Volíem singularitzar-nos com a plataforma, que la 080 no fos només per donar a conèixer i visibilitzar les marques de moda que operen a Catalunya, sinó aprofitar la visibilitat que té un esdeveniment d’aquesta magnitud per fer d’altaveu d’aquells valors que considerem imprescindibles per a la societat que volem: la sostenibilitat, que és el tema que ens ocupa, però també el feminisme. L’octubre del 2022 vam començar treballant de manera específica l’eix de la sostenibilitat; per això ens vam coordinar amb l’Agència de Residus i vam tirar endavant el projecte 080 Reborn, una desfilada de roba de segona mà.

Ens semblava important que sent com és la indústria tèxtil la segona més contaminant del món poguéssim aprofitar l’altaveu de la 080 per llançar un missatge a la ciutadania a favor de la reutilització. La primera 080 Reborn va ser una desfilada de roba de segona mà, agafant peces de diferents botigues de segona mà, que cada dia n’hi ha més, i d’entitats que es dediquen a la reutilització de la roba, que era la manera de donar-li un impuls. Penso que ho hem aconseguit.

Crec que sí. Per un costat, tenim totes aquelles entitats que de fa molts anys es dediquen a la recollida i reutilització de la roba, que ens van dir que estaven molt contentes de veure com la roba de segona mà pujava fins i tot a una passarel·la en una desfilada de primer nivell, perquè aquí a casa nostra el consumidor d’aquests producte, al contrari que en altres països, encara és molt reduït. Hi ha països on vestir de segona mà és cool i en canvi aquí, si et compres alguna cosa de segona mà, és com si no tinguessis diners. I el discurs ha de ser: hem de jugar amb les dues coses i la gent ha de percebre que anar de segona mà també és cool.

Sí, i tenim la percepció que ha marcat un punt d’inflexió. Fins i tot ens va arribar de la Xina la petició d’un distribuïdor que ens volia comprar la col·lecció de denim (texà) de la segona edició de la 080 Reborn, la de l’octubre del 2023: creacions pròpies fetes per dissenyadors nostres amb trossos de roba texana reciclada, comprada a diferents entitats. Aquesta iniciativa, que nosaltres vam fer amb l’enfocament local, al ser pionera, ha tingut molt ressò internacional. Ens hem trobat amb publicacions a Corea, a la Xina i a Amèrica que parlaven de les desfilades Reborn perquè els va agradar l’estètica. Això ens fa sentir especialment orgullosos.

Moltes de les marques que participen a la 080 ja estan implicades en la sostenibilitat, també perquè és un canvi que s’ha d’anar fent inevitablement, un camí que no té retorn perquè hi ha una normativa europea que s’haurà de complir el 2030. Fa uns mesos a la passarel·la de París, un gran dissenyador va presentar una càpsula tota feta de roba de segona mà. Això no canibalitza les col·leccions noves de les marques, és al revés. Les marques han de començar a combinar el seu model de negoci. En el model que és dissenyar, produir i vendre amb el nostre Pacte per a la Moda Circular, que a casa nostra ara de moment és voluntari, el fabricant de moda és responsable de la seva roba. En un futur, Europa ha marcat l’horitzó del 2030. El fabricant haurà de recuperar la peça, no es podrà oblidar del que ha fabricat. Haurà de crear mecanismes per recuperar la seva roba, per reciclar-la i mirar què en fa..., si fa un upcycling o la neteja, la planxa i la torna a vendre. Les botigues acabaran combinant les dues coses: roba nova per un cantó, roba pròpia usada per un altre.

I combinar les dues coses. Les marques han de veure l’atractiu que en una desfilada es puguin exhibir peces noves i altres, que poden ser emblemàtiques de la mateixa marca, recuperades. Això és el futur: no podem produir col·leccions noves de 180 peces amb centenars o milers d’unitats cada una cada sis mesos. S’ha de limitar més i pensar que potser el que vendrem no serà tot nou. A Corea ara, per exemple, la revenda de productes de luxe està a l’alça. Hi ha un mercat enorme, i aquí és on hem d’entrar. Amb el temps crec que per a les marques serà cool desfilar amb les seves peces best-seller, les que la identifiquen molt, el seu llegat, al costat de càpsules de nova creació.

La majoria ja estan fent moltes coses, i no només les petites, també hi ha empreses molt grans. Zara ha obert aquest desembre la seva plataforma de segona mà, com si fos un Vinted. Altres empreses estan creant un canal paral·lel al que és la pròpia fabricació. El 2030 canviarà pràcticament tot en aquest món del tèxtil. Encara no és clar què passarà, però la idea és que el productor s’haurà de fer responsable de recuperar les seves peces i tornar-les a posar en circulació i, per tant, haurà de crear estratègies per atraure les devolucions. Una de les coses més importants serà el passaport digital.

El DNI de la peça, que no es podrà manipular com les etiquetes d’ara, que, bàsicament, diuen on s’ha fabricat i la talla. Es farà seguint la tecnologia del blockchain. Per tant, a l’etiqueta digital hi sortiran tots els passos que ha seguit la peça. Del que es tracta és que sigui un procés transparent i és quan el consumidor podrà analitzar realment quines marques són sostenibles i quines fan greenwashing (blanqueig verd).