Gran angular

Mariona Serra

Presidenta de l’Associació d’empreses biotecnològiques (CataloniaBio &Healthtech)

“El sistema de salut català és poc permeable a la innovació”

“Si aconseguim introduir més innovació en el sistema, podrem generar economia d’escala i reduir costos en molts processos”

“El 64% de les empreses de nova creació en biotecnologia d’aquí subcontracten el seu desenvolupament a Catalunya”

El perfil
Nascuda a Figueres fa 40 anys, és la directora general de GoodGut, que va cofundar el 2014, una empresa biotecnològica que es dedica a la recerca i el desenvolupament de sistemes no invasius de malalties digestives. Veterinària i doctorada en farmacologia, Serra és la presidenta de l’Associació d’Empreses Biotecnològiques de Catalunya (CataloniaBio &Healthtech).
Costa molt trobar l’interlocutor que tingui la foto completa d’on es posen els diners
Pre­si­deix Cata­lo­ni­a­Bio & Health­Tech, que repre­senta 224 empre­ses del sec­tor de la bio­tec­no­lo­gia, la salut digi­tal i els dis­po­si­tius mèdics, que són clau en recerca i inno­vació a Cata­lu­nya. Hi ha ara més consciència de les capa­ci­tats d’inno­vació i de la poten­ci­a­li­tat del sec­tor després de la pandèmia?
Després de l’auto­mo­bilístic, el bio­tech és el sec­tor que té més poten­cial en inno­vació i el que con­cen­tra més start-ups. Som els que més fons com­pe­ti­tius cap­tem i més patents tenim regis­tra­des. Al final ens dedi­quem a sal­var vides i tot ple­gat ens con­ver­teix en un sec­tor atrac­tiu per a la inversió.
Cata­lu­nya, i en con­cret l’àrea de Bar­ce­lona, s’ha con­ver­tit en un dels cen­tres d’inno­vació en salut més relle­vants a Europa. De qui­nes xifres estem par­lant?
Hi ha una dada molt sig­ni­fi­ca­tiva i és que el 64% de les empre­ses de nova cre­ació d’aquí sub­con­trac­ten el seu desen­vo­lu­pa­ment a Cata­lu­nya, fet que denota la riquesa a dins del nos­tre eco­sis­tema. Aquí es gene­ren pro­duc­tes que estan com­pe­tint a escala glo­bal. Només l’àrea de Bar­ce­lona suma 25 hubs d’excel·lència de salut, un dels dar­rers, d’Astra­Ze­neca i Ale­xion, al qual des­ti­na­ran una inversió de 845 mili­ons d’euros. Entre el 2019 i el 2023 s’han cap­tat 1.684 mili­ons d’euros en inversió estran­gera. Però, a més, cada set­mana es funda entre 1 i 1,5 empe­ses de nova cre­ació.
Segons el dar­rer informe de Bio­cat, les empre­ses de nova cre­ació de salut van cap­tar el 2023 una inversió de 220 mili­ons d’euros, la mei­tat que el 2022. Per què aquesta dava­llada?
El 2022 encara s’arros­se­gava el fort efecte inver­sor que venia de la pandèmia. En canvi, el 2023 ha estat un any en què no ha aflo­rat tant el diner pels efec­tes d’un tipus d’interès alt i perquè les ron­des han tri­gat més a tan­car-se a causa d’un con­text geo­polític com­plex. Tot i això, i sense tenir en compte l’excep­ci­o­na­li­tat del 2022, seguim un ritme crei­xent en inversió.
Creu que estem vivint un moment en què l’admi­nis­tració s’adona de com d’essen­ci­als i estratègics sou com a sec­tor?
Sí, és així, i per això tenim la res­pon­sa­bi­li­tat com a asso­ci­ació de fer segui­ment i impli­car-nos en els plans que tenen en marxa les admi­nis­tra­ci­ons per fer créixer el sec­tor. Hi tenim molt a dir, com hem fet en el pla ope­ra­tiu d’accés a la inno­vació de la Gene­ra­li­tat, que recull els meca­nis­mes d’accés a la inno­vació del sis­tema de salut de Cata­lu­nya. Està pen­dent d’apro­var-se el Pacte Naci­o­nal de Salut i el des­ple­ga­ment del Perte per a la salut d’avant­guarda, així com altres ini­ci­a­ti­ves euro­pees. Volem asse­gu­rar que el valor de la inno­vació i la indústria arribi efi­ci­ent­ment a la soci­e­tat i que el nos­tre sec­tor faci un salt incre­men­tal.
Quins rep­tes han d’afron­tar ara com a sec­tor?
El pri­mer per a mi és que Cata­lu­nya és una de les regi­ons on és més com­pli­cat incor­po­rar la inno­vació en el sis­tema públic de salut, i això genera una dis­funció, perquè aquí es desen­vo­lu­pen grans avenços en tec­no­lo­gia, dis­po­si­tius i teràpies de salut i no s’imple­men­ten al nos­tre país, i, a més, perquè no ajuda gens les empre­ses. El fet de no intro­duir els pro­duc­tes al seu país d’ori­gen genera des­con­fiança quan es vol ven­dre a fora.
Per què passa, això?
No s’ha pri­o­rit­zat l’adopció d’inno­vació en el sis­tema públic ni s’ha incen­ti­vat, lla­vors no està pre­pa­rat ni té els meca­nis­mes per ser per­me­a­ble a aquesta inno­vació. Cal can­viar i gene­rar ins­tru­ments per per­me­tre que aquesta tec­no­lo­gia cap­da­van­tera que es fa aquí arribi a la soci­e­tat. Lla­vors, si acon­se­guim intro­duir-la en el sis­tema de salut, és quan acon­se­gui­rem gene­rar eco­no­mia d’escala i reduir cos­tos en moltíssims pro­ces­sos. En ter­mes de fis­ca­li­tat també calen més eines per als empre­ne­dors.
En quin sen­tit?
S’hau­rien de millo­rar les deduc­ci­ons i els avan­tat­ges fis­cals a la inno­vació i adap­tar-los a la rea­li­tat de les bio­tech. Tenim uns períodes de desen­vo­lu­pa­ment de pro­ducte molt més llargs que no es tenen en compte i fa que per­dem avan­tat­ges fis­cals que sí que tenen altres sec­tors.
Què pro­po­seu vosal­tres?
S’ha de defi­nir un meca­nisme que sigui capaç d’iden­ti­fi­car les neces­si­tats del sis­tema de salut i defi­nir l’eficiència que li per­toca. Ara costa molt tro­bar l’inter­lo­cu­tor que tin­gui la foto com­pleta d’on s’estan posant els diners i quina és l’eficiència d’aquest sis­tema de salut. I això és el pri­mer pas. El segon és iden­ti­fi­car-ne les neces­si­tats, perquè, si les sabem, sabrem quina és la inno­vació que neces­si­tem i quin valor pot apor­tar. Com a país, hem de dei­xar de pen­sar que com­prar inno­vació és una des­pesa dins del sis­tema sani­tari. I per això cal defi­nir nous models i esque­mes d’entrada de la inno­vació, com con­trac­tes de risc com­par­tit, per exem­ple. I, a més, incen­ti­var els pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris.
Com?
En el seu dia a dia no tenen espai per poder valo­rar les inno­va­ci­ons que arri­ben. Lla­vors s’ha de trans­for­mar el sis­tema sani­tari i pre­dis­po­sar-lo a estar obert als nous pro­duc­tes, ser­veis i tec­no­lo­gies, i per fer-ho cal­dria crear un sis­tema d’incen­tius per als dife­rents stake­hol­ders.
Però aques­tes noves tec­no­lo­gies han de ser ava­lu­a­des.
Efec­ti­va­ment, l’altra pota impor­tant és que hi hagi un bon sis­tema d’ava­lu­ació abans d’entrar al sis­tema sani­tari. Els orga­nis­mes que tenim ara no aca­ben de ser efec­tius, cal que es des­cen­tra­lit­zin per poder fer aquesta ava­lu­ació i de manera ràpida.
El pla ope­ra­tiu d’accés a la inno­vació creu que pot aju­dar a millo­rar-ho?
Sí. Està apro­vat, però ara cal que s’imple­menti. Estem con­tents d’haver-hi par­ti­ci­pat, però ara s’han d’exe­cu­tar els ter­mi­nis mar­cats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.