adme­ten expe­ri­men­tar fluc­tu­a­ci­ons emo­ci­o­nals, espe­ci­al­ment durant períodes d’alta càrrega de tre­ball, un 3,10% reco­neix l’empit­jo­ra­ment del seu estat men­tal després de la pandèmia per no citar l’ansi­e­tat que pro­du­eix viure en una contínua incer­tesa amb un obli­gat apre­nen­tatge con­tinu on mol­tes dels con­cep­tes no els inte­ri­o­rit­zem al ritme que passa. L’auge de la intel·ligència arti­fi­cial, la blockc­hain, IoT i com aques­tes poden trans­for­mar el nos­tre negoci, no són ingre­di­ents fàcils de pair en un pri­mer moment.

Què podem fer per enfron­tar aquests des­a­fi­a­ments? Com podem tro­bar un equi­li­bri entre la atra­fe­gada vida pro­fes­si­o­nal i tenir pau a nivell per­so­nal? La res­posta no és sen­zi­lla, però es pot arri­bar a l’equi­li­bri.

Der­ro­car la creença que anar a teràpia no és només per a per­so­nes amb pro­ble­mes men­tals greus. Anar a ses­si­ons de coac­hing/men­to­ring pot ser una eina valu­osa per al direc­tiu que bus­qui més benes­tar emo­ci­o­nal. En alguns casos, aques­tes ses­si­ons poden ser conduïdes fins i tot per alts direc­tius ente­nent per­fec­ta­ment la situ­ació en què l’empre­sari pugui tenir. És pos­si­ble acom­pa­nyar en els pro­ces­sos estratègics de l’empresa tenint en compte la intel·ligència emo­ci­o­nal.

No sem­pre és fàcil obrir-se als altres sobre les nos­tres llui­tes inter­nes, però sovint des­co­brim que els nos­tres col·legues estan pas­sant per situ­a­ci­ons sem­blants. La sen­sació de sole­dat de l’exe­cu­tiu pot ser alleu­jada per aquesta entesa. I no es tracta només de tenir una forta men­ta­li­tat empre­sa­rial, sinó de tenir una men­ta­li­tat equi­li­brada i cons­ci­ent. Això vol dir ser con­seqüent amb les nos­tres emo­ci­ons i enten­dre com afec­ten el nos­tre com­por­ta­ment i deci­si­ons.

En dar­rer terme, tro­bar un equi­li­bri entre la nos­tra vida pro­fes­si­o­nal i per­so­nal és vital per lide­rar una vida d’èxit i satis­facció. Sovint tro­bem que els nos­tres dies més atra­fe­gats no ens dei­xen gai­res records, com si el temps hagués pas­sat sense dei­xar empremta i s’hagués per­dut per sem­pre.

Tre­ba­llar en el nos­tre benes­tar emo­ci­o­nal i apren­dre estratègies per recu­pe­rar el con­trol del nos­tre temps i les nos­tres vides no és una assig­na­tura que cal­gui apro­var a mar­xes forçades, hau­ria de ser una assig­na­tura obli­gatòria. En última instància, la pel·lícula de la nos­tra vida es roda al nos­tre cap, i depèn de nosal­tres fer-la una obra mes­tra.