A més de 220 persones a través del nostre centre especial de treball, en àrees com ara el rentat de cotxes, els serveis de jardinera, neteja d’empreses o en l’àmbit de la restauració al restaurant de La Rosaleda. Els fem un acompanyament perquè trobin una oportunitat de treball a través dels nostres itineraris i en funció de la voluntat i la competència de cadascuna. És una opció per a les persones amb menys possibilitats d’accedir a un treball ordinari. A part de l’ocupació directa que donem, també fem acompanyament a 40 persones que treballen a l’empresa ordinària i que prèviament han passat per la nostra formació i pel nostre procés d’itineraris.

Intentem detectar com els nostres perfils poden encaixar en les empreses i els proporcionem persones que poden fer una feina adaptada a les seves condicions. Les empreses les contracten i nosaltres hi fem un suport, perquè aquest treballador necessita no només ajut per adquirir competències professionals, sinó també un acompanyament social. Som facilitadors i continuem donant suport al treballador un cop és a dintre d’una empresa.

D’entrada, tenen un reconeixement oficial de discapacitat, però poden entrar en un entorn de mercat de treball protegit. Són perfils tremendament diversos. En general, cal treballar molt les seves habilitats i rutines per inculcar-los, per exemple, que arribin a l’hora al seu lloc de feina o que es relacionin bé amb els companys. Creiem molt en el procés d’aquestes persones perquè, al cap i a la fi, tots tenim les nostres pròpies mancances i virtuts.

Jo diria que sí. Nosaltres estem molt arrelats al territori. Treballem braç a braç amb el teixit empresarial i participem en els fòrums i les agrupacions empresarials. L’aposta de les empreses per col·laborar és clara, tot i que aquesta responsabilitat no els toca al cent per cent. No sé fins a quin punt són les empreses les que han de solucionar determinats aspectes socials. Però és cert que ens obren les portes més enllà del 2% a què estan obligades les empreses de més de 50 treballadors. Tenen una mirada col·laboradora, però la responsabilitat és de tots.

Crec que és un model avançat que creu en la possibilitat d’aquestes persones. Hi ha més de 200 entitats solvents com la nostra repartides per tot el territori que han fet una aposta important per atendre les persones amb discapacitat.

Se senten realitzades, perquè poden demostrar que serveixen per a allò i que aporten un valor a la societat. A més, més enllà dels ingressos que els proporciona, els suposa un benefici quant a les relacions socials. Moltes tenen un entorn social limitat al nucli familiar. La feina els fa visibles cap als seus companys i cap als clients. Per exemple, algú que fa o serveix un cafè pot veure la satisfacció del client. D’aquesta manera, el treball esdevé un mitjà de socialització.