Dies enrere, Foment del Tre­ball orga­nit­zava una jor­nada per par­lar sobre els bons llocs de tre­ball din­tre de les admi­nis­tra­ci­ons publi­ques i el paper que pot jugar, en con­cret, la intel·ligència arti­fi­cial. És evi­dent que el matri­moni entre l’admi­nis­tració pública i la tec­no­lo­gia s’ha de tre­ba­llar.

Com tot matri­moni, hi han rols. Les fun­ci­ons prin­ci­pals de l’admi­nis­tració pública hau­rien d’estar adreçades a la seva ciu­ta­da­nia mit­jançant els dife­rents depar­ta­ments com els ser­veis soci­als, habi­tatge, edu­cació o la salut pública i, la tec­no­lo­gia hau­ria de ser el com­ple­ment per agi­lit­zar res­pos­tes i pren­dre de deci­si­ons per garan­tir l’accés essen­cial als ser­veis públics com la edu­cació, l’atenció mèdica, els ser­veis soci­als, l’habi­tatge i així maxi­mit­zar la qua­li­tat de vida i el benes­tar dels seus ciu­ta­dans.

Tots ells, rep­tes on la tec­no­lo­gia i de manera més con­creta, la intel·ligència arti­fi­cial pot aju­dar de manera expo­nen­cial. És en aquest punt on les admi­nis­tra­ci­ons publi­ques juguen un paper encara més impor­tant en la pro­moció d’aques­tes eines per crear noves polítiques i nous eco­sis­te­mes on la repre­sen­ta­ti­vi­tat públic-pri­vat sigui més extensa i més àgil, nous pro­gra­mes d’inversió en inno­vació tec­nològica i més fle­xi­bi­li­tat en les con­trac­ta­ci­ons públi­ques. Una de les raons d’aquesta urgència és perquè la relació entre l’admi­nis­tració pública i els ciu­ta­dans cada vegada està més dete­ri­o­rada i col·lap­sada. Si volem una admi­nis­tració trans­pa­rent, res­pon­sa­ble, par­ti­ci­pa­tiva, àgil, sense violència burocràtica hem de fer un nou replan­te­ja­ment estruc­tu­ral de com es tre­ba­llen aquests pro­ces­sos públics i pro­blemàtiques i és aquí on la intel·ligència arti­fi­cial pot aju­dar a resol­dre algu­nes de les pro­blemàtiques.

Si par­lem de bene­fi­cis soci­als, podem veure com la majo­ria de ciu­ta­dans no sap de quins bene­fi­cis pot sol·lici­tar. Un sis­tema d’IA podria per­so­na­lit­zar i ofe­rir reco­ma­na­ci­ons sobre aquests pro­gra­mes d’ajuda.

En relació a la violència burocràtica, a vega­des veiem la impos­si­bi­li­tat d’omplir un for­mu­lari a la pri­mera. Posar chat­bots en línia amb IA podria res­pon­dre pre­gun­tes en temps real sense haver de tru­car o enviar mails on la majo­ria de vega­des no rebem res­posta.

En zones més con­flic­ti­ves i per donar segu­re­tat al ciu­tadà, la IA podria ana­lit­zar dades en temps real amb càmeres o sen­sors per detec­tar pos­si­bles acti­vi­tats que atemp­tin con­tra la llei. Seguint la mateixa línia i posant sen­sors a cada con­te­ni­dor, el camió de la brossa pas­sa­ria única­ment quan estigués ple.

Si par­lem d’un sis­tema democràtic, totes les opi­ni­ons hau­rien de ser ana­lit­za­des per iden­ti­fi­car noves tendències i donar res­posta de manera més repre­sen­ta­tiva de la soci­e­tat. Avui dia ja hi ha tec­no­lo­gia dis­po­ni­ble per ana­lit­zar dades en for­mat vídeo o text.

A casa nos­tra, veiem alguns pro­jec­tes que tre­ba­llen en aquesta línia.

El pro­jecte Gàvius, és un assis­tent intel·ligent per comu­ni­car als ciu­ta­dans d’una població els ajuts soci­als que siguin del seu interès, reco­ma­nar els tràmits neces­sa­ris per per­ce­bre l’ajuda de manera sen­zi­lla i on la pri­va­ci­tat de les dades i les tècni­ques de intel·ligència arti­fi­cial uti­lit­za­des no fan ús de dades indi­vi­du­als. El repte i el dis­seny ha estat pos­si­ble gràcies a les dife­rents col·labo­ra­ci­ons entre l’Ajun­ta­ment de Gavà i el de Mataró, la AOC, Xnet, Ine­tum, EY, CIMNE i la UPC.

Un altre pro­jecte impul­sat per la Uni­ver­si­tat URV és el pro­jecte euro­peu K4Care diri­git als proveïdors de l’assistència sanitària per millo­rar la qua­li­tat de l’atenció degut a l’incre­ment de per­so­nes majors a tota Europa i com es pot reduir el cost econòmic i social cen­trant-se en 4 dimen­si­ons (qua­li­tat de l’atenció, segu­re­tat, experiència del paci­ent i coor­di­nació de l’atenció).

El pro­jecte finançat per la UPC, Insess-Covid19 (Iden­ti­fi­cació de Neces­si­tats Soci­als Emer­gents com a con­seqüència de la Covid-19 i efecte sobre els Ser­veis Soci­als del ter­ri­tori) dona res­posta a tenir diagnòstics ràpids en qual­se­vol àrea de govern per­me­tent superar les limi­ta­ci­ons dels sis­te­mes d’infor­mació més clàssics en relació al suport a la presa de deci­si­ons en situ­a­ci­ons ines­pe­ra­des gràcies a la com­bi­nació de tècni­ques de ciència de les dades, gestió del conei­xe­ment i intel·ligència arti­fi­cial.

Amb els exem­ples ante­ri­or­ment men­ci­o­nats, es mos­tra la clara evidència que els can­vis ja estan sobre la taula. Que els llocs de tre­ball s’han de rede­fi­nir, que els equips han de ser eclèctics, que la tec­no­lo­gia ens aju­darà i per sobre de tot, que el sec­tor públic ha d’estar a dis­po­sició de la seva ciu­ta­da­nia abraçant totes les eines dis­po­ni­bles sense por i amb pres­su­post per imple­men­tar. Només així el matri­moni tindrà èxit.