El 2015 creem IQS Tech Fac­tory i ens ado­nem que men­tre que als anys cin­quanta i sei­xanta molts dels que havien estu­diat a l’IQS havien creat empre­ses indus­tri­als, el 2015, en canvi, sem­blava que l’empre­ne­do­ria havia d’estar lli­gada només als ser­veis digi­ta­lit­zats. Som un país on el sec­tor indus­trial havia arri­bat a tenir el 26% del PIB, però es menys­te­nien les noves empre­ses indus­tri­als. Vam veure que hi havia molts pro­jec­tes amb una tec­no­lo­gia vali­dada però neces­si­ta­ven indus­tri­a­lit­zar-se i no sabien per on començar i aca­ba­ven morint en l’intent.

Sí, més o menys, és un punt molt deli­cat, per això vam crear el pri­mer pro­grama de l’Estat espa­nyol que es dedi­cava exclu­si­va­ment a aju­dar a indus­tri­a­lit­zar. Tre­ballàvem molt amb la xarxa d’empre­ses pro­duc­ti­ves del ter­ri­tori i vam aju­dar quasi cent start-ups.

Sí, i con­ti­nuem amb l’objec­tiu d’iden­ti­fi­car start-ups indus­tri­als, però ara en cap­tem de tot Europa. Les empre­ses selec­ci­o­na­des pas­sen per un pro­grama de suport de sis mesos, en el qual les aju­dem a indus­tri­a­lit­zar-se, a equi­li­brar els equips i a defi­nir el seu crei­xe­ment, i a més l’acce­le­ra­dora entra a l’acci­o­na­riat de la com­pa­nyia. Som un grup de 10 per­so­nes que cre­iem que és impor­tant inver­tir en la cre­ació d’aquest tipus d’empresa de nova cre­ació, per fer una Europa més com­pe­ti­tiva i, a més, fer de Bar­ce­lona un lloc de referència de la inno­vació d’empre­ne­do­ria indus­trial. Els ingre­di­ents hi són.

Afa­vo­rim que pro­jec­tes euro­peus indus­tri­als molt potents, amb patents al dar­rere, vin­guin a tre­ba­llar aquí i els posem en con­tacte amb tot un eco­sis­tema local de proveïdors i de fabri­cants ja esta­blert. I els con­nec­tem també amb la gran cor­po­ració que busca inno­vació. Fins ara, tenim deu empre­ses par­ti­ci­pa­des, de les quals set són de fora. Compta que aca­ba­rem l’any amb vint empre­ses par­ti­ci­pa­des.

El que fem és crear una car­tera de par­ti­ci­pa­des a les quals impul­sem perquè aug­menti la seva valo­ració i al cap d’un temps en sor­tim perquè s’ha asso­lit un rèdit. De la pri­mera for­mada ja tenim com­pa­nyies que han mul­ti­pli­cat per tres el seu valor. El model està vali­dat.

Fins fa poc els ins­tru­ments que hi havia en inversió pri­vada per a pro­jec­tes que sor­tis­sin de la recerca eren pràcti­ca­ment nuls, però en els dar­rers temps hem vis­cut una certa pri­ma­vera. La Gene­ra­li­tat va apro­var con­jun­ta­ment amb el Fons Euro­peu d’Inver­si­ons la cre­ació del fons FITA, del qual Growth Ven­tu­res porta la gestió. Con­cep­tu­al­ment és un pas gegantí. Comen­cen a aparèixer vehi­cles d’inversió més espe­ci­a­lit­zats, però tot i aquests avenços la inversió en aquest tipus de pro­jec­tes és encara imma­dur.

L’any vinent voldríem tenir un vehi­cle propi per poder inver­tir en aquests tipus de pro­jec­tes indus­tri­als.

Fa temps que es va deci­dir que som un país de ser­veis, i aquest sec­tor ha anat crei­xent en detri­ment de l’indus­trial. Tot­hom és cons­ci­ent que això té con­seqüències, però no hi ha acci­ons con­cre­tes per donar-li la volta. Jo no en veig cap. I sí que hi ha molta anàlisi. S’escriu molt sobre la importància de la inde­pendència que porta la indus­tri­a­lit­zació, però, després, la rein­dus­tra­lit­zació de la Nis­san no acaba de reei­xir, hi ha una part dels fons Next Gene­ra­tion que no s’han repar­tit. Alguna cosa no estem fent bé.

Si espe­rem que l’admi­nis­tració faci el pri­mer pas, ens cos­tarà molt. Des de la soci­e­tat civil, des del sec­tor pri­vat, cadascú que pensi què pot fer i que ho faci.

El que ens falta és donar valor a tot el que s’està fent aquí; un cop asso­lit aquest reco­nei­xe­ment toca desen­vo­lu­par les polítiques indus­tri­als i tot el que cal­gui. A Cata­lu­nya estan sor­gint ini­ci­a­ti­ves indus­tri­als de valor afe­git que si esti­gues­sin als Estats Units o en altres llocs del món tin­drien moltíssima reper­cussió. I aquí no la tenen perquè ens agra­den més les històries de diner ràpid. I el sec­tor indus­trial no creix ràpid. No tenen el finançament que tenen als Estats Units, però tec­nològica­ment són pro­jec­tes que estan en el mateix nivell. I n’hauríem d’estar orgu­llo­sos, però el públic en gene­ral no n’és gaire conei­xe­dor. I par­lem de casos com l’empresa cata­lana Frac­tus, que va crear l’antena frac­tal que hi ha a tots els mòbils del món. O Pan­gea Aeros­pace, que ha creat el pri­mer motor aero­es­pa­cial fun­ci­o­nal del món, una aspi­ració que des dels anys sei­xanta s’estava inten­tant. O Key­bo­tic, que fabri­quen robots de qua­tre potes i que va gua­nyar el premi Darpa Cha­llenge, que és el con­curs de robòtica més exi­gent del món. O Able Human Motion, que ha creat l’exos­que­let de reha­bi­li­tació més lleu­ger del mer­cat.