Focus

Mantenir l’òrbita

El sector dels petits satèl·lits català disposa d’un teixit important d’empreses

La creació d’infraestructures i garantir el finançament adequat són els grans reptes

Un gran cabal d’informació és a l’abast d’empreses de qualsevol àmbit d’activitat
Les companyies del sector competiran en una estratègia d’oceà blau, sense competència directa
La directora d’IsardSat considera que les dades dels petits satèl·lits no estan sent prou utilitzades
El primer grau en enginyeria de satèl·lits s’ha dissenyat d’acord amb les empreses
El suport institucional ha de ser constant durant aquests primers anys per afermar la trama industrial

L’eco­sis­tema d’empre­ses de la indústria aero­es­pa­cial s’enri­queix any rere any, i és un fet que a Cata­lu­nya s’està con­so­li­dant un estol d’empre­ses que volen apro­fi­tar totes les opor­tu­ni­tats que ofe­reix el nou esce­nari NewS­pace o Spa­cein­dustry 4.0, en què, al vol­tant dels nano­satèl·lits, el sis­tema espa­cial de llarg cicle i des­pesa ele­vada deixa pas a un model fle­xi­ble, en què s’escur­cen els temps de comer­ci­a­lit­zació i els cos­tos de pro­ducció s’aba­ra­tei­xen con­si­de­ra­ble­ment. Tan­ma­teix, no s’hi val a badar, i si no es volen per­dre opor­tu­ni­tats, és fona­men­tal que millori l’accés al finançament per part de les empre­ses, i, en aquest sen­tit, ate­ses les limi­ta­ci­ons de la inversió pública, és fona­men­tal que el capi­tal pri­vat allar­gui la seva mirada a mitjà i a llarg ter­mini per donar plena con­fiança al sec­tor. No menys impor­tant és que Cata­lu­nya tin­gui aviat un sis­tema d’infra­es­truc­tu­res d’assaig i inte­gració ple­na­ment ope­ra­tiu i que sigui capaç de rete­nir el talent que genera als seus cen­tres uni­ver­si­ta­ris.

És un fet que estem ja immer­sos en una altra revo­lució tec­nològica. Amb les cons­tel·laci­ons de petits satèl·lits d’òrbita molt baixa (VLEO, very low Earth orbit), que s’ubi­quen a una distància d’entre 150 km i 450 km de la Terra, es pot obte­nir un gran volum de fotos amb més reso­lució, atès que la pro­xi­mi­tat de la Terra fa que no sigui neces­sari recórrer a les cos­to­ses càmeres que fan ser­vir els satèl·lits que ope­ren a òrbi­tes més altes. A més, atès que el nano­satèl·lit navega a òrbi­tes més bai­xes, pot fer més vol­tes al pla­neta i reduir el temps de cap­tura d’imat­ges: els VLEO per­me­ten trans­me­tre amb un retard de 32 mil·lise­gons, en con­tra­po­sició amb els gai­rebé 600 mil·lise­gons dels satèl·lits geo­es­ta­ci­o­na­ris. I el més impor­tant és que ara tenim tot un cabal d’infor­mació de dades espa­ci­als que, si antany només esta­ven en mans de governs per a fina­li­tats bàsica­ment d’intel·ligència, mili­tars o científiques, ara són a l’abast d’empre­ses de qual­se­vol sec­tor, amb apli­ca­ci­ons infi­ni­tes: aler­tar de pla­gues en l’agri­cul­tura, la gestió sos­te­ni­ble de les zones urba­nes, triar la millor ruta per a les flo­tes pes­que­res, mesu­rar l’eficiència tèrmica d’edi­fi­cis, etc. En el cas de Cata­lu­nya, i segons pre­vi­si­ons del mateix sec­tor, aquesta revo­lució haurà permès que es passi dels 379 tre­ba­lla­dors de l’any 2020 als 1.755 del 2025, i d’un volum de negoci de 143 mili­ons d’euros a un de 539 mili­ons. Aquests dies, dins l’estratègia NewS­pace, es pre­sen­tava una nova missió satel·litària, adju­di­cada a l’empresa Open Cos­mos, que llançarà a finals del 2025 un micro­satèl·lit de 50 kg equi­pat amb una càmera mul­ti­es­pec­tral i un sis­tema de comu­ni­ca­ci­ons de l’inter­net de les coses (IdC). Una inversió de 3,4 mili­ons d’euros que eleva fins als 23 mili­ons l’esforç fet per la Gene­ra­li­tat fins ara, amb les mis­si­ons Enxa­neta, Menut i Minairó.

La inves­ti­ga­dora Sil­via Rodríguez-Donaire, eco­no­mista experta en el sec­tor aero­es­pa­cial i pro­fes­sora a la UOC i la UPC, observa “una relació entre l’evo­lució futura del mer­cat de les cons­tel·laci­ons de petits satèl·lits VLEO i el que van fer al seu moment les com­pa­nyies aèries de baix cost, ja que també ope­ra­ran en una estratègia d’oceà blau”, és a dir, per­me­tran a les empre­ses crear un nou mer­cat sense com­petència directa, a través de la inno­vació, en lloc de com­pe­tir en mer­cats exis­tents. En aquest joc de paral·lelis­mes a què ens con­vida la pro­fes­sora Sil­via Rodríguez-Donaire, si les aèries low cost van saber supri­mir ser­veis gratuïts dels pas­sat­gers, en el cas dels ope­ra­dors de nano­satèl·lits s’ha reduït la redundància de com­po­nents; si en l’avi­ació de baix cost es van pri­o­rit­zar aero­ports secun­da­ris i s’ope­rava amb flo­tes d’avi­ons més petits, en la indústria del nano­satèl·lit es recorre a esta­ci­ons ter­res­tres més bara­tes per bai­xar les dades i a exter­na­lit­zar-ne el pro­ces­sa­ment. En els dos sec­tors, la inno­vació tec­nològica és deci­siva: pel que fa a les com­pa­nyies de baix cost, ser­veix per opti­mit­zar l’eficiència d’ús de la flota i el temps de res­posta, i, en el cas dels petits satèl·lits, es desen­vo­lupa una tec­no­lo­gia més com­pacta i lleu­gera, que ser­veix per escurçar els temps de llançament. Com a nove­tats, si en avi­ació ara hi ha més rutes direc­tes amb preus de bit­llets asse­qui­bles amb l’estan­dar­dit­zació de les flo­tes d’avi­ons, pel que fa als petits satèl·lits tenim ple­na­ment assen­tat l’estàndard del Cube­Sat, així com altres com­po­nents (càmeres, ante­nes, bate­ries, etc..), amb la qual cosa els pres­su­pos­tos de mis­si­ons són osten­si­ble­ment més econòmics.

Moment pro­pici

Per Mònica Roca, fun­da­dora i direc­tora d’Isard­Sat, empresa espe­ci­a­lit­zada en el pro­ces­sa­ment de dades de satèl·lits i pre­si­denta de la Comissió d’Espai de la Cam­bra de Comerç, es pot dir que “hem arri­bat a un moment de certa madu­resa, en el qual les empre­ses del NewS­pace català han de poder atreure el capi­tal pri­vat per empènyer el seu pro­jecte. En l’actual con­jun­tura, són mol­tes les empre­ses que volen que se’ls sub­mi­nis­trin dades al vol­tant del clima, de la qua­li­tat de l’aire a les ciu­tats, sobre infra­es­truc­tu­res, etc.” Al seu parer, que no és com­par­tit en tot el sec­tor, “ara hi ha capi­tal per inver­tir en l’espai, per desen­vo­lu­par la recerca en nave­gació, posi­ci­o­na­ment, ener­gia i altres vec­tors”. Roca pensa que l’admi­nis­tració ha de tenir un vin­cle dife­rent amb l’espai a par­tir de tot el que aporta de nou el NewS­pace: “Hem de tren­car amb la inèrcia del pas­sat, i acon­se­guir que en la col·labo­ració publi­co­pri­vada no tin­guin pro­ta­go­nisme pro­jec­tes vin­cu­lats amb defensa.” En ana­lit­zar què és el que millor carac­te­ritza l’estat actual del NewS­pace a Cata­lu­nya, Roca observa que “les dades que s’estan extra­ient de l’obser­vació des de l’espai no estan sent prou apro­fi­ta­des: és impor­tant que les empre­ses siguin capa­ces d’ajus­tar les dades que tenen a l’abast a pro­duc­tes que resul­tin útils. En aquest sen­tit, podem dir que les cons­tel·laci­ons de petits satèl·lits estan infrau­ti­lit­za­des”. Aquest deves­sall de dades que són la gran oferta del sec­tor ens revela que actu­al­ment hi tenen un rol pro­ta­go­nista les empre­ses que es dedi­quen al pro­ces­sa­ment de dades, dins del seg­ment ano­me­nat downs­tream, quan el que con­vin­dria des de l’òptica més estratègica, segons es desprèn dels debats que hi ha en el sec­tor, és que, en el seg­ment ups­tream, hi hagués més acti­vi­tat de fabri­cants de nano­satèl·lits, inte­gra­dors de sis­te­mes i pro­mo­tors de mis­si­ons. Al vol­tant de l’estratègia cata­lana de NewS­pace, Roca creu fona­men­tal que la joia de la corona de l’estratègia NewS­pace de la Gene­ra­li­tat, l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Espa­ci­als de Cata­lu­nya (IEEC), “hau­ria d’esde­ve­nir una veri­ta­ble agència cata­lana de l’espai, atès que ja impulsa tota mena d’ini­ci­a­ti­ves vin­cu­la­des amb la tec­no­lo­gia espa­cial”. El sec­tor bull d’acti­vi­tat, fins al punt que, segons dades de Nano­sats.eu, entre el 2022 i el 2027 s’hau­ran llançat a l’espai fins a 2080 nano­satèl·lits. “Hi ha massa quan­ti­tat de petits satèl·lits a l’espai, que pot gene­rar un pro­blema de dei­xa­lla espa­cial. Es pot pal·liar amb la nova nor­ma­tiva, que obliga a la des­in­te­gració. Però no pot ser que es llan­cin tants satèl·lits a l’any.”

Adri­ano Camps és direc­tor del Nano­Sat Lab de la UPC, el cen­tre de recerca i expe­ri­men­tació des d’on es va llançar el Cat-1, el pri­mer nano­satèl·lit desen­vo­lu­pat a Cata­lu­nya, el 28 de novem­bre del 2018. Quan se l’inter­pel·la perquè des­ta­qui les for­ta­le­ses del NewS­pace català, no dubta a afir­mar: “A la gent que surt de les nos­tres facul­tats, ja sigui de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons i aero­es­pa­cial o informàtica, se la rifen.” Però això és també una feblesa: “Els nos­tres engi­nyers aca­ben anant a Ale­ma­nya o als Emi­rats Àrabs, perquè aquí no hi ha prou empre­ses ni sous prou ele­vats per rete­nir el talent.” Relata el cas d’una spin-off en què el CEO cobrava 80.000 euros al mes, men­tre que ocu­pava engi­nyers amb sous d’entre 1.000 i 2.000 euros.

Sobre l’estratègia NewS­pace de Cata­lu­nya, Camps creu que “pot­ser està massa ori­en­tada cap a l’empresa, i s’està obli­dant la uni­ver­si­tat, que s’ha de con­ti­nuar esforçant en les seves tas­ques de recerca amb una infra­es­truc­tura de fa 15 anys. Ens dema­nen que esde­vin­guem cen­tres tec­nològics, però la veri­tat és que no tenim mit­jans.”

Camps recorda que Cata­lu­nya va amb un cert retard en el desen­vo­lu­pa­ment del NewS­pace res­pecte a comu­ni­tats com Galícia, on el sec­tor ha rebut un fort suport econòmic de les ins­ti­tu­ci­ons per aixe­car les infra­es­truc­tu­res necessàries. Quant al dina­misme empre­sa­rial que està mos­trant el NewS­pace català, Adri­ano Camps accepta que, “de mer­cat, n’hi ha, però no sabem si per a tan­tes empre­ses. Cal espe­rar que no es creï un efecte bom­bo­lla en què es faci créixer de valor com­pa­nyies que no valen tant perquè s’han venut a d’altres de més grans”. Per seg­ments, creu que, “de fabri­cants de satèl·lits, en que­da­ran pocs; hi haurà més negoci en els ser­veis i en el trac­ta­ment de dades, en què fal­tava indústria”. Camps hi troba a fal­tar un veri­ta­ble pal de paller català, paper que podria haver exer­cit l’antiga Mier, que va ser adqui­rida per Tryo, absor­bida, al seu torn, per la basca Sener. Tot seguint la sin­gla­dura de les empre­ses del sec­tor, Camps per­cep que, “efec­ti­va­ment, no és gens sen­zill aixe­car capi­tal a Cata­lu­nya, i només cal veure el cas d’Open Cos­mos, que ha hagut d’anar al Regne Unit, perquè allà és més fàcil aixe­car capi­tal per créixer”.

Impul­sar pro­jec­tes

Ubi­cada al Parc Medi­ter­rani de la Tec­no­lo­gia, a Cas­tell­de­fels, l’ESA-BIC Bar­ce­lona, incu­ba­dora d’empre­ses de l’Agència Espa­cial Euro­pea, és ara mateix una de les enti­tats res­pon­sa­bles que el tei­xit català d’empre­ses vin­cu­la­des amb el Cos­mos es vagi enro­bus­tint. Immersa en la segona con­vo­catòria per enlai­rar empre­ses, el seu pla és empènyer divuit pro­jec­tes durant el període 2023-2025. “El que fem és bus­car pro­jec­tes inno­va­dors, i després aju­dem a comer­ci­a­lit­zar el ser­vei o pro­ducte que ofe­rei­xin, ja sigui una nova tec­no­lo­gia de posi­ci­o­na­ment o el pro­ces­sa­ment de dades del satèl·lit”, explica la seva mànager, Eli­sa­bet Vílchez. I hi afe­geix: “No hi ha un retrat robot del pro­jecte, pot ser tant una empresa ups­tream com downs­tream, en diver­sos punts de madu­ració.” L’auge del NewS­pace, al seu parer, res­pon al fet que “l’accés a tec­no­lo­gies que antany eren cosa de grans agències esta­tals fa que ara des del sec­tor pri­vat neixi tota aquesta nova eco­no­mia”. La funció d’ESA-BIC com a incu­ba­dora és fona­men­tal, “per pre­sen­tar les empre­ses als inver­sors, fer de fil­tre, atès que el capi­tal encara veu el NewS­pace com una cosa de ciència-ficció”. Creu que l’estratègia NewS­pace conduïda pel govern català “ajuda a tro­bar opor­tu­ni­tats de finançament, és una col·labo­ració publi­co­pri­vada necessària per donar suport en una pri­mera fase perquè després l’inver­sor entri en l’acce­le­ració de l’empresa, quan es veu més risc”.

Ha aga­fat tal volada el sec­tor del petit satèl·lit que ha cal­gut con­fe­gir una for­mació ad hoc per garan­tir que es nodrirà de pro­fes­si­o­nals con­ve­ni­ent­ment pre­pa­rats. El curs vinent començarà el pri­mer grau en engi­nye­ria de satèl·lits a l’Escola d’Engi­nye­ria de Tele­co­mu­ni­cació i Aero­es­pa­cial de Cas­tell­de­fels de la UPC (EETAC-UPC), que “neix tot veient les neces­si­tats del mer­cat, i per això en el seu dis­seny hi han inter­vin­gut les empre­ses”, com asse­nyala Cris­tina Cer­velló, direc­tora de l’escola. La nova espe­ci­a­li­tat “està més ade­quada al que demana el dis­seny de satèl·lits, però també a desen­vo­lu­par apli­ca­ci­ons per al trac­ta­ment de dades, perquè no podem obli­dar que el negoci està en aquest seg­ment”. Un dels objec­tius d’aquest grau de qua­tre anys, sense equi­va­lent a Europa, ha de ser, és clar, que els que s’hi for­min roman­guin aquí, i per això serà fona­men­tal “el Pro­grama d’Acce­le­ració NewS­pace Cata­lo­nia, que impul­sarà l’IEEC per fer emer­gir empre­ses, a les quals s’aju­darà a créixer amb suport finan­cer i men­to­ratge, tot cer­cant que els pro­fes­si­o­nals que hi tre­ba­llin s’hi que­din”. En el pri­mer curs del grau hi haurà 40 alum­nes.

Marc Aragón, CEO d’EMC Bar­ce­lona, que desen­vo­lupa una tec­no­lo­gia d’ava­lu­ació de les inter­ferències elec­tro­magnètiques per a apli­cació espa­cial, veu un sec­tor “amb molta ini­ci­a­tiva però pot­ser incon­nex”. “No estem prou ali­ne­ats, hi falta orga­nit­zació”, lamenta. Aragón també és dels que pen­sen que “tro­bar finançament encara és com­plex”. I hi afe­geix: “Una com­pa­nyia com la nos­tra, per assen­tar-se, neces­sita finançar-se de manera recur­rent. Hem de fer vali­da­ci­ons per a les quals neces­si­taríem un labo­ra­tori que demana una inversió impor­tant.” Aragón sí que per­cep que “el capi­tal, fons i empre­ses, comença a mirar-se el sec­tor, però has de tenir una idea que ven­gui, hi han de veure un retorn ràpid”. En aquest sen­tit, con­si­dera que “cal col·labo­ració entre els sec­tors públic i pri­vat, per donar suport finan­cer al desen­vo­lu­pa­ment d’una tec­no­lo­gia i el seu test a satèl·lit, que no és cosa barata.”

Fran­cisco Boira, fun­da­dor de Kre­ios, que desen­vo­lupa un nou sis­tema de pro­pulsió elèctrica per a petit satèl·lit, reco­neix: “Estem en un sec­tor que neces­sita molt finançament, però és així, a Cata­lu­nya i a qual­se­vol lloc del món. Hi ha pro­gra­mes públics, i no és difícil tro­bar opor­tu­ni­tats si ets una mica pro­ac­tiu.” Kre­ios va rebre a finals de l’any pas­sat 325.000 euros en la con­vo­catòria Neo­tec del CDTI. Boira també posa l’exem­ple d’Open Cos­mos, Pan­gea i Sate­liot per inter­pre­tar que “sí que hi ha interès del capi­tal pel sec­tor”.

Si par­lem d’inver­tir, al seu parer les urgències són clares: “Seria un fac­tor refe­ren­cial per a Cata­lu­nya la cre­ació d’infra­es­truc­tu­res, labo­ra­to­ris i cam­bres de buit, per poder tes­te­jar tec­no­lo­gies; si no, has d’anar fora, com és el nos­tre cas, que hem d’anar a Ale­ma­nya.” A més a més, “les infra­es­truc­tu­res poden ser­vir per cap­tar talent de fora, tant empre­ses que vin­drien a fer les seves ava­lu­a­ci­ons com pro­fes­si­o­nals que vul­guin des­ple­gar la seva car­rera aquí”. Boira avisa que ter­ri­to­ris com Galícia, el País Valencià i Madrid “s’estan posant les piles per cons­truir infra­es­truc­tura al ser­vei de la indústria”.

Sadiel de la Fe, CTO de Circe, que desen­vo­lupa un pro­gra­mari per detec­tar senyals d’inter­ferència de radi­o­freqüència, també con­si­dera que en els pri­mers 2-3 anys d’una empresa el pro­blema del finançament és crític: “Durant aquest temps, no tenim res a ven­dre, ens cen­trem a desen­vo­lu­par, però ens cal finançament per a sous i equi­pa­ments.” I els inver­sors pequen de con­ser­va­dors: “Et diuen que et vin­dran a veure quan ven­guis.” Valora la tasca que fa ESA-BIC, que “et posa en con­tacte amb bufets d’advo­cats per resol­dre qüesti­ons de patents i qual­se­vol afer legal”, però el cert és que “el finançament per al sec­tor NewS­pace encara no és sufi­ci­ent”. Pot­ser cal­dria refle­xi­o­nar al vol­tant de Luxem­burg, un dels models en què s’ins­pira l’estratègia cata­lana de NewS­pace, que, a banda de cons­ti­tuir una agència espa­cial ori­en­tada clara­ment al desen­vo­lu­pa­ment empre­sa­rial, té com a eina prin­ci­pal Orbi­tal Ven­tu­res, un fons publi­co­pri­vat en què par­ti­ci­pen el govern, bancs i inver­sors pri­vats interes­sats en la tec­no­lo­gia espa­cial, i que ja ha superat els 70 mili­ons d’euros de dis­po­ni­bi­li­tat per a pro­jec­tes.

Com s’ha expli­cat des del sec­tor man­tes vega­des, el suport ins­ti­tu­ci­o­nal ha de ser cons­tant durant aquests pri­mers anys, per afer­mar la trama indus­trial que s’està cre­ant. Així mateix, si de debò es desitja atreure inver­sors, caldrà esvair amb un cos jurídic del tot clar qual­se­vol ombra d’inse­gu­re­tat jurídica.

539
milions d’euros
és el volum de negoci del NewSpace català previst per al 2025.
1.775
treballadors
tindrà aquest sector l’any vinent, segons els seus propis càlculs.
450
quilòmetres
és la distància màxima de la Terra a la qual naveguen els petits satèl·lits.

Multitud d’aplicacions de les dades satel·litals

El que s’extreu de l’observació des de l’espai pot servir gairebé per a tot. En anàlisi geogràfica, per al mapatge del territori, per detectar jaciments de petroli i gas, i per oferir imatges pericials per a asseguradores.

En agricultura i pesca, des de l’espai podem mesurar la fertilitat del terreny de conreu i l’estrès pesquer. En seguretat, es poden detectar els incendis, oferir suport en tasques de rescat en zones catastròfiques i predir amb precisió huracans i inundacions. En telecomunicacions, el petit satèl·lit reforça la connectivitat i l’internet de les coses en zones remotes i fa de repetidor de senyals de ràdio. En audiovisual, ofereix imatges de precisió, infrarojos i mapatge 3D. En transport, geolocalitza i gestiona flotes de transport i fa més eficient la mobilitat interurbana. En investigació, el ventall s’obre des de proves biomèdiques a l’espai fins a l’exploració del cosmos, tot oferint suport en missions interplanetàries. Pel que fa al vector ambiental, el petit satèl·lit és peça essencial per al seguiment de l’estat de les glaceres i els pols, l’escalfament global i l’estrès hídric. En el cas concret dels boscos, la informació des de l’espai serveix per al monitoratge d’explotacions forestals i la gestió i ordenació del bosc. En el desenvolupament de la ciutat intel·ligent, el nanosatèl·lit és una eina per recopilar dades sobre els nivells de pol·lució i, en general, els canvis meteorològics de les ciutats, a més de recopilar dades per a la planificació urbanística i dissenyar la infraestructura urbana de l’internet de les coses i oferir connectivitat.

Altres aplicacions tenen a veure amb la vigilància de fronteres i la detecció d’activitats il·legals com el contraban i, en el camp de la defensa, amb la construcció de sistemes de petits satèl·lits antimíssils.

Infraestructures clau per sostenir tota l’estratègia

Tota l’arquitectura del NewSpace se sosté sobre un conjunt d’infraestructures estratègiques, fonamentals per validar noves tecnologies, atreure projectes públics i privats i proporcionar solucions per avançar en R+D+I.

L’aeroport de Lleida-Alguaire, que serà el futur port espacial per a llançadors horitzontals, ara es desenvolupa com un centre de proves de motors coet, per a propulsors de fins a 500 kN. L’aeroport també esdevindrà un parc empresarial.

L’Observatori del Montsec té la funció de teleport de comunicacions satèl·lit, ja que registra poc soroll radioelèctric. Allotja antenes desenvolupades pel NanoSat Lab i gestionades per l’IEEC i està previst que n’allotgi més, per donar servei a missions d’observació de la Terra.

El NewSpace Lab és una iniciativa que vol traçar el mapa d’equipaments vinculats al sector NewSapce a Catalunya, per facilitar-ne i maximitzar-ne l’ús, tant en l’àmbit local com en l’internacional. Es crearà un portal, accessible a tothom, per ser el punt de referència dels equipaments i facilitar-ne així la visibilitat. La iniciativa, un cens de les infraestructures i capacitats existents, també preveu construir nous equipaments, si n’hi ha necessitat.

Per tal de fer accessibles les dades de missions espacials, l’Institut Cartogràfic i Geològic de la Generalitat (ICGC) està creant, amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat, una plataforma per respondre a les necessitats dels usuaris. La plataforma ha d’aportar beneficis en la recerca en intel·ligència artificial (IA) i Machine Learning aplicada a l’observació de la Terra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.