Societat

Energia verda de proximitat

Més de 150 comunitats energètiques impulsen a Catalunya la transició ecològica des de baix

Són ciutadans i entitats que s’han autoorganitzat per produir i consumir la seva pròpia energia

Hi ha molt dinamisme tot i el desconeixement del gran públic i la falta d’una regulació específica

La falta de regulació específica dificulta l’estructuració d’aquest nou model energètic
El govern està a punt de posar en marxa una plataforma per incentivar i promocionar el moviment

És una opció encara molt desconeguda pel gran públic, però a Catalunya són ja milers les persones que s’estan unint per produir i consumir la seva pròpia energia verda. Han creat una comunitat energètica, entitat sense ànim de lucre formada per ciutadans i organitzacions del territori com ara associacions de veïns, fundacions i ajuntaments, que s’autoorganitzen per impulsar al seu barri, poble o municipi un model energètic de proximitat, sostenible, inclusiu i de propietat col·lectiva. Perquè relativament és la infraestructura més senzilla i subvencionada, totes han començat instal·lant plaques solars en teulades d’edificis, sobretot espais públics com cases consistorials, poliesportius i escoles, per repartir-se els megawatts produïts. Però el catàleg de serveis que poden prestar –i algunes ja ofereixen– és molt més ampli: des de cotxes elèctrics d’ús compartit fins a sistemes ecològics per climatitzar les llars. Les primeres iniciatives van sorgir a Catalunya fa 5 anys i actualment són moltes les comunitats que estan fent els tràmits per constituir-se, trobar espais per a les plaques, finançar-se i connectar-se a la xarxa. Que totes aquestes gestions durin, de mitjana, més de dos anys és un dels obstacles que han de vèncer, però es van trencant barreres i tots els implicats constaten un gran dinamisme a Catalunya, sobretot per la força històrica del moviment cooperatiu, també en l’àmbit energètic.

Tot i que no n’hi ha un cens oficial perquè a l’Estat espanyol no estan encara regulades, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural té controlades 153 comunitats energètiques. En paral·lel, hi ha registrats gairebé un miler d’autoconsums col·lectius, alguns dels quals ja han nascut amb la idea de no només repartir-se l’electricitat que genera la tecnologia fotovoltaica sinó estructurar-se i oferir més serveis i, per tant, convertir-se finalment en una nova comunitat. Set entitats de l’economia social, entre elles Som Energia, Som Mobilitat i les consultores EPI i Tandem Social, han sumat esforços per impulsar comunitats energètiques a tot el territori. La seva campanya per aconseguir-ho ja té 1.800 persones apuntades per activar noves comunitats, 54 comunitats obertes que sumen 1.700 persones sòcies i més de 460 en procés d’activació. La plataforma creada, Som Comunitats, defensa: “La transició energètica no és només la descarbonització del sistema actual, sinó que hem de descentralitzar el sistema de generació energètica, democratitzar l’accés i el consum d’energia, apostar per una propietat col·lectiva i no deixar fora a ningú.” Per complir aquest últim propòsit, les comunitats que es basen en els principis de l’economia social, majoritàries a Catalunya, estan desplegant diverses fórmules per lluitar contra la pobresa energètica, com ara reservar un percentatge d’electricitat per a les famílies en situació de pobresa energètica.

Ciutadania empoderada

En tots els casos, les instal·lacions promogudes per les comunitats energètiques són de petita o mitjana dimensió i s’ubiquen en l’entorn més proper dels promotors, cosa que contribueix a crear un model energètic no només verd sinó també de proximitat. Pel que fa a la seva composició, poden estar formades per particulars, pimes o entitats del tercer sector com ara associacions i fundacions o administracions públiques com els ajuntaments. Tot i que l’administració local no en formi part, però, el seu suport és decisiu per impulsar-les, per exemple cedint teulades d’edificis municipals o mirant d’agilitzar tràmits. Perquè es puguin adaptar a qualsevol realitat i així facilitar que proliferin arreu del territori, Som Comunitats ha desenvolupat diferents models en funció del lloc i els agents participants, així com eines de gestió i governança.

Els impulsors d’aquests projectes destaquen el potencial que tenen per trencar l’statu quo, tant pel que fa a l’origen de l’energia com a la seva propietat. Com destaca Ricard Jornet, membre de Som Comunitats, les comunitats faciliten un estalvi en la factura energètica –més important quan el preu de l’energia procedent de combustibles fòssils és més alta–, però tot i que aquest és un factor que pot moure molta gent i així s’ha vist quan les tarifes de la llum s’han disparat, com després de l’inici de la guerra d’Ucraïna, el moviment defensa que per sobre de tot s’està buscant autonomia, perquè es deixa de dependre dels oligopolis i dels vaivens del mercat. “És una proposta de valor totalment diferent perquè fins ara només podíem ser clients de les companyies energètiques i ja podem lluitar contra el canvi climàtic per la via de l’empoderament”, ja que l’energia passa a estar en mans dels ciutadans, que prenen les seves pròpies decisions creant vincles i teixint comunitat, sosté Jornet.

“La nostra comunitat energètica neix amb l’objectiu d’impulsar la transició energètica des de baix. És clau impulsar mesures d’eficiència energètica, energies renovables i mobilitat sostenible per frenar el canvi climàtic i també canviar el sistema energètic actual i passar d’un sistema d’oligopoli en mans de poques i grans empreses a un altre en què els veïns i veïnes tinguin veu i vot i puguin decidir quins projectes s’implanten al seu municipi”, argumenta un dels impulsors de la comunitat d’Olost i Santa Creu en un vídeo promocional. “Cal recuperar l’esperit d’ajuda mútua i la il·lusió d’ajuntar-se i compartir camí per construir un futur just, lliure, democràtic i sostenible”, resumeix Som Comunitats al seu web, on explica què són les comunitats, què poden oferir, com es poden activar i, fins i tot, gràcies a un cercador, a quina iniciativa ens podem sumar si estem interessats a formar part d’aquesta petita gran revolució.

A la recerca d’un ‘pla B’

Sebastià Ribes té 78 anys i forma part del grup local de Som Energia a Sabadell. Fa dos anys que ell i els seus companys negocien amb l’Ajuntament de la ciutat la cessió d’alguna teulada municipal per instal·lar-hi plaques solars, però veient que no avancen han buscat un pla B. “Hem parlat amb les indústries que hi ha a l’entorn de la ciutat i una fàbrica ja ens ha dit que sí, que ens lloga l’espai.” Estan acostumats a batallar: “Ens va costar sang i fetge que l’Ajuntament aprovés un descompte a l’IBI per la instal·lació de plaques solars per a autoconsum, però ens en vam sortir”, recorda, així que confia a aconseguir que cada districte de Sabadell acabi tenint la seva comunitat energètica. Gràcies a la feina de difusió feta pel grup local de Som Energia i també a l’eina de Som Comunitats per trobar interessats, ja tenen la vintena de persones necessàries perquè la comunitat del barri de Sant Oleguer pugui començar a caminar. Ribes fa anys que lluita per una transició ecològica amb la ciutadania com a protagonista, per exemple impulsant compres col·lectives de plaques solars. També ha fet moltes xerrades i nota que cada cop hi ha més gent conscienciada i interessada en les comunitats.

“L’any passat vam fer un centenar de xerrades, hi ha un interès creixent”, constata Santi Martínez, director general de Km0 Energy, empresa que es dedica a impulsar la transició ecològica amb projectes locals amb retorn tant econòmic com social, com ara petits parcs eòlics amb participació ciutadana o comunitats. En aquest últim àmbit, Martínez assegura que Catalunya es distingeix per la força del moviment cooperativista i també perquè els ajuntaments “s’hi van posar molt d’hora”. De tota manera, adverteix que, tot i ser un territori pioner, “entrem en una època de test, ja que quan tens creada la comunitat pots fer coses meravelloses, però ja veurem si totes aconsegueixen la implicació i el compromís necessaris per fer comunitat i quins projectes tiren endavant”.

Traves burocràtiques

Com la resta de promotors, Martínez destaca com a entrebanc la lentitud de moltes de les gestions que s’han de fer, sobretot per connectar les plaques solars col·lectives a la xarxa. Tot i això, les fonts consultades estan d’acord que l’expedient sancionador pel fet de posar traves a l’autoconsum obert pel govern a finals de l’any passat a Endesa –propietària de gairebé tota la xarxa de distribució a Catalunya– ha fet canviar les coses. “Els pioners han topat amb moltes pegues per connectar-se a la xarxa l’autoconsum compartit, però això s’està desbloquejant. És evident que a les grans empreses del sector no els agrada aquest moviment ciutadà, però el govern ha actuat”, explica Ricard Jornet, membre de Som Comunitats. “S’ha millorat perquè ara les gestions duren uns dotze mesos i abans podien allargar-se més de dos anys, però igualment es continua trigant massa a veure els efectes de la cooperació” i així costa mantenir viva la flama, conclou des de Km0 Energy Santi Martínez.

Al Prat de Llobregat, on l’Ajuntament ha liderat la creació d’una comunitat formada pel consistori, veïns, entitats i empreses, que fins i tot han aconseguit que les parròquies de la ciutat cedeixin les seves cobertes, tenen ja una trentena de socis però també “centenars de persones esperant per ser usuàries”. “Estem a punt d’arrencar amb força, però l’endarreriment en les legalitzacions ha fet difícil el model, ha costat massa. L’experiència ha de servir perquè no torni a succeir”, alerta el director de la comunitat, Joan Herrera, exdirector general de l’Institut de Diversificació i Estalvi de l’Energia, l’IDAE.

Les comunitats energètiques van començar a desenvolupar-se a Europa fa més d’una dècada, tot i que no va ser fins al 2018 que la UE va reconèixer i definir aquesta nova figura. Ho va fer a través de dues directives que encara no s’han transposat a l’Estat espanyol, de manera que encara no hi ha una regulació específica. És per això, segons es denuncia al pla d’acció per al desenvolupament de comunitats energètiques en forma de cooperativa a Catalunya elaborat pel govern i la Confederació de Cooperatives de Catalunya l’any passat, que “el desenvolupament d’aquest nou model energètic s’està duent a terme de manera desestructurada en un marc legal encara en construcció que desestabilitza les opcions de consolidació i genera confusió sobre què és i què no és una comunitat energètica i els criteris que cal seguir”. En aquest context, “la coordinació i intercooperació d’agents és essencial per compartir coneixement, afavorir la rèplica d’iniciatives, consolidar el model i escalar-lo, treballant per la seva sostenibilitat”, sosté l’informe.

Per donar suport a la creació de comunitats energètiques, el govern té una línia d’ajudes per a les que es configuren com a cooperatives, SolarCoop, dotada amb 8 milions, i està a punt de llançar una plataforma per acompanyar, assessorar i donar a conèixer aquestes iniciatives. Com indica Marta Morera, directora de l’Institut Català d’Energia, l’Icaen, l’objectiu és que totes les comunitats s’hi donin d’alta i així tenir un retrat exacte del nombre i tipus de comunitats existents a casa nostra i també incentivar la participació. La Generalitat, indica Morera, també ha presentat al·legacions al projecte de llei del govern espanyol per regular aquesta figura. Les al·legacions volen donar resposta a un dels temes que més preocupa els impulsors de comunitats a Catalunya, el de la normativa sobre la distància entre el punt de producció d’energia i el de consum.

Per poder-se acollir a la modalitat d’autoconsum col·lectiu, actualment cal que els punts de consum estiguin situats a un radi màxim de 2 quilòmetres de la font de generació en el cas que s’usi només tecnologia fotovoltaica. La distància ja es va ampliar, però els límits actuals fan que encara hi hagi projectes que no puguin tirar endavant perquè no tenen prou massa crítica, sobretot en territoris amb pobles molt petits i disseminats. És per això que la Generalitat ha demanat que s’ampliï la distància en el cas de zones amb poca densitat de població. Santi Martínez, de Km0 Energy, constata el problema: “Tan bon punt surts de les metròpolis tot són distàncies. La legislació francesa marca un radi molt més ampli.”

Un radi adequat també permet que les ciutats, que tenen molta població però pocs terrats lliures, puguin buscar alternatives per instal·lar-hi plaques, com ara polígons, ubicats a la perifèria. Tots els entorns, doncs, els rurals i també els urbans, tenen les seves característiques i els seu problemes específics, però els promotors busquen com adaptar-se a cada cas.

A Barcelona, un grup de cooperatives i associacions han creat Batec, pol cooperatiu per la transició energètica, per impulsar un model energètic sostenible basat en “el respecte al medi ambient, la justícia social i la democràcia econòmica”. Amb el lideratge de la ciutadania i en una ciutat on les comunitats energètiques tot just comencen a aparèixer, ja han impulsat projectes al barri de Sants i al Bon Pastor. Com explica Gaia d’Elia, coordinadora de Batec, “la gent té moltes preguntes i és normal, perquè estem innovant”, així que aquestes primeres comunitats a la capital catalana “són una eina per desbloquejar barreres i mites i així animar a tothom a participar-hi”. “La gent es pregunta –posa com a exemple– si pot formar part d’una comunitat si no té accés al terrat, si el seu pis és de lloguer o si està en situació irregular, i la resposta és afirmativa.”

En el cas de l’habitatge cooperatiu La Bordeta, a Sants, de la instal·lació fotovoltaica se’n beneficien un comerç local cooperatiu i veïns del districte. La comunitat també està impulsant el primer projecte de rehabilitació integral dins d’una comunitat energètica per combatre la manca de confort a les llars i la pobresa energètica detectada al bloc de l’altre habitatge cooperatiu implicat, La Diversa. La comunitat de La Bordeta també va intentar impulsar el cotxe elèctric d’ús compartit, però ho va ajornar per la complexitat de la proposta, tot i que aquest any es tornarà a activar.

Més enllà de les plaques

El que vol deixar clar la coordinadora de Batec és l’immens potencial de les comunitats energètiques: “Les comunitats poden treballar també amb energia tèrmica, que és la gran oblidada tot i que el 60% del consum energètic de les llars se’n va cap a calefacció i refrigeració, i aquí hi ha moltes opcions, com la biomassa, l’aerotèrmia i la geotèrmia, i en mobilitat fins i tot n’hi ha que estan desplegant punts de recàrrega al seu barri o municipi.” Compres col·lectives de llenya, plaques fotovoltaiques, sistemes d’aerotèrmia o calderes de biomassa i mesures per augmentar l’eficiència energètica com la millora no només dels aïllaments d’edificis sinó dels electrodomèstics, són altres portes per obrir. D’Elia lamenta, però, les barreres que posen molts ajuntaments, sobretot a les grans ciutats, “on no tots els departaments faciliten l’assoliment dels objectius de descarbonització marcats pel mateix ajuntament”.

Osona és l’exemple que quan l’administració s’hi arremanga es pot anar lluny. Amb el Lluçanès, suma 28 comunitats energètiques, algunes de les quals, com Balenyà Sostenible, ja ofereixen la possibilitat de llogar un cotxe elèctric per 3 euros l’hora. Pau Pañella, tècnic de l’Agència Local de l’Energia d’Osona, que depèn del Consell Comarcal, explica que fa tres anys l’agència ja va aprovar un pla per avançar en la transició ecològica que definia que les comunitats energètiques eren una excel·lent eina per implicar la ciutadania en el canvi. S’hi van adherir els 50 municipis de la comarca. “El context va ser molt favorable perquè el món local va fer pinya, en l’àmbit social hi va haver molt rebuig als macroparcs fotovoltaics que hi havia projectats a la zona i, en canvi, molt interès per aquesta proposta, i també perquè els preus de l’energia s’havien enlairat. El caldo de cultiu era perfecte”, rememora.

Referents de proximitat

Les de Balenyà, Sant Pere de Torelló, Taradell i Olost van ser comunitats pioneres i això també ha estat important perquè s’han convertit en referents de proximitat, el que fa més fàcil la rèplica. “El paper de l’agència –destaca Pañella– també ha estat vital, perquè hem treballat braç a braç amb els ajuntaments i, per exemple, hem creat models de cessió de teulades públiques i altres documents tècnics i legals, i quan el secretari general d’un consistori té neguit perquè no sap si allò es pot fer o no, ja té la feina feta.” Fa un any i mig i per ajudar els projectes a consolidar-se, es va crear una cooperativa de segon grau que ja té 34 socis, Osona Energia Cooperativa. Proveeix de serveis les comunitats –amb personal especialitzat per exemple en la tramitació de subvencions– i també facilita que tinguin millors tarifes negociant conjuntament el preu de les instal·lacions, les assegurances o el finançament.

A títol personal, Pañella forma part del grup promotor de La Tonenca, comunitat de Tona que acaba de guanyar el premi Sud Cooperació pel seu projecte per lluitar contra la pobresa energètica. Des dels seus inicis, col·labora amb els serveis socials del poble per identificar les persones afectades per la pobresa energètica i ha reservat per a elles una part de la producció d’energia verda de la comunitat. En línia amb la resta de comunitats emmarcades dins l’economia social, l’impulsor de La Tonenca deixa clar que es vol “promoure la transició energètica però no de qualsevol manera, sinó amb energia renovable de proximitat i democratitzant l’accés a l’energia”.

LES FRASES

Volem promoure la transició energètica però no de qualsevol manera, sinó amb energia renovable de proximitat i democratitzant l’accés a l’energia
Pau Pañella
la tonenca
Les comunitats tenen molt potencial més enllà de les plaques solars, perquè poden treballar també amb energia tèrmica o impulsant la mobilitat elèctrica
Gaia d’Elia
batec
Hi ha un interès creixent i Catalunya és pionera, però entrem en una època de test: veurem si totes les iniciatives aconsegueixen la implicació necessària i quins projectes tiren endavant
Santi Martínez
km0 energy

Impacte també econòmic

Les comunitats energètiques tenen un impacte no només mediambiental i social sinó també econòmic, ja que permeten reduir la despesa en energia. En el cas de totes les que ja han instal·lat plaques solars, els seus membres ja veuen com a la seva factura de la llum apareix el descompte corresponent al consum provinent de les instal·lacions col·lectives. Som Comunitats recorda que l’estalvi net per soci varia segons la quantitat d’energia consumida i el seu preu, però calcula que la reducció se situa, de mitjana, entre el 15 i el 30% de la factura.

Quan el preu de l’electricitat es va disparar, amb l’inici de la guerra d’Ucraïna, van ser moltes les persones que van buscar alternatives per no pagar tant, i les comunitats energètiques van notar molt dinamisme. El dubte és què passarà ara que el preu de l’electricitat convencional està tan baix que fins i tot hi ha hagut hores que el preu del MWh ha estat negatiu, una situació fins ara insòlita a l’Estat espanyol. Els promotors del moviment ciutadà confien que la lluita contra el canvi climàtic per aquesta via continuï sent atractiva també en l’aspecte econòmic, sobretot tenint en compte que és evident que al mercat tornarà a haver-hi fluctuacions i que les comunitats precisament contribueixen a deixar de dependre d’aquests vaivens constants. Afegeixen que la despesa energètica es reduirà també amb moltes altres de les propostes col·lectives que pot impulsar la comunitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.