Ciència

Astronomia

Descobreixen el forat negre d’origen estel·lar més massiu de la Via Làctia

El Gaia BH3 està situat a “només” 2.000 anys llums de la Terra i té una massa 33 vegades superior a la del Sol

La majoria de forats negres de la nostra galàxia tenen una massa d’uns 10 sols i el més massiu conegut fins ara, 21

Un equip inter­na­ci­o­nal d’astrònoms ha detec­tat el forat negre d’ori­gen estel·lar més mas­siu iden­ti­fi­cat fins ara a la nos­tra galàxia, segons ha infor­mat aquest dimarts l’Obser­va­tori Euro­peu Aus­tral (ESO).

L’objecte, que té 33 vega­des la massa del nos­tre sol, ha estat loca­lit­zat gràcies a les dades de la missió Gaia, un obser­va­tori espa­cial ope­rat per l’Agència Espa­cial Euro­pea (ESA), del Very Large Teles­cope de l’ESO i d’altres obser­va­to­ris ter­res­tres.

La majo­ria de forats negres for­mats a par­tir del col·lapse d’estre­lles de la Via Làctia tenen de mit­jana una massa deu vega­des supe­rior a la del Sol i el més gran cone­gut fins ara, el Cyg­nus X-1, mesura unes 21 mas­ses solars. Això situa el Gaia BH3 (abreu­jat com a BH3), amb les seves 33 mas­ses solars, en una cate­go­ria excep­ci­o­nal.

Això no vol dir que sigui el forat negre més mas­siu de la galàxia, ja que aquest títol l’ostenta el Sagi­tari A*, el forat negre que hi ha al cen­tre de la Via Làctia i que té apro­xi­ma­da­ment qua­tre mili­ons més de vega­des la massa del Sol. Però Gaia BH3 sí que és el forat negre més mas­siu de la galàxia for­mat a par­tir del col·lapse d’una estre­lla.

A més, el BH3 es troba a una distància rela­ti­va­ment pro­per a la Terra, “a només 2.000 anys llum de distància”. L’objecte, situat a la cons­tel·lació d’Aquila, és el segon forat negre cone­gut més pro­per al nos­tre sis­tema solar.

L’ estudi , diri­git per Pas­quale Panuzzo, mem­bre de la col·labo­ració Gaia i astrònom de l’Obser­va­tori de París, ha reco­ne­gut que “ningú espe­rava tro­bar un forat negre de gran massa aguai­tant a prop nos­tre i que hagués estat detec­tat fins ara”. “És la mena de des­co­bri­ment que fas una vegada en la teva car­rera inves­ti­ga­dora”, ha des­ta­cat.

El des­co­bri­ment ha reforçat la teo­ria que els forats negres estel·lars super­mas­sius es for­men a par­tir del col·lapse d’estre­lles que tenen pocs ele­ments més pesants que l’hidro­gen i l’heli en la seva com­po­sició química. Els científics cre­uen que aquests astres pobres en metalls per­den menys massa al llarg de la seva vida i els en queda més per pro­duir grans forats negres després de la seva mort.

Fins ara no hi havia pro­ves que ava­les­sin aquesta hipòtesi, però les dades de l’VLT de l’ESO mos­tren que l’estre­lla que orbita al vol­tant de Gaia BH3 és molt pobre en metalls, i les pare­lles d’estre­lles ten­dei­xen a tenir com­po­si­ci­ons simi­lars.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.