Positius. La diferència amb el primer mandat és que hi havia moltes idees, molts projectes i expedients en marxa que va costar engegar. Ara s’està materialitzant i tenim un coneixement més directe de com funciona l’administració, ens ha permès tirar endavant projectes més de pressa. Estem molt esperançats amb aquest pressupost del 2024 perquè ens permetrà fer moltes coses.

També poder repetir coalició amb els companys de govern. Aquest sistema de treball crec que és molt positiu: ens coneixem, confiem, treballem junts i tenim la mateixa sintonia. A l’Ajuntament necessitem gent vàlida, però que també sigui bona gent, sense aquest punt d’ambició que, malauradament, intoxica la política.

Discrepem en molt poc. Prioritzem bastant el mateix, som dos grups que ens caracteritzem per una certa proximitat i prioritzar l’escolta. Crec que, sovint, la política que acumula molts anys s’allunya de la realitat i les necessitats, que amaga sota l’estora la crítica. I crec que el més important que compartim nosaltres és el component de proximitat. L’anterior mandat vam crear molts òrgans participatius per aproximar la política als barris: hem fet consultes populars, hem ampliat la informació i la difusió pels diferents canals, amb compareixences en directe... Aquesta filosofia de treball ens ha permès entendre’ns molt.

Jo crec que els projectes a escala de política municipal es divideixen en dues tipologies diferenciades. La gent ens exigeix molt que tinguem una resposta del dia a dia. Nosaltres hem triplicat els recursos invertits en neteja viària dels anteriors governs, hem fet una aposta molt clara per la recollida porta a porta absolutament exemplar. També la seguretat amb més recursos de personal i infraestructures, controlar actes incívics... No és gaire original, però s’ha de fer i això vol dir posar diners i treure’n d’alguna altra regidoria. Un dels grans reptes del futur és l’aigua, com minimitzar l’impacte, així com invertir en més equipaments esportius i renovar els parcs de patinatge. També engeguem una nova comissaria de policia local que intentarem materialitzar aquest mateix any.

Molts. Aquesta inversió ens ajudarà a tenir un control de la zona molt més gran. Ja s’han practicat les expropiacions necessàries i, per tant, hi haurà una regulació i una millora de la qualitat i de la quantitat de l’aigua, regulació dels cabals, les mesures... també un sistema informàtic ens informarà sobre risc d’inundacions o de sequera. El que pretenem és recuperar la biodiversitat natural protegida. També podrem treure, a més, un rèdit turístic, acadèmic i educatiu. Moltes entitats estem bolcades en aquest projecte.

A la vida al final tot es regula per incentius, és una activitat que treu molt benefici amb molt poc risc. L’Ajuntament podem tenir plans, però les administracions haurien d’endurir el Codi Penal i modificar la llei d’enjudiciament criminal, que permetés unes actuacions més ràpides. Mentre sigui tan rendible serà difícil lluitar contra aquestes màfies. Des de les nostres capacitats limitades, les plantacions estan lligades moltes vegades a ocupacions d’habitatges i estem intentant requerir els habitatges buits de grans tenidors i hem regulat un recàrrec en l’IBI per aquestes entitats financeres per intentar frenar aquest abandonament i que propiciï aquestes ocupacions i plantacions. També s’estan frustrant moltes ocupacions gràcies als cossos de seguretat, la Policia Municipal i la pressió veïnal. L’altra banda són els serveis, a tots els barris hi havia defraudacions. Vam tallar els serveis i vam exigir a les companyies prendre mesures per evitar aquestes situacions. Fem actuacions d’aquest tipus anualment per evitar-ho.

De fet, el pla va funcionar. Les conseqüències van ser mínimes, l’atracció va passar les revisions d’enginyeria i supervisió tècnica. En aquest cas es veu que una petita part de l’atracció s’havia reparat o alterat respecte a la configuració inicial i, per les circumstàncies que fossin, va generar aquest desajust. És a dir, no va fallar la supervisió sinó l’omissió de dades per part del declarant.

És un procediment que ve de molt lluny. Acatarem el que s’acabi de decidir judicialment. Com a advocat sé que ningú guanya ni perd totalment. Hem escoltat els veïns per si podem suavitzar el tema d’alguna manera, intentant empatitzar.

Moltíssim. Les quantificacions de les conseqüències econòmiques serien inassumibles.