Senzillament, que no ens representa cap partit i som gent del poble que volem treballar per al poble i, en el nostre cas, tornar a donar el valor que Llívia havia tingut en el passat. Som un municipi petit i només volem treballar per al poble i ja està.

Un grup d’electors és un col·lectiu de gent que s’agrupa per formar un equip per conduir un govern. Ens diferencia de l’altre grup el diferent tarannà d’uns i altres.

Nosaltres ens vam presentar amb la idea d’afrontar la situació en què es troba el municipi de Llívia des de fa gairebé un any, d’endreçar-lo, i teníem idees de futur per retornar la importància que Llívia havia tingut com a enclavament del Pirineu i que s’ha deixat perdre.

Llívia havia estat un municipi pioner a la Cerdanya i volem que continuï sent un referent al Pirineu i, a més, sent un enclavament.

Rebem un tracte correcte, però no se’ns crida a participar. Ells tenen majoria absoluta i ens ho trobem tot fet.

Ens toca marcar l’equip de govern. Però poca cosa podem fer. Només veure què fan i si ho fan bé o malament, i donar la nostra opinió. Al final, són els que tallen el bacallà.

Estem a l’oposició, ells tenen majoria absoluta. El nostre programa va en la línia de la promoció turística per donar a Llívia la importància perduda i també de la promoció d’habitatge sostenible i social i de fer inversions importants al municipi. Eren els tres punts bàsics del nostre programa. Però estem a l’oposició i són poques les coses per les quals podem lluitar.

Proposàvem reorganitzar i rehabilitar la zona del Trot; també volíem reivindicar les ruïnes i el fòrum de Llívia que hi ha darrere de l’ajuntament i explicar tots els aspectes dels fets històrics i tots els atractius que té el poble i, a més, promocionar l’habitatge social.

Tant el nou com el provinent de la rehabilitació.

Llívia pateix com la resta de municipis la problemàtica dels preus de lloguer elevats i la falta d’habitatge. Cal treballar per fer habitatges de lloguer social, sobretot lligats a la rehabilitació de tota una zona, i ajudar així les persones a iniciar el seu projecte de vida, tant la gent d’aquí que es vol emancipar com la gent de fora.

És un municipi turístic que viu del turisme majoritàriament. La gran font de riquesa és la neu, però Llívia i la Cerdanya estan obertes tot l’any. Cal buscar un turisme que permeti viure tots els mesos de l’any. A l’agost i al pont de la Puríssima, i en altres ponts puntuals, hi ha molta gent, però perquè les persones puguin quedar-s’hi i tenir sous dignes hem de buscar una manera de potenciar el municipi tots els mesos de l’any. Ara, quan s’acabi Setmana Santa, venen tres mesos que són els més fluixos, però són també els més macos a la comarca. Per això, cal potenciar l’activitat perquè la gent conegui Llívia i es desplaci cap a Llívia.

Calia estudiar la viabilitat de les termes, perquè era una despesa molt alta per a l’Ajuntament, però hi ha moltes maneres de promocionar el municipi.

Primerament, l’equip de govern va dir que faria una auditoria que encara no s’ha fet. Ens hauria servit per saber com estaven els números i cap on podem dirigir el municipi i, si més no, picar a diverses portes per buscar diners i actuar. No pot ser que no hi hagi inversió en turisme, cultura… S’ha de revertir la situació d’una manera o altra, no podem estar dos o tres anys parats sense fer promoció.

Només ens diuen que no hi ha diners, que la cosa està molt malament, però insisteixo: Llívia és un poble turístic, som molta gent que vivim del turisme. Aquesta tardor no ha plogut i s’ha notat molt la frenada del turisme. La situació s’ha mantingut a l’hivern. Som al febrer i hi ha hagut una baixada molt forta, i ho noten els hotels, restaurants i comerços. Aquesta situació s’ha de revertir. No podem esperar que la gent vingui per si mateixa, s’ha de promocionar el municipi.