Cent cinquanta-quatre mesures per millorar el sistema educatiu i intentar revertir a curt, a mitjà i a llarg termini els mals resultats en matemàtiques i comprensió lectora que tenen els alumnes i que van situar Catalunya a la cua de l’Estat en l’informe PISA fet públic al desembre. Aquesta és la proposta que, dimecres, el Grup Impulsor de Mesures de Millores Educatives, format per 18 persones, va entregar a la consellera d’Educació, Anna Simó, que ara té a les seves mans decidir quines d’aquestes mesures aplicarà. El grup d’experts n’ha identificat18 de prioritàries perquè s’introdueixin ja el curs que ve. Simó es va mostrar disposada a tirar endavant les que siguin viables, recordant que en el pressupost d’Educació –pendent d’aprovar-se– s’ha destinat una partida de 50 milions per posar-les en pràctica, una quantitat que els sindicats ja han considerat insuficient. Les propostes presentades –“sense donar receptes màgiques”, segons el coordinador del grup, Jesús Vinyes– són més aviat línies d’actuació que, a curt termini, el Departament haurà de detallar. Són un retrat de l’estat de l’educació a Catalunya i de com millorar el sistema: més plantilla, més especialistes, més aules d’acollida i revisió del model, més estabilitat de claustres, menys burocràcia, més implicació de les famílies, més coordinació entre docents, més inversió, més formació, més lluita contra la segregació i l’abandonament escolar... De fet, fa anys que estan identificades pels docents i directors dels centres, reclamades pels sindicats d’educació i reconegudes per les famílies. La qüestió, ara, és si les mesures prioritàries es quedaran en el paper o el Departament les aplicarà al setembre. Simó es va comprometre en les “pròximes setmanes” a quantificar-les i a establir un calendari.

“Ve a ser el mateix de sempre”, apunten diversos directors i docents consultats, que el que volen és “concreció”. “Necessitem solucions pràctiques”, hi afegeixen, denunciant que el que s’hauria d’haver fet és preguntar directament als directors dels centres, que són els qui coneixen quines són les problemàtiques “reals” dins les aules.

Des del grup d’experts, Coral Regí, exdirectora de l’escola Virolai, considera que “no és res dolent” que el document parteixi de la realitat dels centres per identificar, “endreçar i ordenar” les mancances existents i quines han de ser les actuacions per aconseguir millores.

En la introducció del document, el grup d’experts ja remarca que algunes de les propostes són generals, i fins i tot, plantegen “canvis estructurals” en el sistema que caldria fer al llarg dels pròxims anys i que, per tant, fan necessari “un pacte de país”. “Amb 5 anys podrem redreçar la situació, però no resoldre-la”, avisa Regí.

També destaquen la importància de “donar estabilitat i continuïtat” a les polítiques educatives, ja que identifiquen els canvis constants com una de les causes dels mals resultats. “Cal donar calma als centres i als docents”, remarca l’exdirectora.

La necessitat de més docents i la d’especialistes per atendre la diversitat d’alumnes, recollides en el text, són dues de les demandes més reclamades pel sector, que qüestiona els experts per reclamar el 6% del PIB de la llei d’educació (LEC) però “abans del 2029”. I és que per fer efectives moltes mesures, sobretot pel que fa a ampliar les plantilles, és “urgent” augmentar la inversió. “Estan incomplint la llei”, recorda el secretari general de Professors de Secundària, Xavier Massó.

Entre les 154 actuacions, el grup d’experts proposa crear dos perfils de mestre especialista en competències lingüístiques i matemàtiques en cada centre, precisament les dues matèries que han obtingut un nivell més baix en les proves PISA i de competències bàsiques a sisè de primària i quart d’ESO. En aquest sentit, Regí destaca que el grup considera clau definir els aprenentatges bàsics, identificar la metodologia més eficaç i unificar-la en tot el sistema per evitar les diferències que hi ha ara.

També veuen necessari dotar els centres d’ESO d’un professional no docent, en concret un “psicòleg clínic, educador social o similar”, que doni suport a les necessitats de l’alumnat i “ajudi el professorat tutor a gestionar-les”. Una gran majoria de docents i directors reclamen aquesta figura del psicòleg als centres, descartada pel Departament, que considera que ja queda coberta a través dels equips d’assessorament i orientació psicopedagògic (EAP).

En el document, també es parla de reduir la burocràcia que treu temps als directors i docents. Es proposa contractar personal especialitzat i que algunes gestions es facin des dels Serveis Territorials. Plantegen estudiar si cal recuperar o no la sisena hora per unificar horaris de la concertada i la pública, a més d’avaluar el calendari, així com avançar cap a l’educació en temps complet que inclogui extraescolars gratuïtes per a l’alumnat vulnerable a partir del curs que ve.